Tracks dels Volcans: Dia 4 (Crònica)

Dia 4:
Santa Pau - Planeta humitat

Com que el dia es presentava llarg, decidim començar aviat, per tenir temps.

Durant gran part de la nit ha plogut, i el dia es presenta incert, per lo que tenim que anar per feina.

Preparar trastes, que a aquestes alçades ja és gairebé mecànic, esmorçar i a pedalar. Al primer volcà del dia que pugem, el bocanegra, la cosa no pinta bé, amb una pujada pedregosa i costeruda que no mola, però la cosa de seguida canvia d color. I de quina manera!! Entrem a la Fageda d'en Jordà, que amb la humitat i la llum del matí està autenticament especial, i que anem recorrent per corriolets perduts embadocats com si el temps s'hagués aturat.

Un cop acabat aquest bucòlic tram tirem cap a les presses, on fem un altre esmorçar i anem veient com la negror cada cop la tenim més a sobre, i decidim espavilar, que tenim feina.

Uns ràpids km's planets ens deixen al peu del K2, 600 metres a guanyar en uns 4 km's per saltar de vall. Només pensar-hi les cames ja es queixen, però tampoc tenim alternativa. Amunt.

Estem al camí ral de vic a olot, i és espectacular, amb l'empedrat i la molsa on sembla que només hi faltin els nans i la blancaneus. Gaudim molt de l'entorn els les moltes parades que anem fent per recollir les visceres que anem treien per la boca per l'esforç però val molt la pena.

Un cop adalt ens comença a ploure, però ja tenim la sensació d'estar casi acabant, i això que ens queden encara 35 km's!!!!

Fem un mos en un magatzem, en posem roba seca i li tirem direcció torelló, per un tram espectacular, tant a nivell de paissatges com de corriols divertits. Plou, però ja fins i tot això li dona encant al dia.

Passem diversos trams épics, com un corriol-riu, saltant aigua per tot arreu, trams de corriol perduts entre l'herbassar, corriolets entre el bosc o entre marges, i un somriure d'orella es dibuixa a les nostres cares, decorat amb fang i suor.

Les bicis pateixen el que no està escrit, i els nostres cossos també, però l'esperit està en un núvol, del que no vol baixar.

Passen les ... hores potser .... i ens anem acostant al final, que fins l'últim moment ens fa gaudir, tot i algun "amago pájara" de la canya que ja portem.

Arribant casi a Torelló tenim que travessar el riu diverses vegades, i en una d'elles el verdet fa que em compri una parcela al mig del riu, però amb lo xop que vaig ja ni me n'entero. Només ric.

Al final arribem a la furgo, xops, fossos, buits, amb les bicis grinyolant per tot arreu i xampinyons creixent-nos als peus .... però contents, amb un riure estúpid a la boca a la vista de la resta de mortals, només amb significat per nosaltres. Pau a l'esperit, moment de glòria efimer, inabastable i diminut, etern i efimer, però ara ja nostre.

Anem a fer-la petar una estona amb el jordi de l'organització, recollim trastres i regals i cap a la furgo, que ens queda la tornada. Fem la darrera birra a la benzinera de vic i la resta del viatge s'escola com l'aigua del llimpia, gairebé sense adonar-nos.

En resum, els dos primer dies una mica fluixos, els dos següents espectacular, i dura a collons. Una altra al sac

Tinc mono ...... On anem a la següent ;-)

Tracks dels Volcans: Dia 4 (Fotos)

Fotos demolits:
De fagedes i corriols



















Camí ral i corriols épics





















I a per la següent!!!!

Fotos nozone:

Tracks dels Volcans: Dia 3 (Crònica)

Dia 3:
Castellfollit - Planeta cames toves del tot

Despertem a Castellfollit, esmorçaret i a pedalar. Pujem el primer volcà del dia, costerut a collons, però amb uns paissatges espatarrants. Definitivament el recorregut està canviant de color.

Voregem olot per corriolets, i després d'un esmorçar com deu mana a les presses, anem tirant cap a la Fageda. Els paissatges comencen a fer-nos embadalir, i anem ciclant mentres ens perdem en la bellesa de l'entorn. Visitem els cruscat i a partir d'aquí comença la pujada llarga del dia, per corriols i pistetes que ens van buidant. Parem a fer un mos i anem pedalant, que en aquesta zona si més no es deixa amb una certa continuitat.

Tinc la sensació d'haver fet un salt, d'estar en un viatge totalment diferent al que feia fins ara, i em relaxa. De tota manera el relax i nirvana s'acaba quan comença una pujada de collons que ens té que portar a una ermita on arribem, una mica fregit, toco la campana, i quan m' estava esplaiant en el moment el nozone em va clavar una gavinetada de les fondes, quan em va ensenyar el track al gps que ens mostrava que encara quedava una pujada de les que feien porr. aauuuu, quin mal.

Abandonem l'ermita per una trialera que no estava malament, però que ja li tiro sense pena ni glòria, més capficat en la pujada que ens queda que no en una altra cosa.

I la pujada arriva. Dura i insensible al nostre patiment. Ens hi arroseguem sense cap dignitat ni intent de tenir-la, però al final s'acaba. Com a premi a partir d'aquí ens trobem un corriol trialera maco i llarg, que ens anima. després pista torra frens i al final una línia plana al perfil, que evidentment és un puja i baixa que escola la resta de les nostres forces. I el cel cada cop més negre, ens avisa que com no espavilem acabarem xops

I li va del canto d'un duro. Just entrar a santa pau cauen les primeres gotes, que deseguida es converteixen en un bon ruixat. Per la resta la rutina de cada dia. Dutxa, birres amb patates, passejada per la vella santa pau, converses i un bon sopar abans d'anar a dormir. Una única diferencia dels dies anteriors: Avui ha estat un dia acollonant, amb una ruta que ens ha rostat fins al moll dels ossos però que a canvi també ens ha tret el millor dels somriures. Bon rotllo.

Tracks dels Volcans: Dia 3 (Fotos)

Fotos Demolits:
Momento funda















La punyetera ermita de la campana ....





Santa pau










Fotos Nozone: