21 de juliol 2008

Fast Alps 2008!!! Champéry (Crònica)

Escrit per Demolitsteam:

Bé, ja som dilluns i amb cara de felicitat, jejejej, serà perquè no estem al kurro.

Fem un cafetó i telefèric amunt, tots entretinguts llegint el cartellet de que la baixada de la copa del mon és "only professionals". Si algú te ganes de veure de que va el pal que la busqui al youtube y veurà com s'estampen tots els top ten. Evidenment no ens hi vam ni acostar. A l'arribar abaix veiem com els de l'estació per no demontar una caseta que els hi feia nosa directament li han calat foc. Delicats els nens, jejjee

Un cop adalt li tirem per una de peraltillos, no del tot fins però que es deixen fer. Agafem un telecadira i li tirem a una altra per l'estil. Avui ens em promés i jurat que ens ho pendrem amb calma, que després de la maxacada d'ahir no està el cos per moltes alegries, però de moment aguanta.

Un cop adalt voliem anar cap a la banda de morgins, però a mitja baixada veiem un desvio que ens agrada i li tirem sense pensar-hi massa. Punxo en un tram de pista perque una pedra d'un cm ha foradat la ignitor, que definitivament porta mala vida. Reparo i avall, tram de pujadeta i corriol que ens deixa a l'estació francesa d'Avoriaz. Aquí la cosa pinta de conya, per lo que ens animem i amunt, i li tirem a la primera baixada. El terreny està de conya i les baixades més. En un tram un mica complicat em descontrolo i em kasco una tonya considerable, però sense conseqüencies gràcies a les proteccions. Li continuem foten i quan arribem abaix tornem a tirar amunt sense ni pensar-ho, per tirar-li a la següent.

Aquesta és similar a l'anterior, potser amb una mica més de pedra, i en una baixada de pedres com a melons em descontrolo i em foto una castanya épica, en la qual em mu cap rebota contra les pedres com si jugués al billa i jo fos la blanca, mentres espero que tot això pari!!!!. Un eternitat després, o si més no així m'ho ha semblat a mi em paro, sense cap indidència més que alguna magulladura i un mica d'atontament més de l'habitual. Tornem a tirar amunt per l'altre telecadira que hi ha i avall per una zona peraltada molt guapa, on m'ho prenc amb calma que el meu cupo de tonyes ja el tinc cobert per a tres temporades, mentrés sento l'alè del nozone que em posa roda per darrera. Un cop avall ens n'adonem que hem saltat a Chatel, i que tenint en compte que estem a l'altra punta i comença a ser una mica tard potser que ens posem les piles per tornar.

Pujada amunt un altre cop i tornem a saltar a Avoriaz, d'aquí pujem i agafem el corriol que ens ha de portar a l'enllàç cap a Champery, però com que ens animem molt baixant ens el saltem i tornem a la part baixa d'avoriaz. En aquesta baixada en un talladet que hi havia a mitad de camí a la forquilla del Nozone em sembla que li ha agafat un costipat.

Total que estem una altra vegada abaix. Torna a pujar, aquesta vegada agafem el corriol però amb tranquilitat per no saltarnos la cruïlla, que si no encara la liarem. Arribem al telecadira i tornem a tirar amunt, i llavors ja anem fent la baixada necessària per tornar al teleweb de champery, que el cos ja no respon i baixem més estona descontrolats que controlant.

Tornem a arribar a la furgo, ens posem a comptar i ens em cascat 9 baixades considerables, quan avui tenia que ser un dia de descans .... T'hi cagues, no m'estranya estar fos. Ens dediquem a reparar les bicis una mica, ordenar les coses i anem tirant, ja de tornada cap a frança. Tornem per Evian i el llac Leman, per veure un lloc diferent.

Anem fent via fins arribar als peus de la montanya on hi ha l'estació de 7 laux, que és el nostre destí, però necessitem gasoil i la màquina automàtica passa de nosaltres, per lo que anem a sopar, i al final ens quedem a dormir a aquest poblem mateix, deixant els 30 darrers km's per demà.