Escrit per Demolitsteam:
Com sempre al final anavem tant justos de temps i amb tanta feina abans de marxar que tota la organització va ser, per dir-ho amb el terme correcte, "provisional" ;-) A més aquest any enlloc d'anar a lo segur com l'any passat ens proposem més coses d'aventura, sense tenir tanta informació ni idea de com pot anar la cosa.
Divendres al migdia plegavem de currar i en principi a les 4 teniem que estar a la carretera direcció amunt, però entre anar a recollir la bici del Nozone, a la que li van arribar els frens justet justet i acabar de carregar les coses a les 5 i pico ens posavem a la carretera amb la fregoneta tuneà.
Tirem per l'eix xino xano, i després A7 amunt amb la seva corresponent sangria de peatges, però ja sabem que es lo que hi ha. Sopar d'alta cuina en una àrea de servei amb bocata plastificat i més carretera. A grenoble ens marejen una mica amb les obres i comencem a estar una mica fossos, però tirem fins a Chamonix, on arribem a les dues de la nit i aparquem a l'entrada a sobar. Per cert, pujant m'ha semblat veure la silueta del montblanc: Trencaré la meva maledicció amb aquesta muntanya?? Demà ho sabrem.
Dissabte ens aixequem a les 9, que necessitavem dormir, i tenim un dia explendit i solejat ... excepte el cim del montblanc que una vegada més és fa el tímid amb mi. I ja en van la tira i mitja .... Anem a fer un cafetó, fisgonejem una mica pel mercat que hi ha montat i busquem l'oficina de turisme, que ens costa una estoneta perquè estem una mica espessos. Un cop allí gairebé ens tiren als morros un miniplano i ens aboquen al carrer. Això si, amb un somriure. A veure que tal, però ens quedem una mica mosques del tema.
Decidim començar per un telefèric, que segons el mapa després empalma amb el telecadira. La primera a la front. A la taquilla ens informen de que el telecadira a l'estiu està prohibit per a bicis, per molt que el mapa que ens han donat ens ho marqui com a ruta. I un cop adalt del telefèric ens ho confirmen, així com que està totalment prohibit als mesos d'estiu anar pels corriols amb les bicis, excepte els que estant destinats a tal fi. La cosa pinta bastos, i a més els primers 400 metres de desnivell els baixem per una pista descomposta sense cap gràcia, a part del paissatge impressionant. La segona part si que empalmen una espècie de gr que no està malament del tot però que ens sap a poc.
Un cop abaix planejem, tirant cap amunt, per no variar, i després ens casquem uns 400m de desnivell positiu per empalmar amb un altre telefèric, a veure si se'ns dona millor. Anem preguntant a tothom que trobem i la cosa pinta que el dia ens sortirà fluix, que aquí lo que deixa pasta és la gent que camina i les bicis en família i cadireta, que els cascos i les proteccions no les volen ni veure .... Al segon telefèric tirem per un camí trencat, que al cap de poca estona es converteix en un corriol que no està malament, i que anem gaudint bastant. Quan segons el mapa aquest corriol s'acaba i teniem que acabar la ruta per una pista, decidim "perdre'ns" per un corriol en principi només per senderistes, que es coverteix en una trialera técnica a collons, amb passos entre les pedres dignes de biketrial que fan que m'ho passi d'alló més bé, a més de fotre-li algunes marques noves a la bici, perquès se les emporti de souvenir. Aquesta trialera ens deixa on teniem la furgo i carreguem les bicis, per anar més cap al nord de la vall, on en teoria hi ha la part per fer DH. Arribem allí, ens possem les proteccions i ara agafem els integrals i amunt. Al Nozone el deixen penjat un quart d'hora quan li faltava un metre per arribar, però així anem mirant el paissatge. Enllacem el primer teleweb amb un telecadira i arribem adalt de tot, on verifiquem in situ el que ja ens ha semblat durant la pujada: VAJA MERDA!!!! Un corriol pedregós i destrossat, que a més només arriba fins al final del teleweb. El baixem en un parell de minuts cagant-nos en tot, i la segona part de la baixada, encara que "legalment" la teniem que fer per la pista tirem per un corriol, que tampoc podem gaudir massa perquè està ple de gent caminant i s'ha d'anar donant bona imatge. Arribem a la furgo i decidim donar per finiquitat el dia, amb un regust agredolç, ja que la zona fa pinta de tenir unes rutes acollonants però que les bicis d'enduro en temporada alta no són massa benvingudes. Massa senyals de prohibit, videos als telecabines tractant-nos gairebé de criminals i uns claus considerables, ja que entre els 3 remonts ens han cascat 33 euros. Uff, em sembla que amb bici no m'hi veuran més.
Tirem port amunt, direcció suïssa, parant a dinar a les 5 de la tarda en una taula d'una àrea de descans, amb un paissatge acollonant i on ens casquem un dinar de senyors, amb el jalo que portem a la nevera. LA fem petar una estona i continuem fins a la frontera, on el guardia "s'encarinya" amb nosaltres i ens fa parar i s'està una bona estona remenat per dintre la furgo. Si que debem fer mala pinta, jejeeje
Un altre port espectacular més i arribem a martigny, i d'aquí carretera pel fons de la vall, fins a Le Chable, on ens casquem 1000 metres de desnivell en 4 corbes de carretera per arribar a Verbier, següent punt del nostre recorregut. Aparquem, anem a treure pasta d'un caixer, parlem amb la poli per si hi ha d'haver algun problema per montar el nostre hotel amb rodes en algun racó, que els suïssos són molt seus i no cal liar-la, a lo que ens contesten molt educadament que cap problema i ens anem o fotre un cerveseta. Donem un tomb a veure si trobem més info per demà, passejem una mica, aparquem la furgo al lloc on dormirem, i anem caminat a sopar una mica. Ens fotem un crep i una altra birreta, i després anem a donar un tomb a veure que tal Verbier la nuit, tot i que són les 9 com a molt. Patejem una bona estona fins que trobem un bar que ens fa gràcia i ens hi fotem un parell de birres més, tot i que el Nozone l'última no li acaba de fer el pes i la tira per terra amb un art difícil de superar. Riem una bona estona i ens en tornem a l'hotel a dormir com a senyors. Primer dia complert de l'aventura liquidat.
Segueix...
