Benasque - Cerler

Escrit per Demolitsteam:

Bon dia, si senyor

Matinadeta, viatge en cotxe de senyors, paradeta a graus a fotre'ns una pasta i arribada a Benasq. Estona d'entreteniment posant i treient aire a la nova forka del nozone, i al cap d'una estoneta amunt.

Primer feia fresqueta, però com que ja no anavem sobrats de temps li tirem pel recte, carretera amunt cap a Cerler. Amb la pujadeta desparareix la sensació de fred i amunt. Arribem a cerler i continuem amunt, en direcció al sostre del dia, on agafarem el primer corriol.

Pr net, però amb un parell de tolles de fang només començar on la "nova" i neta reign del nozone perd la seva brillantor que feia mal als ulls per tornar a semblar una bici endurera com ha de ser, jejejej. Un cop pasada la zona de fang corriol ràpid amb algun pas de pedres per donar-li emoció, fins a Cerler un altre cop. Aquí unes escaletes per provar forques i un tramet de carretera fins al segon corriol, que ens ha de baixar a Benasq.

I aquest és dels que és mereixen nota. Passos tècnics per donar color, barrejats amb trams ràpids on sentir l'adrenalina a les venes, mentres a la cara se't dibuixa un somriure tonto. Pedres i més pedres, de totes formes i posicions, on les bicis treballen de valent i nosaltres gaudim el que no està escrit. Arribada a benasq bastant petats però amb cara de satisfacció.

I de nou amunt un altre cop per la carretera, fins a gairebé Cerler un altre cop, per agafar el tercer corriol del dia. Entrada amb unes escales de fusta que ens fan dubtar i decidim fer a peu, no fos cas que llepessim més del compte. Seguit un tram de tobogans de pedra força entretingut, amb algunes corbes interessants i una xiqueta excursionista que ens mira amb cara de "aquests de quin planeta surten?". Pedres i més pedres per arribar un altre cop a benasq, després d'una baixada a molt bon ritme. Birreta i cap a casa falta gent.

Com a nota técnica del dia vaig posar les suspensions una mica més dures i no van malament del tot, no. De moment així és queden.

No vaig pensar a tirar fotos de lo emocinat que anava, i mira que el paissatge s'ho mereixia.

Salut!!

Fotos Nozone:

Estic perdent facultats... només vaig tirar aquestes quatre fotos que ni fu ni fa!

Al mirador de Benasque


El valle de benasque


xinoxano i na fen


N'hi ha que son durs de coco "Antes muerto que andando" jejejeje


Què deies a la crònica que vam baixar a peu per les escaletes? Al·lucines nen... he ací la prova inculpatoria, LES VAS FER MUNTAT ehh... jejejeje

Quin fallo lo pedal!!!!!!! no havia de sortir...


ape puess

Morcat

Escrit per Nozone:

Ei!!! A aquesta ruta havia de re-estrenar la reign reformada, però no va poder ser :( Potser millor així... que vam acabar tots semiapajarats jeje.

Doncs res, lo que en un primer moment semblava que hi havia molt de quòrum (4 ó 5 persones en exacte...) al final només hi vam anar els habituals jeje, en demolits i jo. Per variar :P

7:30 a casa del demolits. Les carreteres encara no hi eren i no s'hi veia jejeje. Ja son ganes........ de que no ens agafi la calor forta!

Paradeta a ainsa a esmorzar una mica i enfilem cap a Boltaña, inici de ruta. Comencem bé, ens regalem 600 m lineals, com que anem sobrats ehhh.
Pisteta trencada amunt. La cosa es va trencant a mesura que anem avançant, fent la pujada més dura (i divertida) Jo no parava de cagarme en tot, és que la rígida perd molta tracció en terrenys irregulars... jé.

Bé, arribem a morcat després de 10 km de pistes on vam estar acompanyats de les vaques alucinades (com ens miraven... ehhh) i de bombes fètides sembrades pel camí.

Morcat, antic poble de 4 cases ja abandonades a més de 1000m d'altura. Tenia aquell aura de misteri.

Bé, a partir d'aqui ens esperaven quasi 5 km de baixada corriolera que va resultar tope disfrutón i amb la rígida bastant tècnica on havia de sortejar moltíssimes pedres i salvar varis escalons. Si mes no, les baixades em duren més estona ;-)
Acabem en un barranc d'un riu. Ens perdem una estona fins que decidim seguir el track a ciegas que ens porta pel bon camí, que en fariem sense el GPS ehhh.

Ara toca patejar per una pared costeruda que ens fa treure les tripes i el sol ja començava a picar. A partir d'aquí tot ja era corriol, primer de pujada totalment ciclable, després un altre corriol de pujada ja més tècnic que s'ha d'estar com un toro per fer-lo a cop de pedal. Incloia una cresta on entre els arbres s'entreveia els dos barrancs laterals ejjeje Curiós.

I finalment baixada guapa de bastanta roca on tornem a disfrutar de valent que ens portaria ja fins al costat d'on teníem els cotxes.
Finito i fossos. Decidim anar a dinar enlloc d'anar directament cap a casa que sinó fariem tard i anavem afamats ejje.

Aixi que cap a dinar toca, jo spagettis i ell plat combinat de carn.
Amb la panxa pleneta cap a casa tots y a por otra cosa mariposa.

A mi m'agradat la ruta i la zona. La repetiria pero ben mentalitzat per la segona pujada i ciclar-la més jejejejjej

No vaig tirar cap afotu...

Fotos demolits:

orcat al fons



La peña montañesa




Morcat city i mediano al fons












Aquest gent quan esporguen s'hi posen en serio



A la rotonda de sortida de la capital



Per les barranqueres

Bones fotos!