Escrit per Demolitsteam:
Fem cafè i tirem amunt a bona hora, però quan arribem a l'estació ens diuen que nanai, que des d'aquesta vessant només es pot entrar els caps de setmana, que per anar on ens interessa ho em de fer per una altra banda. Total que un port i uns 50 km's de regal. Arribem al segon lloc i ens diuen que nanai també, que l'enllaç està en obres, per lo que uns 15 km's més i una altra estoneta. Al final arribem al lloc on volem anar i estem sols. Ningú al parquing. Acollonant.
Ens equipem, anem al teleweb i ens trobem a la xiqueta que hi treballa llegint una revista mentres pren el sol. No hi ha ningú a l'estació, només nosaltres. Casi fa cosa i tot. Li comprem el tiquet a la xiqueta, que fa totes les funcions i amunt.
7 laux és una aposta que em fet, ja que ens feia gràcia anar a alguna estació de la zona pre-alps i a veure que tal, i d'aquesta me n'havien parlat bé. A més quan li fotia a l'esqui per aquesta zona hi havia vingut alguna vegada i m'havia agradat.
Un cop a dalt la cosa no pinta igual. Baixades bastant verticals i de pedra descomposta, que personalment odio bastant. Li anem tirant a pas de persona però definitivament el meu cos ha decidirt que no pot més, i més que baixar m'arrastro tota l'estona vorejant la catastrofe.
Tornem a pujar, per veure si per l'altra vesant de l'estació la cosa pinta igual, i jo cada cop més rallat, ja que definitivament no tinc el dia ni les forces. En aquesta part la cosa pinta igual o pitjor, i en el tercer tram que faig a peu, i a més que era un tram que en condicions normals hauria fet sense problemes, decideixo que per avui prou. Fins i tot les pedres de la mida d'un cargol dels grans em giren la direcció sense que els meu braços la puguin aguantar. Estic acabat.
Un cop abaix decidim anar tirant, que si no ens acbarem fent mal, que ja portem massa canya acumulada. De tota manera 7 laux estaria bé si la tinguessim al costat de casa, però per anar-hi esprés no val la pena.
Uns quans cop de gas més, unes quantes clavades més als peatges, unes xerrades més, un vent gairebé tot el camí que fa que ens tinguem que agafar amb força al volant i al voltant de les 22 ja tornem a voltar per la plana del segrià, amb unes ganes bojes d'agafar el llit, que estic absolutament fos ..... però feliç!
Au, salut a tots.
