Em sortit de Sant Llorenç en Paket i jo sota una boira pixona i una mica de fred, i em anat pujant xino xano amunt. Ja al desvio d'abans de vilanova he pogut comprovar que la bici tracciona una cosa acollonant comparada amb l'altra i que el meu estat físic és lamentable. Per cert que pujant m'he liat un munt de vegades amb el rotatiu del canvi. No se perquè sempre faig el contrari del que vull fer, m'hauré d'ensinistrar millor, jejejeje
Desprès amunt fins a Montalegre tot xino xano, adalt vistes impressionants per sobre de la boira, fer un mos, posar-me la ferralla i avall!!!!
Ja en el primer tram fins creuar el camí he alucinat: On són les pedres? Les veus i si vols les esquives, però sinó els hi passes per sobre i tant tranquil. Quina diferencia! Et permet molts errors, i la veritat es que l'he trobada molt manejable. A la segona part de la trialera s'ha crospit els esgraons com si no hi fossin, i hem baixat bastant ràpid, de fet jo mai havia baixat tant ràpid per allí, però és que entre que et perdona els errors i que la pares on vols la veritat és que es tota una nova experiencia. Canvia bastant la conducció, ja que per exemple en aquestar trialera el fre de davant gairebé ni es toca, quan abans era l'únic que em parava. L'única cosa que m'hauré d'acostumar es que de davant pesa, i quan tibes de manillar ho has de fer amb força, sinó ni s'entera. L'altra cosa que també haig d'afinar és l'alçada del seient, que tot i que l'havia deixat a la mateixa mida des d'eix de pedalier que la NRS l'he hagut de pujar més d'un cm per trobar-me còmode pujant, i baixant l'hauré de baixar més que a l'altra, ja que sinó no em deixa sortir bé per darrera.
A la segona trialera estava moll amb ganes de la boira pixona, i hi havia un tram de pedra descomposta dels que abans m'amargaven la vida: Ha passat les dues proves amb nota. He baixat segur i "lleugeret". Al final tenia un somriure que no m'el treia de la cara. Els frens encara s'ha de rodar però m'han donat bones sensacions. Bon tacte.
Ja quan s'acabava la pista he agafat el corriol que dona a la carretera, just a l'entrada del camí. Està molt desfet dels quads, amb molta pedra suelta. Quina sensació baixar ràpid sense haver-te de preocupar, deixant que la bici treballi.
Porto un somriure tonto que em durarà dies, jejejejeje
es dues fotos del dia. Avui estava per altres coses, jejejeje
