Baldellou - Màrtirs Menuda aventurilla...!

Menuda aventurilla señores!!!

El pasado martes 15 de Agosto, los dos jordis nos fuimos a seguir un track desconocido que incluía dos bucles, nos dijimos que haríamos uno y si habia tiempo, el otro. ¡Qué ilusos!!! jejeje

Asi que nada, nos desplazamos hacia Baldellou a velocidades de vértigo, llegando ya nos percatamos del desastre que hizó el granizado del día anterior, había mas hojas al suelo que en el árbol... cosa que se confirmaría sobre la bici.

Salimos de Baldellou por carretera hacia Castillonroy hasta tomar una pista que siendo monotona, pero nos daba unas buenas vistas de vez en cuando.



Dicha pista nos llevaba hacia unos repetidores, pero nos desviamos hacia la Ermita dels Màrtirs, donde al principio del rampón final empezaba el GR lleva hacia Camporells. Pero como buenos machacas que somos (juas) subimos todo el rampón de medio kilometro de buenas pendientes y de firme hormigonado, a visitar la ermita y a disfrutar de las vistas que desde allí nos deleitaba los dos valles.

Ahora toca bajar!!!!! nos calzamos las protecciones y para abajo!!! enseguida pierdo de vista al colega, menudo ritmo que tiene bajando por este pedregal, claro, era un tramo de senderismo con curvas cerradísimas que yo personalmente tenia que aprar para girar la bici, que se le va a hacer!!!
Ya pondré alguna fotilla de este tramo...

Luego seguimos por un sendero más llano y limpio y nos pasamos de largo el PR que nos tenía que llevar de vuelta a Baldellou! A patear hasta el PR

¡Y un cuerno! Pateamos hasta el PR ¡y más! Empezamos el senderillo que ya está medio perdido (o nos perdimos) y cada vez aquello parecía menos a un PR y más a una excursión de recoge- setas, vamos campo y bosque a través.



Ratos de empujar la bici, ratos de pedaleo, ratos de bajar ladera p'abajo sin camino marcado, buscando y rebuscando el lugar correcto y nada, al final desistimos y bajamos hasta la carretera que se veía al fondo de todo, cruzamos el riuachuelo como podemos, ya que estaba todo llenísimo de vegetación y una vez en la carretera vemos que justo a 10 metros había la salida del PR. Pues vaya, esto se debería limpiar/reabrir porque tiene una pinta estupendísima...

Vamos por una carreterilla solitaria (como me gustan estas carreteruchillas, me encuentro en el nirvana jejeje) hasta en un punto marcado nos desvíamos hacia un barranco muy chulo.

Dicho barranco había escalones en algunos bajamos, en otros no. Ya pondré alguna foto...

Salimos de dicho barranco, ya por caminos de huerta, de vuelta a Baldellou, era demasiado tarde para hacer el segundo bucle así que nada, para casa.



Una ruta de tan sólo 18 kms pero MENUDA AVENTURA!!! Me encanta las aventurillas si no voy solo y acompañado de otro/s loco/s como yo.

Aleee, a dar a los pedales!!!

Organyà - Montant de Tost

Escrit per Arctos, 24/06/2006

La ruta que vaig fer ahir es troba localitzada a la comarca de l'Alt Urgell i tot i que la vaig fer en bici de montanya hi ha bastant tram que es fa per carretera, tot i que la majoria és molt tranquila i no patirem pels cotxes que ens puguin avançar excepte a l'últim tram que es fa per la C-14 (carretera de Lleida a la Seu d'Urgell, vamos la que agafem per anar a VallNord ).

La idea era anar a visitar a una amiga que treballa de Eco (guaita pels incendis) en una torre que hi ha a "tocar" del poble de Montant de Tost al Puig de les Serreïnes 1678m Al Montsec de Tost . En principi m'havia dit que deixes el cotxe al poble i amb bici podia pujar fins al Puig en una estoneta, però jo vaig pensar -Ja que pujo farem una ruta llarga

He sortit d'Organya creuant el riu Segre direcció Figols i d'allí he anat a buscar la carretera que porta a Sant Llorenç de Morunys (L-401). Aquesta carretera és de pujada però molt suau, mai hi han pareds que et trenquen el ritme, però tampoc llocs on descansar. Seguint la carretera he arribat a Alinyà i m'he desviat per un camí asfaltat direcció Bovera i més amunt l'Alzina de Alinyà on desprès de fer infinites curves de 180º he arribat a l'esmentat poble on s'acaba l'asfalt. La pujada aquesta és per anar tota l'estona mirant el paisatge de la vall i els pics que des de allí es veuen, és paisatgística........vamos com tota la ruta. També he de dir que per entrenar pujades llargues és perfecta perquè permet ficar un ritme i un desarrollo i casi mantenir-lo a tota arreu.
A partir d'aquí pista amb pedra que va remuntant, ara amb més percentatge, fins a trobar el Coll d'Ares. En aquesta zona es comença a notar que estem dintre de la Reserva Nacional de Caça ja que hi han camins tallats al acces de vehicles a motor i hi ha rastre de cervols bastant evidents.

PROXIMAMENT FOTOS.

Bossòst (Ruta 3)

Escrit per NoZone, 17/06/2006

Apurant les meves vacances, l'últim dia vam anar a Bossòst a fer una ruta totalment desconeguda i fiant-nos de les senyals... i ens va sortir rodona rodona... impecable.

Les espectatives eren regulars, esperavem trobar molta pista tant de pujada com de baixada, però finalment, després d'una llarguíssima pujada desdel 710m fins als 1620m fins a la Mina Margalida, vam iniciar un descens per pista però molt bonica, jo disfrutant del paisatge, el jam anant too encebollao p'abajo fins a un poblet Arres de Sus i d'aqui fins a bossòst va ser practicament per senderos i alguna trialera, enllaçant varis pobles. Molt guapo encara que no tenia el dia gaire fi i vaig anar a buscar bolets un cop

Moltes hores pero no arribem només cansats
Dinem i cap a casa. Això es disfrutar d'una ruta i la recompensa posterior

PROXIMAMENT FOTOS

Canal del Cinca: Bielsa - Lafortunada (Benasque)

Escrit per Arctos, 13/06/2006

La setmana pasada Jam, NoZone i jo vam anar a fer una ruta que tenia molt bona pinta. La ruta era facil per dificultad fisica ja que utilitzariem dos cotxes un a dalt, de on sortiem, i l'altre a baix. Total que ens estalviavem la pujada per tornar al punt d'inici.
Dels noms dels llocs i demes dades d'interes les reservo pel guia que jo no recordo ni conec gaires .

Basicament la ruta començava planejant i cap al final pujavem a un poblet anomenat Tella per agafar la baixada final fins al riu Cinca.
La ruta va ser d'aquelles que dones gràcies a l'inventor de les cameres digitals perquè sino hauria gastat mil rodets amb fotos precioses, d'aquesta manera amb la targeta no hi ha problemes.

Tot i la calor que fa no vam patir gens ja que sempre anavem per dintre de boscos i només ens tocava el sol per disfrutar de miradors increïbles, això sí, amb una caiguda lliure a centimetres dels peus de 300 o 400 metres .
Una vegada acabat la zona de balcons vam passar a fer una pujadeta per arriba a Tella on al Tonto del grup (jo mateix) és va adonar que havia deixat les claus del cotxe, que és suposava utilitzariem per retornar al altre cotxe, al primer cotxe, així que a mi hem tocaria no estalviarme un tram de carretera amb pujadeta .
La baixada de Tella fins a la carretera la fariem seguint el GR però degut a uns treballs el vam perdre i vam fer una estoneta d'exploradors intentant trobar el maleït GR. Al final el Mestre Jam va trobar un camí de cabres i caminant i en bici vam arribar al final de la ruta. Aquest detall del final fa que la rutaque ja era molt bonica passes a ser èpica, va tenir de tot: pujadeta, baixadetes, baixadotes, trams a peu, trams a quatre grapes i sobretot un paisatge propi del paradís. Aquesta ruta fent-la a peu té que ser increible per les vistes ja que a la bici hi havia estones que per no veure la conseqüencia d'una relliscada no mirava massa el paisatge o patí que teniem als nostres peus.
En aquest punt va acabar la ruta per alguns i pel RUC del grup li va tocar fer 14km per carretera sentint com les rodes s'empegaven al asfalt, sort de poder bloquejar les suspensions, amb 400 metres positius i a tot lo que donava (que no era gaire) .

PROXIMAMENT FOTOS.

Eriste (Benasque)

Escrit per Arctos, 10/06/2006

Doncs avui per fi he pogut taxar de la llista de rutes pendents la ruta de Benasque .

Guiats pel Mestre del Costat Fosc (Jam) i acompanyats pel deixeble (NoZone) que per cert això d'anar a VallNord l'hi ha sentat molt bé i baixa com un llamp, doncs hem anat a fer una ruta per la vall de Benas.

Avui m'estalviarè les paraules i només dirè que ha sigut una d'aquelles rutes per repetir en plan cursa de la Copa Catalana, voltes i més voltes ...........quina passada de pujada, quins paisatges, quins colors, quines olors, quines flors i que bé que m'ho he passat. La baixada doncs m'ha semblat que durava 10 minuts i és que ha sigut molt divertida amb una mica de tot, gravilla de l'Aragó (pedrolos dels grossos), terra, curves de 180º, arrels, esglaons i arbres verds sí, per aquesta zona increiblement els arbres son verds i no com els de la plana que estan els pobres que dona ganes de buidar el camelbak allí per regar-los una mica.

Si abans tenia moltes ganes de pujar, ara encara tinc més ganes de tornar a fer lo que sigui, perquè allí tot és mtb de veritat i amb una temperatura fins i tot una mica fresca a primera hora del matí jo les primeres pedalades he sentit que hem faltava una mica de temperatura.........serà que soc llangardaix i necessito escalfar al sol abans de començar el dia .

Pròximament fotos!

Ruta 10 sobrarbe: Laspuña - Tozal de los Pozos - Oncins - ARAGUAS - LASPUÑA

PROXIMAMENT CRÒNICA I FOTOS.

Mas Carlets

Escrit per Arctos, 28/04/2006

Per fí ha caigut Mas Carlets, tot i que m'hauria agradat anar acompanyat, però de totes maneres ha estat un somni fet realitat
Demà a la feina no entendran perquè estic tan content però és igual.

Bé el dia era genial temperatura bona, ni fred ni calor i algún nuvol decoratiu. El terreny genial, ahir va ploure una mica i no havia gens de pols, el terra tenia un extra d'adherència i les pedres estaven netes i seques i la vegetació encara conservava aigua a les fulles i al meu pas hem regalava unes agradables gotes per refrescar les cames. En definitiva que si la ruta anava malament era per culpa meva.

He començat a pujar per la pista asfaltada que puja a Sant Alís, allí he anat entrant en calor i m'he marcat l'objectiu de no baixar de 10km/h, i ho he aconseguit.
Llavors al arribar al replà m'he desviat direcció el castell de Sant Llorenç, aquesta zona atravessa infinitat de petits barranquets i si agafés velocitat baixant a les pujades l'inercia et fa pujar sense pedalar fort.
Al arribar al final de la pista comença lo bó , sender de baixada molt pendenta que dona a MasCarlets i que li tenia tantes ganes. Havia arribat a somiar amb ell i al final m'ha decepcionat una mica i és que per mi ha sigut 50-60% ciclable, però els endureros segur que s'ho baixen tot. Té molta pendent i cada dos per tres hi ha algún pas complicat per la quantitat de pedres i per els esglaons que hi ha. Al arribar a Carlets m'he quedat una miqueteta xafat però aixecant la vista he tornat a sonriure .
Jo pensava que la baixada que acabava de fer era més facil que la que hi ha de baixada al Barranc de Pardina (que venia a continuació deprès d'un pla tirant amunt, els de Colobor ja sabeu que vull dir). Doncs he afrontat aquesta part amb una mica de inquietut ja que hem veia tota la baixada fent senderisme.
Al arribar al inici de la baixada a Pardina, desprès dels repechons m'he centrat i tret el mountainbiker que porto dintre. En definitiva que he començat un esglaó, pedres, arrels, curves de 180º i de tot una mica o molt. M'he sentit com Nicolas Vouilloz quan no tenia rival, el sender i jo hem sigut una sola unitat, estava fluint per aquell seguit d'obstacles i fins al fons del barranc sense ficar un sol peu . A sigut indescriptible m'he sentit al cel.
D'aquí m'ha tocat pujat la vessant sud del barranc, llavors he passat al costat de l'ermita de la Pertussa i llavors per pista ampla i bona fins Corça i Agulló.
En aquest últim poble tenia dos opcions:
- Opció mariquita, tornar a Àger per carretera que ja portava 1000metres i ja estava bé per avui.
-Opció mtb 100%, pujar a Millà a fer un sender que vaig fer caminant i hem va semblar que amb una neteja seria apte per mtb i desprès passar per Sant llobí, Port d'Àger i baixar per un sender fins al cotxe.

Com ja podeu imaginar ha guanyat l'opció mtb 100%.
He pujat a Millà, que per cert hi ha unes pendents guapes i quan anava a fer una curva tancada que dona vistes del poble...........sorpresa un Gat Salvatge (felis sylvestris) en mig del camí. Ens hem mirat i ell ha sortit com una exhalació direcció el bosc. Han sigut dossegons com a molt però he disfrutat com mai, l'he vist els quatre anells de la cua i la terminació en brotxa, l'he vist la ratlla de l'esquena negra, l'he vist el caparró, l'he vist el negre difús que li puja fins els genolls, l'he vist de puta mare Se m'han ficat els pels de punta i m'ha durat una estona, he marxat poc a poc i quan estava una mica lluny he parat a reviure aquell moment, GENIAL.
Desprès d'aquesta troballa he fet el sender de Millà el qual no explico perquè ha sigut poc productiu, caldria una oruga amb pala per poder passar, però ha estat bé l'experiencia de fer camp a traves per sortir d'allí tot i la nata tonta que m'he fotut en una pujada (últimament les meves caigudes son pujant ).
He tornat a pujar a Millà i he passat per l'ermita Sant Llobí, Port d'Àger i llavors el sender de baixada al poble que passa una mica a l'est de la calçada romana. Aquesta baixada és criminal, té una pendent forta però lo pitjor és que esta tota plena de pedres de les grans que fan que a la que agafes velocitat si et caus et fas mal de veritat, l'últim tram és més guapo i atravessant el pont romà arribo a Àger i desprès de travessar el poble i gaudir dels bonics carrers estrets arribo a la plaça i m'he passat uns minuts allí assegut rememorant la ruta .

Només us puc dir que qui no la faci no sabra mai lo que és mtb de veritat. No entro en xc, enduro, dh, freeride, etc Només dic que això és MOUNTAINBIKE.

PROXIMAMENT FOTOS!

Sant Salvador del Bosc

Escrit per NoZone, 08/04/2006

Al final només hem sigut tres però molt ben acompanyats!!! l'oriol, jam i jo.

Primer de tot hem deixat el meu cotxe a l'altura de la Cova dels Muricecs i ja amb el cotxe del jam hem pujat fins a Llimiana, ens muntem a les bicis i venga, cap a l'Hostal Roig per la pista asfaltada. Una boira i un freddd, els pèls de les cames (doncs no, no em depilo, ni penso fer-ho jeje) es blanquejaven de la humitat i la bici anava agafant gotes d'humitat. Res, al nostre ritme tira que tira cap amunt.
De seguida noto que sóc jo qui està al davant!!! Que raro El pobre jam estava fotut, tenia febre... però avui ja l'ha suat tota jeje.

Un cop a l'Hostal Roig presentacions de rigor i cap amunt direcció Tossal de Miralpallars. Ens desviem pel GR1 fins al desvío de la Ermita de St Salvador del Bosc per pista primer i corriol zigazageant després. Una mica de pateig per pujar fins a la ermita.
Descans i venga, cap avall, en una espècie de competició de a veure qui feia més revolts seguits sense posar peu

Ens creuem dos cops amb gent que anava a peu, les seves cares eren tot un poema
Molts "aays ays", "uysuys" i "merdes"

I desprès ja un descens ràpid però traicioner pels esbarzers fins al GR del Barranc de Barcedana. Ens despedim ja que l''Oriol es dirigeix cap a l'Hostal Roig de nou i nosaltres dos cap al meu cotxe. Una ruta guapa.

Destacar el gran nivell tècnic (o poc coneixement )de l'Oriol que fa que la ruta sigui 99% ciclable.
I que el jam li va sortint cada vegada millor els girs pivotats amb la roda delantera (no se com se diu aquesta tècnica) que li dóna espectacularitat al descens mentre jo vaig arrastrant-me per darrere com puc

En resum, el tram de baixada requereix molta tècnica, quasi de biketrial per superar els revolts sense posar cap peu ni cap, però bé, deixem en que és ciclable amb un nivell alt de tècnica.

Escrit per jam

Ja feia un parell de dies que no estava massa fi, i aquest matí quan m'he aixecat ja m'he notat unes décimes de febre, o sigui que el dia pintava fatal.

Total que em dic, que collons, i cap amunt. Quan he començat a pedalar no ho tenia pas gaire clar, semblava que m'haguessin estat apallissant tota la nit!!

Agonia fins a l'Hostal Roig, agonia però menys fins adalt, ja que aquí només mirant el paissatge ja se't passava gairebé tot.

I l'hora de la veritat!!!
Deu ni do
És una ruta idel per apendre a fer girs de 180, perquè es que son un darrera l'altre a qual més tancat i tecnicament més difícil, però sense gairebé risc, El primer tram fins a l'ermita es una mica més heavy que el segon, però salvant alguns graons en pujada es pot dir que tot ciclable, això si, se t'escapaven peus per tot arreu, jejeje

El meu resum ha estat 0 osties, que sempre es d'agrair, una trialera de baixada moooollllttt disfrutada, tot i que al final ja anava tant petat de braços que gairebé anava per inercia, una punxada, que ja no me'n recordava que era, i que amb lo grogui que estava he tardat una eternitat en reparar, i el més important, una companyia de puta mare.

A veure si la convertim en clàssica, que jo ja tinc repte per la próxima de superar les 18 corbes seguides sense posar un peu, jejejeje. Per cert que el que avui ha maxacat en tots els terrenys ha siguit l'Oriol, quina fiera, jejejejej

PROXIMAMENT FOTOS.