Escrit per Demolitsteam
El dissabte a la tarda vaig quedar amb un soci que estic intentant enganxar, i el vaig portar a fer l'última baixada de la paxanga de Prades.
Vaig sortir de casa amb un 99% de possibilitats de que ens caigués tota l'aigua del mon a sobre, de fet ja ho donavem per assumit, però això és lo normal, no?
Ens trobem a l'Espluga, i ens fotem un carajillo per donar-nos ànims, normal.
Fem la combinació de cotxes i a la que comencem a pedalar, després de no veure cap ésser viu, ni persona ni animal, que tots estaven amagats a l'aguaït de la que anava a caure, normal
A mida que anem pujant cap a la collada sembla que cada cop plou més, com en tota ruta normal
I un cop al corriol, tirem avall mentres pel nostre costat baixa un riu que no savia ni que existia, les pedres i les arrels patinen i l'aire té una olor indescriptible, màgica, ... i normal.
Cap al final el riu ja no és al costat, sinó que és la trialera mateix. Normal
Poc abans d'acabar la fem petar una bona estona,mentres ens va plovent i ens és igual. normal
Arribem a la furgo amb cara de felicitat i moderadament molls. normal
M'encanta ser normal!!!!!!!!!!!!!
PD: Ja sé que aquesta paranoia no la entendrà ningú, menys el soci que estava amb mi. Però em venia de gust explicar-la, que collons
PD: Ja penjarés les fotos .... normals .... ;-)
Han quedat una mica com el cul. Massa fosc per la "supercàmara"
Aquí és al pla aquell on s'acaba la primera part del corriol, abans de la casa, i pel mig de la pista hi baixava un autènctic riu
L'últim tram de pista estava així
Mes fotos, gentilessa del soci
Aquesta darrera cobria fins al buje, en un lloc que normalment està sec. Una canya!!
Escrit per Demolitsteam
Al final hem pogut saldar una mica comptes amb Miramar.
Quedem a les 8 al bar de sempre el Nozone i jo. Sortim una mica més tard, després d'alguna enganxada de llençols i tirem cap a Fontscaldes. A l'arribar allí el dia és gris i cauen quatres gotes, però res massa important. El terra està una mica moll però no massa. Anem pujant pels corriolets, tot fent-la petar i treient les tripes. Decidim no fer el bucle superior, que la trialera de pedres molla no deu molar, i ens venia de gust fer el pollo al final. Arribem a Miramar, fem una barreta tot visitant el poble i tirem fins les antenes.
Li fem una mirada a l'entrada del yeti superior però passem olimpicament, i després de posar-nos tota la ferralla tirem per la variant. Mola, molt corriolet entretingut i pista abandonada bastant divertida, amb alguna corva trampa que s'ha de vigilar (Ens enrecordem de la blur del paket ...) fins a empalmar amb el yeti d'abaix, que està una mica enfangat però disfruton.
Fem yeti, amb alguna patinada que altra fins a fontscaldes i un cop aquí ens mirem i diem alló de "que, fem el pollo?". Com que amenaçava pluja i el dia era gris, i a més estavem bastant petats decidim intentar-ho, que sense agonies no té gràcia, jejejej. Pujada bastant matadora per un camí empedrat, i al coronar la collada comença a ploure amb ganes, i per acabar-ho d'adoba ens trobem una pista "planejant en pujada" acabada d'arreglar, o sigui pastetes de fang pures .... Ens caguem en tot durant un parell de km's, mentres sentim petar la bici per tot arreu i ens enfanguem fins dalt. Arribem a la carretera i tirem fins l'entrada del pollo, que tot i estar enfagat encara es pot fer. Se'ns fa curt després del patiment de pujada. Tornem cap al cotxe, cap a lleida, rentar les bicis i a dinar.
Durant tot el dia tenia la sensació d'anar petat tota l'estona, i al veure el track com a mínim no m'he acabat de deprimir: 861m d'acumulat, que tenint en compte l'enganxós que estava el terreny semblaven més. Hauré de tornar a buscar la forma física al fons de l'armari, jejejeejejej
Aquesta no es d'avui, però ja que la he trobat, jejejeejeje
Va tindre un final feliç, jejejeejeej
Corriolet amunt ...
Miramar, encara que avui no és veia
El pedregal de pujada al pollo
Segur que a aquest apujada li diuen "la del cotxe"
Les màquines una "mica" enfanguinades
I encara m'estranyava que la cadena saltes, jejeeje
Salut
