Dos, tres, cuatro... ¡da igual! El número de integrantes no es determinante. Lo que importa es el puro placer, la relación y la negociación con cada una de las piedras, raices, aire, en definitiva con la naturaleza. Y el mtb, la cleta del monte. Sin prisas, sin pausa, sin dolor y mucho disfrute. Recordad "Arrancada de caballo andalúz, llegada de burro manchego".
31 de juliol 2007
Segona part Pic de l'Orri
Fotiquis:
Vista de pujat, el poble cim:
La curiosa entrada del corriol:
I la vista panoramica de per on vam baixar el diumenge:
29 de juliol 2007
Pic de l'Orri
doncs finalment he pogut fer la ruteta aquesta !!!
Al matí, això d'aixecar-me a les 8 m'ha provat jeje, cap a sort a esmorzar una miiiquet de re (ja! una flauta de pam i mig de secallona)
Cotxes amunt fins a Rubió (vaia trampa ehhhh)
Pisteta amunt, uns 10 km que al principi ens costa molt a tots... i despres que es va fent, disfrutant de les bones vistes pim pam, parlant i parant cada poc cosa que s'agraeix molt per no petar... una mica de solució de "dolor collonero" que finalment sembla q dóna resultat no??? pos au.
finalment ja quasi tocant lo cel... vistes i vegetació 100% pirineaica d'altura, babeos varios, el menda q es flipa i vol coronar una duneta per si hi havia sort i es veia l'altra vall i lo únic que veig es una altra muntanya davant dels meus nassos aixi que... avall toca jeje.
Ens muntem la ferralla i vinga cal avall, primer un corriolet subebaja per una ladera una mica puñetero per lo inestable del terreny, tenim visita equina, fotos, i més fotos i ja som al bosc, molt guapo el bosc... una baixada que es va fent i que es va complicant a trams i que t'agafen per sorpresa... pim pam baixant i es notava que perdiem altura tant per la temperatura com pel tipo de vegetació, ja només hi havia esbarzers que ho pot certificar la meva pell jejej disfrutem de lo lindo, i ja a la part baixa una sèrie d'esses ràpides i divertides ens fa disfrutar a fons, encara que els frens no dirien el mateix ejejejeje vaia recalentades!!!
No hi va faltar la desilusió... al veure com un tram de corriol s'havia maltransformat en una... no sé com dir-.ho allò. I la única cosa que es veie era una màquina de fer morter. Vaia destrossa només per fer allo... en fin, ja se sap. Ultim tram per més corriolets, creuem un poble i ja arribem a sort.
Disfrutem de bons xampús mentre esperem a la resta de gent, llavors a algú se li ilumina la idea de baixar fins al camping per carretera (encara no sé de qui va ser la idea... De qui va ser???). Total que com sóc tonto i em deixo enganyar massa facilment per la carretera vam anar. Conèixent l'asfalt, era millor rodar ràpid que lent, al cap i a la fi cansa menys, així que vaig a fondo, 4 km que de baixada res, era tot planet i amb aire en contra CAGONDEU.
Em vaig cansar més en aquestos 4 km que en tota la ruta jejeje vaia collonada. Agafar la furgo i cap amunt. No sé quina tonteria es aquesta, ja podiem haver pujat directament... enfinserafín, pujada alegre, baixada més alegre encara, piscina miraculosa, dinar recuperador, xerrera posterior, etc etc i tots cap a casa.
Un cap de setmana per recordar.
Ara unes fotikis
Pisteta amunt
Arribada al refugi, des d'on ens haviem de desviar de camí
Inici dels corriols
L'autèntic biker, amb rígida fins a la mort
Sigui on sigui, sempre tenim visita ejje
Durant la baixada...
El nostre recuperador de cotxes jeje
Les sofrides bicis, quina paciència deuen tenir...
Més fotos aqui
A per la propera!!
Tot començant
anar pujant
Al refugi de les comes
Atravesant rierols, que refrescaven tot i que per allí adalt no feia calor
Tocant sostre
Començant a baixar:
I ja no en vaig tirar més, que prouta feina tenia!!!
26 de juliol 2007
Ruta de les Ermites des d'Ivars
Em "xorreja" la suor | |
Bones, Per fir m'he recuperat de la calorada d'aquesta sortida, cal dir que la principal dificultat que vaig patir va ésser soportar el meu propi suor als ulls, pel demes la ruta em va agradar força. !!! Pujada pedregosa apart !!!, definitivament deu ser millor de baixada. Per cert, algu sap on puc trovar "ancles" portatils per poder anivellar una mica els rendiments a les pujades salvatges. Salut i fins la proxima... |
Demolitsteam diu:
Jo també opino que és millor al reves | |
Però com que el track original era en aquest sentit tenia curiositat. La pujada aquella no té massa gràcia, i el tram adoquinat és matador. Per la resta, calor apart, una rutilla raillera ... S'ha de fer de tot, diuen, no, jejeej |
Fotos:
Les fotos del dia:
Aquesta em va fer gràcia pel cartell i san salvador al fons
La primera ermita (Sant jordi????). Hi havia unes mosques pesadiiisssiiimmeesss
La bèstia
Vista de la pujada matadora amb el teletubi treient les tripes
Arribada d'en teletubi de la pujada matadora. Sort que a mi no mèsperava ningú, perquè la pinta debia ser similar
I aixòi és tot
01 de juliol 2007
Enduro Express La Molina
A l'hora convinguda ens trobem al bar l'equip triunfador, i des d'allí amunt. Anem amb el C2 del nozone però condueixo jo, que ahir algú va sortir de festa. No hi ha res com ser jove, jejejej
"Tiradeta" fins la molina com veig acollonir com van baixant les ratlles de l'indicador de gasolina. Un cop allí recollir el dorsal, tot montat molt fashion, anar saludant gent coneguda, agafar la ferralla i cap a la sortida.
Briefing de l'organització i sortida. Pisteta, corriol i això va pujant, minitrialera amb embús i pujada trencadora per pista, mentres comença a ploure i ens fa vent de cara. El 7 km inicials i 500 metres em sembla que s'allarguen bastant més, i no només per l'alçada, sinó perque es fa bastant puja-baixa. Arribem adalt, ens equipem per les tonyes i el fred (eh nozone) i avall. VAJA MERDA, baixada per pista tipus tallafocs amb tallants per l'aigua constants. Perillosa i sense gràcia. Un xaval s'estampa davant meu i es fa un bonic tall al colze. Total que de sobte tornem a estar avall, i jo amb una mala ostia considerable. Llavors ens plantejem la situació, i decidim no baixar a Alp, ja que com la cosa sigui per l'estil els mato, i a més desprès et queda una pujada de tornada més que considerable. Pel que he pogut llegir pels foros la baixada estava força bé però la pujada matadora
Passem al plà B, de Bikepark, jejeje. Pujem en el "delicat" (per les osties que dona) teleweb amunt i anem baixant per les diferents pistes. La veritat es que ens ho passem força bé. La Molina és diferent als altres bikeparks, potser una mica més bèstia i més tipus DH pur, però amb trams molt divertits. El Nozone està en estat de gràcia i em maxaca viu, i jo vaig fent, però no tinc un dia molt brillant. Una bona estona fins que cap al final de la darrera baixada el Nozone es menja amb patates un forat, i tot i que ell resta intacte la seva roda de davant no opina el mateix. Total que fem una aplicació d'ingenyeria superior avançada en una pedra per apanyar una mica la roda i anem tirant fins al cotxe, i un cop allí decidim donar el dia per tancat, i cap a Lleida falta gent.
Doncs això, ha valgut la pena la quilometrada pel bikepark, però a un altre montatge del solobici em sembla que tardaran a veure'm
La sortida
El oboca fent el paiaso, jejej
El nozone amb la jaqueta de goretex improvisada
La bici del nozone post "aiaiai que per aquí no és i que cony fa aquest forat al mig" jejej
Vols comentar alguna cosa? Entra al foro!