Ruta del dia 18/11/2006
Escrit per Arctos
Escrit per Arctos
Avui hem anat Jam i jo a fer una ruta que havia sentit parlar molt bé i he pogut comprovar en primera persona que realment és una ruta en majúscules
. Hi han hagut unes absencies molt sentides però ells sabran perquè s'han perdut la ruta d'avui 
La ruta sortia de Yebra de Basa un petit poblet aprop de Sabiñanigo y es feia l'ascensió per pista bona i progressiva excepte en el últim tram que hem trobat una mica de fang que ha fet una mica més dura la pujada fins la ermita de Santa Orosia. Durant tota la pujada la feina no era pedalar sino no perdres cap de les fantastiques vistes que havien.
De l'ermita sortia una catifa d'herba que tot i fer més cansada la progressió donava un aspecte diferent al "camí".
Al arribar a una senyal que bifurcava el camí i que era el principi de la nostra diversió
, uns han aprofitat per ficar-se les proteccions i demes estris utilitzats pels Mestres del Costat Fosc i jo com no portava doncs m'he encomanat a Deu, Mahoma, Ala, Buda i tots els Deus Incas per que betllessin per la meva integritat física 
.
L'entrada al sender era preciosa i clarament un indicador de lo que ens esperava desprès. Al principi havia molta pedra mullada ja que anavem casi per dins del barranc i jo he fet una mica (o bastant) senderisme però poc a poc hem anat entrant al bosc i la locura s'ha desfermat
era increïble pedres, arrels, humitat, molsa, fulles per terra, colors ocres, terra mullada i en definitiva un natura espectacular. Un dels millors senders que he fet amb alguna difícultat casi impossible però que feia que la meva bici, jo i el sender fossim un de sol. Ha sigut una baixada de sensacions i de mtb del bó.Quan hem parat al final no han calgut paraules les nostres cares eren un fidel reflex de la felicitat i d'haver disfrutat de la baixada com si fos l'última
Llavors ha vingut la part d'exploració per aconseguir arribar al cotxe, i seguint un PR i desprès un GR hem arribat al cotxe amb uns quants kilos de fang a sobre i ni una gota de força, però amb una pau interior que no té preu.
Jo personalment patia per anar amb la rígida (una Podium vibradora) però avui s'ha comportat com la campiona que és i he disfrutat més que si l'hagués fet amb la doble. Reconec que he fet uns quants trams a peu perquè la meva técnica no dona per a més i amb la doble i els seus recorreguts hauria caminat menys però les sensacions que dona una hardtail no tenen preu.
A veure qui és lo guapo que demà surt a fer fons per carretera i no és mor de avorriment
