Bé, entendrés el missatge del Nozone com una indirecta per que faci la crónica, jejeeej
Ahir va ser un dia d'aquells per recordar. Quedem a Raimat el Nozone i jo a les 3:30, bocata cap al cos i amunt amb la fregoneta. Arribem a Saravillo, ens vestim de romans i pedals amunt. Primera nota del dia: fa una mica de calor, la pujada pica molt i em clavo a la grava. Patirem.
Mica a mica anem tirant amunt, la pista va millorant, el paissatge és acollonant i van passant els metres i el km's. Per la pujada haviem calculat un parell d'hores (una mica més de mil metres, que ja veurem quans són, en 12 km's). Al final ens costa gairebé 3, per lo que arribem adalt a les 9, i encara tenir que fer la "planejada" (planejada mirant-ho en un mapa, perquè és un puja baixa pel mig de la montanya, a gairebé 2000 metres) fins a l'ibon. Arribar, gaudir d'un lloc màgic, llàstima que durant poca estona, gaudir també de la posta de sol i tornar cap al refugi, on en principi comença la trialera del dia. Sortim del refugi a les 930, destí a l'aventura de passar una nit peduts al bosc.
I a partir d'aquí l'extasi fet trialera: Variada, neta, amb passos de tots els nivells, i cap igual que l'anterior, amb trams ràpids i altres de tècnics, Un bogeria per estar-hi setmanes només fent aquesta trialera. Entra per mèrits propis a la llista de les 5 millors trialeres que he fet a la meva vida. M'inspiro a tope i faig una baixada de les de recordar temps, en un ambient gairebé fosc, parant només a esperar alguna estona al Nozone que amb la rígida també s'ho està passant de metro, encara que em sembla que si pogues estrangularia a algun d'aquells que diuen que entre uns bons v's i uns discos no hi ha diferència, jejejejej.
A les 10:20 arribem a la furgo, absolutament destrossats però flipant a més no poder. I això que el darrer tram l'hem fet gairebé a palpentes. Carreguem i li dic al Nozone de tirar directament, perquè quan em baixi l'adrenalina que porto caure com un sac i no em podré tornar a aixecar. Fem via, arribo a casa, carreguem el cotxe del nozone i em tiro al llit sense ni pensar-m'ho, fins que aquest matí el maleit despertador m'ha tornat a recordar que existeix una dura realitat.
Desprès de dies com ahir costarà mantenir el nivell de sensacions, però quan sigui padrí recordaré aquest dia.
Només d'escriure això ja torno a tenir mono de pirineu!!!!
Fotos durant la pujada...
La font a mitja pujada
Panoràmica quasi ja arribant al refugi...
Refugi al fons
De camí al ibón
Ibón de Plan!!!!!!!!!!
Jo mateix!
La posta de sol... a l'altura del refugi, a les 21:30 aprox
I a continuació a flipar de la baixada!!!! que quasi mos desgracia al demolits i una mica més s'hauria de canvir de nick a fLiPY_DeMoLiTs jejejej ara em flipo jo :P
uffff, ruta memorableeeeeeeeeeeeeeee
Nozone:
Bueno m'explayo una mica que ahir vaig penjar les fotos des d'un altre pc...
Del ja exposta pel demolits, poc a dir només que canviaré una mica el sentit de la percepció que anava amb rígida de 80mm + frens V jejeje.
La pujadeta, menys la p*t* grava del principi, se'm va fer molt portadora, només la part del refugi fins a l'ibon se'm va carregar una miiiqueta el genoll... pero res, ja estic OK.
I la baixada brutal, bestial, sublime, insuperable dubto que existeixi alguna altra baixada tan variada com aquesta! Amb la reign hauria disfrutat lo que no està escrit, amb la Xclu també vaig disfrutar de lo lindo però em costava grans esforços controlar-me i no deixar-me portar per la adrenalina i posar-hi seny en alguns passos que amb 80mm de recorregut s'havia de filar no molt fi sinó AMB UNA FINURA ALTISSIMA del contrari, supermán garantitzat jejejej
Sobretot se'm atragantava cosa bèstia als trams de molta pedra de la mida de cocos en amunt. Se'm clavaba de davant i darrere me rebotava cap a totes les direccions jejej Segur que hauré aprés més tècnica en aquest descens vertiginós i pajeril ;-)
I dels frens, millor que no en digui res. Per cada persona que em digui que d'uns bons V i uns discos no hi ha diferència... per part meva perdrà tota la credibilitat jejejej.
Arff tal com va passant els dies, assaboreixo més aquesta ruta bestial.
Definitivament sóc un en enamorat de l'alta muntanya i del Sobrarbe en concret.
Arreveure!
Demolitsteam:
Les "afotus"
Durant la pujada em sentia com aquesta pobre ;-)
Quina punteria la pedra anar-se a quedar allí
El troç "pla" del refugi a l'ibon
El Nozone, que es volia emportar aire de record ;-)
Just abans de començar la trialera. A partir d'aquí ja s'hi veia poc i teniem feina, jejejje
Vaia paisatges!!!
