Escrit per NoZone, 08/04/2006
Al final només hem sigut tres però molt ben acompanyats!!! l'oriol, jam i jo.
Primer de tot hem deixat el meu cotxe a l'altura de la Cova dels Muricecs i ja amb el cotxe del jam hem pujat fins a Llimiana, ens muntem a les bicis i venga, cap a l'Hostal Roig per la pista asfaltada. Una boira i un freddd, els pèls de les cames (doncs no, no em depilo, ni penso fer-ho jeje) es blanquejaven de la humitat i la bici anava agafant gotes d'humitat. Res, al nostre ritme tira que tira cap amunt.
De seguida noto que sóc jo qui està al davant!!! Que raro
El pobre jam estava fotut, tenia febre... però avui ja l'ha suat tota jeje.Un cop a l'Hostal Roig presentacions de rigor i cap amunt direcció Tossal de Miralpallars. Ens desviem pel GR1 fins al desvío de la Ermita de St Salvador del Bosc per pista primer i corriol zigazageant després. Una mica de pateig per pujar fins a la ermita.
Descans i venga, cap avall, en una espècie de competició de a veure qui feia més revolts seguits sense posar peu
Ens creuem dos cops amb gent que anava a peu, les seves cares eren tot un poema
Molts "aays ays", "uysuys" i "merdes"
I desprès ja un descens ràpid però traicioner pels esbarzers
fins al GR del Barranc de Barcedana. Ens despedim ja que l''Oriol es dirigeix cap a l'Hostal Roig de nou i nosaltres dos cap al meu cotxe. Una ruta guapa.Destacar el gran nivell tècnic (o poc coneixement
)de l'Oriol que fa que la ruta sigui 99% ciclable.I que el jam li va sortint cada vegada millor els girs pivotats amb la roda delantera (no se com se diu aquesta tècnica) que li dóna espectacularitat al descens
mentre jo vaig arrastrant-me per darrere com puc 
En resum, el tram de baixada requereix molta tècnica, quasi de biketrial per superar els revolts sense posar cap peu ni cap, però bé, deixem en que és ciclable amb un nivell alt de tècnica.
Escrit per jam
Ja feia un parell de dies que no estava massa fi, i aquest matí quan m'he aixecat ja m'he notat unes décimes de febre, o sigui que el dia pintava fatal.
Total que em dic, que collons, i cap amunt. Quan he començat a pedalar no ho tenia pas gaire clar, semblava que m'haguessin estat apallissant tota la nit!!
Agonia fins a l'Hostal Roig, agonia però menys fins adalt, ja que aquí només mirant el paissatge ja se't passava gairebé tot.
I l'hora de la veritat!!!
Deu ni do
És una ruta idel per apendre a fer girs de 180, perquè es que son un darrera l'altre a qual més tancat i tecnicament més difícil, però sense gairebé risc, El primer tram fins a l'ermita es una mica més heavy que el segon, però salvant alguns graons en pujada es pot dir que tot ciclable, això si, se t'escapaven peus per tot arreu, jejeje
El meu resum ha estat 0 osties, que sempre es d'agrair, una trialera de baixada moooollllttt disfrutada, tot i que al final ja anava tant petat de braços que gairebé anava per inercia, una punxada, que ja no me'n recordava que era, i que amb lo grogui que estava he tardat una eternitat en reparar, i el més important, una companyia de puta mare.
A veure si la convertim en clàssica, que jo ja tinc repte per la próxima de superar les 18 corbes seguides sense posar un peu, jejejeje. Per cert que el que avui ha maxacat en tots els terrenys ha siguit l'Oriol, quina fiera, jejejejej
PROXIMAMENT FOTOS.
Total que em dic, que collons, i cap amunt. Quan he començat a pedalar no ho tenia pas gaire clar, semblava que m'haguessin estat apallissant tota la nit!!
Agonia fins a l'Hostal Roig, agonia però menys fins adalt, ja que aquí només mirant el paissatge ja se't passava gairebé tot.
I l'hora de la veritat!!!
Deu ni do
És una ruta idel per apendre a fer girs de 180, perquè es que son un darrera l'altre a qual més tancat i tecnicament més difícil, però sense gairebé risc, El primer tram fins a l'ermita es una mica més heavy que el segon, però salvant alguns graons en pujada es pot dir que tot ciclable, això si, se t'escapaven peus per tot arreu, jejeje
El meu resum ha estat 0 osties, que sempre es d'agrair, una trialera de baixada moooollllttt disfrutada, tot i que al final ja anava tant petat de braços que gairebé anava per inercia, una punxada, que ja no me'n recordava que era, i que amb lo grogui que estava he tardat una eternitat en reparar, i el més important, una companyia de puta mare.
A veure si la convertim en clàssica, que jo ja tinc repte per la próxima de superar les 18 corbes seguides sense posar un peu, jejejeje. Per cert que el que avui ha maxacat en tots els terrenys ha siguit l'Oriol, quina fiera, jejejejej
PROXIMAMENT FOTOS.
