28 de juliol 2008

La Caparra!!!

Escrit per Demolitsteam:

Així una mica ràpid vam organitzar una escapadeta cap a Ainsa el diumenge per fer-la el dilluns al mati. A part del nucli dur d'aquest miniforo, o sigui el Nozone i el menda, aquesta vegada vam tenir d'especial guess start al coco i la seva specialitzed a la que ni la pols s'enganxa de lo nova que esta. Les nostres maxacades reigns al costat semblaven unes pordioseres, jejejeje

Total, que matinada del quinze, amunt amb cafetó a ainsa i a trobar el lloc de sortida que en una primera pasada ens el vam passar de llarg. Ja un cop a la ruta bona amunt, primer per pista bona i després per pista asfaltada, gaudint del paissatge. Passem per campol, un poble abandonar i amunt, que no picava molt però anava desgastant. Arribem a la collada amb una vista de l'altra part imponent, i Yeva al fons. Descens una mica per carretera, fins empalmar una pista que ens dura al començament de la trialera corriol.

Un cop allí bocata, proteccions i avall. El primer tram una mica brut, amb algun esbacer empenyat en xuclar-nos la sang. A destacar d'aquest primer tram que notava que la forquilla em rebotaba molt, fins que paro un moment, seguint la norma aquella de perquè parar a mirar alguna cosa de la bici si ja ho faré més tard, per adonar-me de que baixava amb l'ETA posat i per tant amb 3 cm de recorregut. Ja deia jo que la notava dura .... Sensible que està un a primera hora.

Un cop ja encaixonats al barranc el camí millora, estant una mica més net. Baixem pel costat d'un rierol amb una aigua increiblement neta, però poca. Més corriol fins a sortir del canó, on en una bifurcació de corriols evidenment agafem el dolent. Beneit gps que ens diu lo burros que som i ens torna al camí correcte, que en aquest tram puja una collada per un corriol per dins del bosc. Bastant maco.

Un cop dalt de la collada avall per un corriol ràpid amb algunes trampes per fer-lo entretingut i algun pas més técnic. Jo anava tot encebollat fins que de sobte sento un cop i la roda de darrera que es queda frenada, i quan paro vec que el meu canvi ha decidit canviar de posició, colocant-se dins de la roda. Queda relativament bonic, però poc pràctic. Bona la cara del Coco de "i ara que" i la nostra treient la patilla de recanvi i desmontat tot el trencat per tornar a aparnyar-ho tot una mica. No queda fi del tot, però podem anar tirant.

Més corriol fins un altre poble abandonat, bones vistes, una mica més de corriol i un troç de pista fins recuperar el cotxe, que el sol ja comença a apretar massa, i avall falta gent

A per la següent!!!!
Llàstima que el dia no estigués nítid perquè el lloc és molt xulo. Sobretot la part de Yeva






























Fotos Nozone:

Pisteta amunt amb San Martín de fons


Coco amb Campol de fondo

Mirant el paisatge desde Campol




Arribant a la Cortada de Yeba


Colladeta de Yeba, inici del corriol disfrutón!


Algunes fotos del barranc.






El canvi que s'havia encarinyat amb els radis jejejje


Puyuelo


Apa pues, vaig a fer migdiada :P

22 de juliol 2008

Fast Alps 2008!!! Grenoble-Les7Laux (Crònica)

Escrit per Demolitsteam:

Doncs bé, ja som dimarts. M'aixeco bastant fet pols, el meu cos comença a queixar-se de massa dies de canya, i algun dels "tocs" d'ahir em molesta.

Fem cafè i tirem amunt a bona hora, però quan arribem a l'estació ens diuen que nanai, que des d'aquesta vessant només es pot entrar els caps de setmana, que per anar on ens interessa ho em de fer per una altra banda. Total que un port i uns 50 km's de regal. Arribem al segon lloc i ens diuen que nanai també, que l'enllaç està en obres, per lo que uns 15 km's més i una altra estoneta. Al final arribem al lloc on volem anar i estem sols. Ningú al parquing. Acollonant.

Ens equipem, anem al teleweb i ens trobem a la xiqueta que hi treballa llegint una revista mentres pren el sol. No hi ha ningú a l'estació, només nosaltres. Casi fa cosa i tot. Li comprem el tiquet a la xiqueta, que fa totes les funcions i amunt.

7 laux és una aposta que em fet, ja que ens feia gràcia anar a alguna estació de la zona pre-alps i a veure que tal, i d'aquesta me n'havien parlat bé. A més quan li fotia a l'esqui per aquesta zona hi havia vingut alguna vegada i m'havia agradat.

Un cop a dalt la cosa no pinta igual. Baixades bastant verticals i de pedra descomposta, que personalment odio bastant. Li anem tirant a pas de persona però definitivament el meu cos ha decidirt que no pot més, i més que baixar m'arrastro tota l'estona vorejant la catastrofe.

Tornem a pujar, per veure si per l'altra vesant de l'estació la cosa pinta igual, i jo cada cop més rallat, ja que definitivament no tinc el dia ni les forces. En aquesta part la cosa pinta igual o pitjor, i en el tercer tram que faig a peu, i a més que era un tram que en condicions normals hauria fet sense problemes, decideixo que per avui prou. Fins i tot les pedres de la mida d'un cargol dels grans em giren la direcció sense que els meu braços la puguin aguantar. Estic acabat.

Un cop abaix decidim anar tirant, que si no ens acbarem fent mal, que ja portem massa canya acumulada. De tota manera 7 laux estaria bé si la tinguessim al costat de casa, però per anar-hi esprés no val la pena.

Uns quans cop de gas més, unes quantes clavades més als peatges, unes xerrades més, un vent gairebé tot el camí que fa que ens tinguem que agafar amb força al volant i al voltant de les 22 ja tornem a voltar per la plana del segrià, amb unes ganes bojes d'agafar el llit, que estic absolutament fos ..... però feliç!

Au, salut a tots.

Fast Alps 2008!!! Grenoble-Les7Laux (Fotos)

Fotos Nozone:

Una curiositat sobre la pressió atmosfèrica:

La botella esquerra ha estat tancada a 200m, tal com guanyem altura, es fa unflant. La pressió interior venç a la exterior.
La dreta, tancada a 1400m, tal com anem baixant, es va comprimit. La pressió interior no suporta la exterior i cedeix.

DIA 22: ARREBENTAMENT A 7 LAUX

Només vam resistir hora i mitja. Tot un récord ehhh

Per aquí ja ens costava cos i ànima fer aquestes baixades tan fàcils... és que quan el cos diu prou és que és prou.


Jugant una mica a les fustetes... com la canalla jejej



I CAP A CASA QUE JA ESTEM PROU FOSSOS!!!!!!!!!



FI !!!

21 de juliol 2008

Fast Alps 2008!!! Champéry (Crònica)

Escrit per Demolitsteam:

Bé, ja som dilluns i amb cara de felicitat, jejejej, serà perquè no estem al kurro.

Fem un cafetó i telefèric amunt, tots entretinguts llegint el cartellet de que la baixada de la copa del mon és "only professionals". Si algú te ganes de veure de que va el pal que la busqui al youtube y veurà com s'estampen tots els top ten. Evidenment no ens hi vam ni acostar. A l'arribar abaix veiem com els de l'estació per no demontar una caseta que els hi feia nosa directament li han calat foc. Delicats els nens, jejjee

Un cop adalt li tirem per una de peraltillos, no del tot fins però que es deixen fer. Agafem un telecadira i li tirem a una altra per l'estil. Avui ens em promés i jurat que ens ho pendrem amb calma, que després de la maxacada d'ahir no està el cos per moltes alegries, però de moment aguanta.

Un cop adalt voliem anar cap a la banda de morgins, però a mitja baixada veiem un desvio que ens agrada i li tirem sense pensar-hi massa. Punxo en un tram de pista perque una pedra d'un cm ha foradat la ignitor, que definitivament porta mala vida. Reparo i avall, tram de pujadeta i corriol que ens deixa a l'estació francesa d'Avoriaz. Aquí la cosa pinta de conya, per lo que ens animem i amunt, i li tirem a la primera baixada. El terreny està de conya i les baixades més. En un tram un mica complicat em descontrolo i em kasco una tonya considerable, però sense conseqüencies gràcies a les proteccions. Li continuem foten i quan arribem abaix tornem a tirar amunt sense ni pensar-ho, per tirar-li a la següent.

Aquesta és similar a l'anterior, potser amb una mica més de pedra, i en una baixada de pedres com a melons em descontrolo i em foto una castanya épica, en la qual em mu cap rebota contra les pedres com si jugués al billa i jo fos la blanca, mentres espero que tot això pari!!!!. Un eternitat després, o si més no així m'ho ha semblat a mi em paro, sense cap indidència més que alguna magulladura i un mica d'atontament més de l'habitual. Tornem a tirar amunt per l'altre telecadira que hi ha i avall per una zona peraltada molt guapa, on m'ho prenc amb calma que el meu cupo de tonyes ja el tinc cobert per a tres temporades, mentrés sento l'alè del nozone que em posa roda per darrera. Un cop avall ens n'adonem que hem saltat a Chatel, i que tenint en compte que estem a l'altra punta i comença a ser una mica tard potser que ens posem les piles per tornar.

Pujada amunt un altre cop i tornem a saltar a Avoriaz, d'aquí pujem i agafem el corriol que ens ha de portar a l'enllàç cap a Champery, però com que ens animem molt baixant ens el saltem i tornem a la part baixa d'avoriaz. En aquesta baixada en un talladet que hi havia a mitad de camí a la forquilla del Nozone em sembla que li ha agafat un costipat.

Total que estem una altra vegada abaix. Torna a pujar, aquesta vegada agafem el corriol però amb tranquilitat per no saltarnos la cruïlla, que si no encara la liarem. Arribem al telecadira i tornem a tirar amunt, i llavors ja anem fent la baixada necessària per tornar al teleweb de champery, que el cos ja no respon i baixem més estona descontrolats que controlant.

Tornem a arribar a la furgo, ens posem a comptar i ens em cascat 9 baixades considerables, quan avui tenia que ser un dia de descans .... T'hi cagues, no m'estranya estar fos. Ens dediquem a reparar les bicis una mica, ordenar les coses i anem tirant, ja de tornada cap a frança. Tornem per Evian i el llac Leman, per veure un lloc diferent.

Anem fent via fins arribar als peus de la montanya on hi ha l'estació de 7 laux, que és el nostre destí, però necessitem gasoil i la màquina automàtica passa de nosaltres, per lo que anem a sopar, i al final ens quedem a dormir a aquest poblem mateix, deixant els 30 darrers km's per demà.

Fast Alps 2008!!! Champéry (Fotos)

DIA 21 - CHAMPÉRY (SUISSA)

Fotos Nozone:

Recollint forces generades del megasopar de la nit anterior (pasta i pizza) reprenem el tercer dia alpí.

El dia feia bona pinta, i els núvols no amenaçaven. A veure què tal el dia!


Punxada?????? del demolits. No m'importava que punxés ja que hi havia aquestes vistes




Planejant cap a un lloc incert... no sabíem ben bé a on acabaríem!


Pam, cap a la zona d'Avoriaz! Bona zona..... del nostre estil


Amb zones de "recreo"


Demolits tot orgullós mostrant la parcel·la que havia comprat...!!! ja ens un paradís fiscal ejjejj


El que importa es la tècnica i no la bici..................... o s'haurà equivocat???????


Ja de tornada, aquí a sota en teoria hi ha Champéry. Vista desdel telefèric.



I aquí la única foto que va tirar en Demolits... coses de les piles!

Per acabar el perfil del dia jejej



La darrera és telefèric, i una i mitja per pista, però la resta corriol o trialera ;-)


I finito. La rutina final la de sempre: recollida, dutxarnos al poliesportiu, riure'ns per dins de com ens mirava la recepcionsita... i cap a Grenoble que hi ha feina!

Continuarà...

20 de juliol 2008

Fast Alps 2008!!! Verbier (Crònica)

Escrit per Demolitsteam:

Ens aixequem a Verbier, esmorcem com a senyors i cap al telefèric, a veure que tal pinta el dia. D'aquesta zona ens n'han parlat molt bé, però la gent que ha vingut sempre ho ha fet amb locals, i nosaltres anem sols, i a més no he pogut aconseguir ni tracks ni mapes fiables, per lo que pot passar qualsevol cosa.

A l'arribar al telefèric ja veiem un cartell que diu que de sortir-se de les pistes marcades res, que la poli et persegueix, i a part de les 3 del bikepark tot són pistes. La cosa pinta malament. Li tirem a la primera del bikepark i no està malament però tampoc mata, i a més té un tram per un barranc que ens supera i em de patejar una mica. Tornem a pujar, mentres jo vaig preguntant a tothom per info i la cosa cada cop pinta més negra. Una de les pistes del bikepark està tancada, per lo que només en queden dos, i una ja la hem fet. Anem per l'altra.

El començament és el mateix, i a mitja pista paro a cnviar les pastilles del darrera que estan a les últimes. I de pas vaig xerrant amb tothom que trobo. Tirem un mica més, i en una passarela de fusta no m'hi fixo bé i el que semblava una baixada es un saltet, al que arribo massa curt de velocitat i encara que tiro del manillar amb totes les meves forces foto una empuntada total i surto per orelles en plan superman. Sort de les proteccions, perquès em casco una de les considerables. Més endavant en una zona de corbes tancades es veu que al Nozone li he fet enveja i també marca el territori de manera espectacular. Això cada cop va pitjor.

Tornem a pujar fins dalt i com que la part del bikepark ja la hem liquidada anem a investigar una mica a veure que trobem. Planejem per una pista amb un paissatge acollonant, però que només li falta estar asfaltada, i a damunt sembla que serà així en tots els 1000 metres de desnivell que ens esperen. Però els deus estimen el bojos, i de quan en quan hi ha un cop de sort. Passen un grup de frnacessos o suiïssos, i els hi pregunto a veure si ens poden donar alguna idea, ja que ells també van amb l'integral i proteccions, i s'apiaden de nosaltres i ens diuen si volem anar amb ells, a lo que els hi contesto immediatament que si. Després el tio que els fa de guis em mira fixament i em pregunta: No teniu por, no? La meva resposta evidentment és que no, mentres el Nozone em mira no entenent res i jo penso que ja és veurà.

I a partir d'aquí festival total. Sortim de la pista una mica més endavant i enllacem un corriol que planeja primer, per baixar després, per una cresta, on anem saltant tot de tancats per les vaques, on el nozone es compra una parceleta de manera espectacular, per arribar a un corriol en corbes de 180 graus técniques i acollonants, pel mig d'un bosc alpí, on baixem tots a fondo entremig de la vegetació i l'olor a frens socarrats. Després de les 20 primeres corbes no noto massa les mans, després de les 20 següents començo a no notar gairebé res, i de quan en quan els tios ens ensenyen llocs per on la gent es tira en paracaigudas, ja que son salts nets d'uns 200/300 metres, o sigui que no es cosa d'equivocar-te en cap cruïlla. Arribem abaix absolutament fossos, però increiblement contents, i quan ens mirem la pared per la que acabem de baixar sembla impossible que allí hi hagi un corriol. Per recordar.

Planejem a l'estil alpí,. o sigui puja baixa trencador, amb algun tramet més de corriol, fins arribar a le chable, on tornem a pillar el telefèric fins la part alta de Verbier. Agraïm al destí el fet d'haver trobat aquesta colla, i els hi donem les gràcies de totes les maneres possibles, i ells ens pregunten que si volem continuar amb ells, a lo que evidentment no ens neguem. Ara toca planejar una mica, per després empalmar una pujada amb rampes matadores per guanyar una collada, a uns 300/400 metres per sobre dels nostres caps. Trec el fetge però arribem adalt i saltem cap a la part de darrera de l'estació, que dona cap a una altra estació. Corriol més de pedra, a l'estil pirenaic, amb unes vistes espatarrants i on no es pots entretenir, que se t'apila la feina. Ens casquem un 1000 metrets més de desnivell a fons, per arribar a un telefèric que ens ha de tornar cap a la vall de verbier.

Un cop adalt apanyem una mica una de les seves bicis i mirem els rellotges, tot mirant també de reull uns nuvols negres que s'acosten. Ells diuen que encara queda temps per anar a fer un "petit sendier" i cap allí anem. "Petit sendier" ni osties, corriol en baixada amb arrels i trams ràpids que acaben en corbes de 180, on torrem els frens una vegada darrera l'altra, on no tens temps de pensar en res més que no sigui intentar mantenir-te sobre de la bici i frenar, encara que ja no saps ni amb quines forces. A mitja baixada el Nozones li comencen a fallar els frens, i els meus també estant fins, però és que els hi estem foten una canya que deu ni do. Al darrer terç comença a pluure, cada cop més. Tirem amunt per una carretera que pica considerablement, per aconseguir arribar al teleweb que ens ha de tornar a la vall de verbier, amb el temps just i una tormenta que cada cop és més espessa.
Arribem al telefèric sense que sobri massa temps, jo absolutament mort, i tirem amunt, mentres comença a caure una tormenta que sembla que s'hagi d'acabar tot. Sortim adalt, ens posem el xubasquero i tirem per pista, i sort, cap a Verbier, on tenim la furgo. Baixada a fondo, on no m'estic petant baixant per pista de lo rebentat que estic. Arribem a la furgo fossos a més no poder, però amb l'absoluta convicció de que avui ha estat una dia épic. 50 km's en baixada, dels que si li treiem els 7/8 que haurem fet en la darrera baixada per pista tota la resta ha estat trialera potent. Uffff, dificil fins i tot de pair.

Un cop ens treiem la roba bruta anem al complexe esportiu a fotre'ns una dutxa, que ens sap a gloria, posem uns litrets de gasoils a la furgo a un preu indecent, i tirem avall, fins a martigny, i després amunt un altre cop, per anar a Champery, on busquem un lloc per sopar, i posar alguna cosa al cos que portem tot el dia amb un parell de barretes i necessitem energies per demà. Sopem com a senyors, amb pizes i pasta, per veure si fem una mica de fons per demà, que tenim més feina, encara que tal i com estem ara ens sembla feina impossible. Després del soparet anem a organitzar una mica les coses per la furgo, que les tenim de qualsevol manera, i ens fotem a dormir, que estem que no podem més. I això que són les 10!!

En quan tingui una estoneta més!!!!

Fast Alps 2008!!! Verbier (Fotos)

Fotos Nozone:

DIA 20: VÉRBIER (SUÏSSA)

Dins de tanta pijería suissa, nosaltres semblavem gitanos. O per ells ho érem? que més dona, l'unic que esmorzar amb aire fresquet i barat ja fa molt!


Lloc on es va espatarrar en demolits jejejejej No se pot anar tan fluid ni en estat nirvana on el corriol i tu ets un, mira com te la tornen


Fotos de la ressignació, dirigint-nos al descens pistero...


Almenos era guapo. La foto no fa justícia.


Demolits tot ressignat


I collons!!! això es la pista per on haviem de baixar??? jo les recordava d'una altra manera jejejejejejejej
Vaya cop de sort!!!!!!!!!!!!1




Un dels autòctons.


Hi havia punts realment compicats i exigents, vejeu foto i video


Tecnica depurada o no...
s26.photobucket.com/albums/c140/nozone/BLOG/ALPS_2008/

Porahi vam baixar. Es la segona part, la primera és més amunt!


A la segona tanda, vam tenir que pujar una collada que m'ho vaig pendre com un antreno de cara a la pedals de foc, quin matat!!!!


ieeeeeeeeeeeeeeaaaaaaaaa



I finito, a partir d'aqui, tal com ja diu al relat del demolits, vam tenir molta feina acumulada i no podiemmmmm!!!! vaya disfrute més inhumà ehhh


Recollida de trastos, dutxa a les piscines i a fer via cap a Champéry ben fossos....!!!

Fotos del demolitsteam:
De les baixades no n'hi ha cap que a veure qui era el guapo que es parava.

Habitació amb vistes







Aquesta és justament d'abans de trobar-nos al grup salvador.





Aquí ens acababem de kascar tota la pujada fins la segona collada



I aquesta és l'única que he salvat de champery. Coses de les piles