29 de juliol 2007

Pic de l'Orri

Eeeooo!!!
doncs finalment he pogut fer la ruteta aquesta !!!

Al matí, això d'aixecar-me a les 8 m'ha provat jeje, cap a sort a esmorzar una miiiquet de re (ja! una flauta de pam i mig de secallona)
Cotxes amunt fins a Rubió (vaia trampa ehhhh)

Pisteta amunt, uns 10 km que al principi ens costa molt a tots... i despres que es va fent, disfrutant de les bones vistes pim pam, parlant i parant cada poc cosa que s'agraeix molt per no petar... una mica de solució de "dolor collonero" que finalment sembla q dóna resultat no??? pos au.

finalment ja quasi tocant lo cel... vistes i vegetació 100% pirineaica d'altura, babeos varios, el menda q es flipa i vol coronar una duneta per si hi havia sort i es veia l'altra vall i lo únic que veig es una altra muntanya davant dels meus nassos aixi que... avall toca jeje.

Ens muntem la ferralla i vinga cal avall, primer un corriolet subebaja per una ladera una mica puñetero per lo inestable del terreny, tenim visita equina, fotos, i més fotos i ja som al bosc, molt guapo el bosc... una baixada que es va fent i que es va complicant a trams i que t'agafen per sorpresa... pim pam baixant i es notava que perdiem altura tant per la temperatura com pel tipo de vegetació, ja només hi havia esbarzers que ho pot certificar la meva pell jejej disfrutem de lo lindo, i ja a la part baixa una sèrie d'esses ràpides i divertides ens fa disfrutar a fons, encara que els frens no dirien el mateix ejejejeje vaia recalentades!!!

No hi va faltar la desilusió... al veure com un tram de corriol s'havia maltransformat en una... no sé com dir-.ho allò. I la única cosa que es veie era una màquina de fer morter. Vaia destrossa només per fer allo... en fin, ja se sap. Ultim tram per més corriolets, creuem un poble i ja arribem a sort.

Disfrutem de bons xampús mentre esperem a la resta de gent, llavors a algú se li ilumina la idea de baixar fins al camping per carretera (encara no sé de qui va ser la idea... De qui va ser???). Total que com sóc tonto i em deixo enganyar massa facilment per la carretera vam anar. Conèixent l'asfalt, era millor rodar ràpid que lent, al cap i a la fi cansa menys, així que vaig a fondo, 4 km que de baixada res, era tot planet i amb aire en contra CAGONDEU.

Em vaig cansar més en aquestos 4 km que en tota la ruta jejeje vaia collonada. Agafar la furgo i cap amunt. No sé quina tonteria es aquesta, ja podiem haver pujat directament... enfinserafín, pujada alegre, baixada més alegre encara, piscina miraculosa, dinar recuperador, xerrera posterior, etc etc i tots cap a casa.

Un cap de setmana per recordar.

Ara unes fotikis

Pisteta amunt



Arribada al refugi, des d'on ens haviem de desviar de camí


Inici dels corriols


L'autèntic biker, amb rígida fins a la mort


Sigui on sigui, sempre tenim visita ejje


Durant la baixada...


El nostre recuperador de cotxes jeje


Les sofrides bicis, quina paciència deuen tenir...


Més fotos aqui

A per la propera!!

Tot començant



anar pujant



Al refugi de les comes



Atravesant rierols, que refrescaven tot i que per allí adalt no feia calor



Tocant sostre








Començant a baixar:









I ja no en vaig tirar més, que prouta feina tenia!!!