Total que aquest mati ens trobem a la gasolinera de castillonroy els tres magics members pel dia d'avui: El nozone, el teletubi i el que aporreja el teclat.
Gas i amunt, en un ambient cada cop més negre i començant a ploure, a estones amb intensitat. Un cop a Ainsa a esmorçar, que és lo que fa pinta que serà l'únic que farem avui. Ve una estona a fer-la petar el Jorf i una hora després sembla que la cosa aguanta, per lo que decidim tirar.
Un cop equipats i començant a pedalar la cosa cada cop està més negra, i comencen a caure unes quantes gotes. Carretera amunt, parem a posar-nos el xubasqueros i para una mica, per lo que anem tirant, i així una bona estona en que plovia, parava, plovia, parava. Després ens en cau una de bona i ens aixopluguem al porxo d'una casa, on se sentia la gent a dins però no han sortit a oferir-nos cafe i pastetes. Quina pinta debiem fer, jeejej
Torna a para i tornem a tirar una mica més amunt i ... endevineu ... torna a ploure. Aquí en teletubi decideix que té mes conexeixement que la resta junts i que potser no cal calar-se fins als ossos, per lo que tira cap al cotxe abans que la cosa es compliqui. En Nozone i jo ens mirem i diem alló de "una miqueta més" i anem fent. La cosa cada vegada més negre però el paissatge cada cop més alucinant. Cau un xafec de collons i ens amaguem sota un arbre, però quan ja gairebé estavem decidits a girar torna a parar i "una miqueta més". Torna a caure un xafec de l'ostia i ens tornem a amagar, però com que parats agafem fred diem .... "una miqueta mes" i anem tirant. Pujem per una pista trencada acollonat per la que baixa un autentic riu pel mig, en un paissatge de compte de fades.
Al final la cosa sembla que afluixa i arribem adalt, i a partir d'aquí comença lo bo. Primer una pista trencada amb riu per acabar de donar color a les bicis, després un corriol de zetes tècniques amb pedra alucinant, per empalmar a l'acabar amb un pr que ens portara pel mig del bosc i les barranques fins a pueyo. Allí remontar una mica, carretera avall, més gr, una mica més de carretera i ja som a ainxa. Xops com gats però amb un somriure a la boca que no me'l treure en uns dies. Definitivament un d'quells dies que es recorden!!!
Al campament base, equipant-nos
Aquí fent el vell truc de posar-no el xubasquero perquè pari de ploure. Sols ha funcionat temporalment ...
Fent vida social
Els paissatges estaven espatarrants
Aquí ens estava caient la gorda. Si us hi fixeu es veuen fins i tot les gotes. I com la cosa no feia pinta de parar al final hem sortit plovent i tot
més paissatges
No se si s'apreciarà però anavem reboçat de fang
Apretant el sillin rebel
La qualitat de les fotos deixa algo que desitjar, però tenint en compte que la camara xorrejava aigua, encara rai, jeje
