Panticosa

Doncs bé, com que se m'acaben les vacances haig d'anar cremant els darrer trets. Aquest matí he fet una escapadeta a l'estació de Panticosa, amb gent del foro.

Ha estat un matí curiós. Erem poca gent i d'estils molts diferents, i alló no és un bikepark a l'us, però gràcies a un forero que s'ho coneix com el palmell de la seva mà em pogut fer bastants recorreguts.

Els que menys m'ha agradat es que sempre es comença amb baixada d'herba a l'ample. A primera hora estava molla i patinava l'ostia. Després si que es trobaven corriolets pirenaics, i en general poc trillats. No val la pena pujar-hi exprés però si es passa per allí tés la seva gràcia.

Cap a les dues, quan ja començava a notar-me massa el cos, el pneumàtic de darrera ha dit prou i s'ha fet una raja d'uns 5 cm, curiosament en un lloc plà. Suposo que la debia portar d'abans. He fet un "apanyu" amb cinta per arribar al cotxe i avall.

And that it's all, folks

es quatre fotos que he tirat, avui no estava gaire inspirat

Un paisstage espectacular per equipar.se






El foradet en qüestió. Blue groove a pastar fang ....



Vols comentar alguna cosa? Entra al foro!

Fast Alps 2007!!! Les 2 Alpes

Dimecres 15
Ens tornem a despertar a l'hotel de les 5000 estrelles, i cap a l'estació un altres cop. Curiós això d'equipar-se al costat d'un cotxe on ho fan per anar a fer snow.

Cua a taquilles, tot rodejats de riders "topeguais" que pujen a fer snow, i amunt, en dos trams, des dels 1650 de l'estació fins als 3200 de la base del glaciar. Casi res, jejeeje. Qui li havia de dir a les nostres bicis que arribarien tant alt, jejee

Des d'aquí com que fa una mica de rasca em tiro per la primera baixada que vec, que com és evident no és la correcta, el que fa que tinguem que fer una petita improvisació pel mig d'un "petit" pedregar. Per cert, hem de pedalar uns 100 metres lineals i no vegis com es nota l'alçada. Veig que el nozone em diu tota una sèrie de coses però amb l'aire no el sento. Em deu estar parlant del paissatge, jejeje

Un cop a la pista correcta pedregar avall. La veritat es que el tram dels 3200 al primer telefèric no tés massa gràcia a part del morbo de l'alçada. Vaja pedregar descompost.

A partir d'aquí tirem per un corriol que ja ens va fent millorar les sensacions. Saludem a unes marmotes mentres l'entorn ens fa sentir immensament petits. Tornem a pujar en un telecadira i tirem avall per "l'integral": Entrada potent amb una llosa de pedra que me posa les piles a mil, seguit d'uns esgraons de pedra acollonants. Després la cosa ja afluixa, però sense perdre la gràcia. A mitja baixada em de tirar per un enllaç, ja que el telecadira de tornada el tanquen la migdia i no es qüestió d'estar una hora i mitja prenent el sol, que hi ha feina.

Tornem a la base de l'estació per una vermelleta potent i divertida que em socarra el fre de darrera, i haig d'anar parant perquè torni a la vida

Una altra vegada amunt, enllaç entremig d'una paissatge on esperes que darrera qualsevol revolt se t'aparegui la heidi amb pantalons de tiro baix, un tanga sobresortint i una samarreta cenyida. No em mireu així, que ara ja deu estar en edat de mereixer, o potser jubilada i tot, jejeje. Res, deixem les paranoies apart i continuem peraltant, ddiiiggoooo, avall. Després d'una bona estona arribem al nostres objectiu, l'entrada de la baixada de Venosc. Al mapa hi diu "LA referència de 2alps" i per tant s'ha de catar. Petit descans per intentar recuperar el que ja fa estona que no hi ha, i avall. UUUFFFFFF. Baixada acollonant, técnica a collons, en un bosc impressionant. Llàtima de no tenir la técnica del Cedric, els braços de robocop i els frens d'una moto d'enduro. En algun moment he arribat a estar tant petat que fins hi tot he estat a punt de caure creuant una carretera. 3 km, 800m de desnivell, 100% felicitat. I a damunt hem rebaixat en 7 minuts el temps que posava al cartell. Devia ser per la gent que va a peu ...


Mentres anem pujant amb el teleféric intento tornar a respirar i sentir les diferents parts del meu cos, mentres els únics músculs que em responen són els facials, que em deixen un somriure idiota a la cara. Decidim que es hora de parar una estona i menjar alguna coseta. Més que res perquè som absolutament incapaços de fer qualsevol altra cosa. Fins i tot en plà no ens queden forces per pedalar.

Tenim una mica de sort amb el restaurant i dinem relativament bé. Entre això i el descanset ja estem més o menys, més menys que més, tot s'ha de dir, en condicions d'anar a liquidar el que ens queda. Primer li tirem a una que baixa cap al poble de sota l'estació, molt entretinguda i on veiem que comencem a anar sueltos en el tema dels peraltes. Li tirem també a un pasarela bastant xula i amunt un altre cop. Ja nomes ens queda una pala de l'estació, on només hi ha una baixada molt ràpida amb peraltes. Tot i que no tinc ja forces li tiro amb tota la meva anima, mentres sento fluir les tracades dels peraltes entre les meves mans, tot sentint els topes de la suspensió sota els meus peus. Nirvana total. Contra tot pronostic arribo abaix sense estonyar-me i sense sentir algunes parts del meu cos degut al cansament, per lo que decidim que no cal tentar més la sort i és hora de plegar. Tornem a rentar les bicis, tornem a tirar-nos a un llar per rentar-nos nosaltres i decidim tirar avall, que per demà donen mal temps. El Nozone em diu "pararem a dormir, no?" a lo qual jo li contesto, "si home si, quan estiguem cansats, però ara tirem una miqueeeettttaaa". Total que 9 hores i 4 cops de gas després entro per la porta de casa, amb un somriure que em durarà dies però absolutament destrossat.

Quan tingui més temps les fotiquis, que no fan en absolut honor ni a una milesima part del viscut.

Auuu

A fons i cap a casa.

Era curiós veure's al costat de gent ben tapada i equipada amb skis i snows en ple agost... Està tarda aquesta gent...


Ah! és clar, a 3200m hi havia neu!
Demolits total


Nozone


No re, q fotia una rasca així que cap avall, bàsicament per tarteres i pistes




A mitja baixada ja hi havia verdor! Ja estava fart de pedres!!!!




Companyia


Trams de la Baixada del Venosc, la referència de les 2 alps, la veritat és que era força divertida... i un poc perillosa.




Demolits a todo gas


Cara de satisfacció


Hi havia unes vistes acollonants........ tot i ser en una estació de ski.




Els 2 alps hi havia recorreguts especialment divertits, em va agradar molt aquest tram, un dels meus preferits




Finalitzat els 2alps, havent consultat le méteo, decidim sortir dels alps, jo pensant que pararíem... pero re de re jeje hora de sortida: 5:30 aprox
Byee byeee


Em va cridar l'atenció la bona preparació de la zona i el gran respecte que tenen als ciclistes... fins i tot tenen carrils bicis a les carreteres



RESUM FINAL EN KILOMETRATGE


Au revoir....

Vols comentar alguna cosa? Entra al foro!

Fast Alps 2007!!! Les Gets

Dimarts 14
El moment de la veritat. Aparquem la furgo davant de els taquilles, que per xulos i amb bollo nosaltres, ens cruspim les provisions de magdalenes que previsorament vam comprar ahir en un super i anem a un bar a fer un cafè. Ens casquen una ostia del 15 pel cafè que ens desperta més que la cafeina, però que hi farem, som guiris.

Ens vestim de romans, agafem la ferralla i cap a taquilles. comprem el forfait, que trobo barat comparat amb tota la resta, 15 eurets, i cap al telecadira falta gent. Pujada entremig d'un paissatge de conte de fades i vaques del milka. A sota mentrestant van passant tota una serie de personatges de madmax a tota castanya, entremig d'un circuit amb uns peraltes molt cuidats. Tot i que durant la nit ens ha plogut el terra sembla que està bastant acceptable.

Avall!!!! Els primers peraltes em costen, però mica en mica els hi vaig trobant el truc, quin remei amb la mà que n'hi ha, tot i que de quan en quan algun se m'atravesa. Sortim d'aquesta primer baixada tant optimistes que decidim tirar de plat fort, i ens tirem per "le canyon", de màxima dificultat. Cura d'humiltat talla XXL. Entre lo moll, el fang i les arrels molles fem la baixada amb més pena que glória, però amb un entorn acollonant. Un cop digerit això continuem, que hi ha feina.

Tirem cap a la banda de Morzine, per un enllaç no massa bonic, una mica pistero i bastant enfangat, però en el que de sobte apareix un dels trams més guapos del viatge. Una baixada trialera per un riu, tot plés de pedres que et fan sentir en un éxtasi de sensacions, mentres encadenes passos i l'aigua t'esquitxa. Que no, que no m´he pres res, que el tram era acollonant. Després pujada en telegüeb claustrofóbic i baixada per la pista de la copa del mon. Això és ràpid de l'ostia, i divertit a parts iguals. En una de les corbes veig que surt un corriol i sense pensar-m'ho m'hi tiro. Error. Era un tub dret a collons i enfangat fins dalt, del que sortir em costa una bona estona, i utilitzant un estil, que com a mínim, hauriem de definir de "poc ortodox". Seguim avall, però ara intentant esquivar les trampes de fang. Tornada a pujar per fer l'altra pista que hi ha, que no ens deixa massa impressió. Paradeta per canviar les pastilles socarrades fins a fer-se transparents del Nozone i avall, per després tornar a saltar cap a les Gets.

Un cop a les Gets fem una paradeta per dinar, un bocata tope americà, i anem cap a la part que ens queda pendent. Pujada en un telecadira amb vistes al montblanc, tapar per variar (Haurés estat unes 6 o 7 vegades per aquesta zona i no l'he aconseguit veure mai sense núvols!!) i baixada per peraltes i més peraltes, parades al "jump park" per veure com la gent vola, m'agafen tentacions un moment però millor no tentar massa la sort. Anem liquidant les pistes que ens queden pendents, i en aquesta part vivim moments gloriosos, en unes baixades molt màques i ens les que comencem a anar bastant "sueltos", jejeeje

Per acabar, com que ja ens em fet petar tota l'estació, a excepció d'alguna petita variant que no em vist, anem a saldar comptes pendents amb "le canyon". Entre que ara ja està una mica més seca i nosaltres més inspirats la cosa queda bastant equilibradeta, i sortim d'allí amb l'orgull una mica recuperat i un parell de revolcades sense conseqüencies. Deixem-ho en empat.

Netejem les bicis i despres de la recerca infructuosa d'una dutxa la canviem per un bany en un llaquet, que també mola.

A la carretera un altre cop, direcció 2alps. Vistes acollonants, pujades i més pujades i arribem. Tornem a buscar un restaurant per sopar, avui amb més éxit, volteta intentant trobar el horaris per demà i cap al pàquing d'autocaraves. Com està a petar ens quedem a l'entrada. Curiosament avui no ens costa gens adormir-nos, jejeje

Dia de "Parc de bicis" Les Gets, cura d'humiltat i trasllat a Les Deux Alpes

Després del desvetllament pel preu del café que no del café jejje amunt... Vista de Les Gets




La cistelleta dels telecadira amb material pel picnic jejeje
En general els remontadors estaven ben preparats per les bicis...


Tram de Le canyon... obviament no fa justícia a la dificultat real... fixeu-vos en la posició de jo mateix i la bici respecte al terreny... que juntament amb el fangal que hi havia, vam tenir proutes feines per baixar gran part!
Cal dir que al segon intent ho vaig fer muntat


Pastilles KO. sortia fum i tot.


Diuen que aqui s'hauria de veure el MontBlanc... igual és una llegenda "rural"


Salt que se volia tirar lo demolits...


Merescut descans oferit a les bicis... hora de dinar.


Un cop liquidada la tarda, recollim tot, gratificant bany al minillac i rumbo a Les 2 Alpes
Aqui més a l'esquerra hi havia el llaquet. En aquiesta zona a part de la bici, hi fan moltíssimes més activitats, em sembla una bona zona per passar-hi uns dies.


Au revoir!!!


De tornada no hi havia temps per aburrir-se, entre les converses semiabsurdes i les vistes






Arribada a Les 2 Alpes, sopar, solució de "problemes", 2 birres (7€) i a dormir.
L' habitació en l'hotel de les 5000 estrelles amb les bicis a la baca.


I a dormir que l'endemà hi havia molta feina!!!

Fast Alps 2007!!! Dia de viatge

UUUUFFFF!
Després d'uns dies d'incertesa per quadrar agendes i fer el possible i l'impossible aconseguim un espai de temps de l'aventura. Intentaré resumir un mar de sensacions i moments en un toll de paraules.


Dilluns 13
M'aixeco, després d'una nit de dormir poc entre els nervis i coses que havia deixat per l'últim moment. Agafo la "fregoneta tuneà" i cap a recollir al Nozone. Anem tirant tot fent-la petar, paradeta a Ponts, amb una estoneta mentres jo faig unes trucades que m'havien quedat pendents i més carretera direcció la Seu. D'allí cap a Puigcerdà i baixada per la vall que dona a Prada de conflent, gaudint d'quell paratge tant esplendit, mentres anava recordant "batalletes" per aquella zona de époques més salvatges, i anava instruint al meu company de viatge en les característiques bàsiques del "homus and donus francaises"

Un cop a Perpinyà A9 i amunt. Fins a Valence i al desvio de Grenoble proposo fer un tros per nacional. En part per omplir el dipòsit en un super i així estalviar-nos uns 15 euros i en part per veure una mica de paissatge que en aquesta zona ja comença a ser espectacular. Un estoneta més d'autopista, una típica pujada de port alpí d'aquelles que els professionals se'n casquen 3 o 4 en cada etapa menjant només arrós bullit, jejje, i aribem a les Gets. Cerca ràpida d'un restaurant per sopar, amb un éxit relatiu, i cap a plegar l'orella a la furgo, ben aparcadets al parking d'autocaravanes, on semblem la ventafocs. Ens costa una mica adormir-nos, barreja de l'emoció i que només són les 10. Però tampoc teniem res millor que fer ...

DIA DE VIATGE I PAISATGES

Sense presses amunt, la única pressa que vam tenir va ser buscar algun garito per sopar jeje.

Los aguerrits!!!


Instruments varis... no sé si estarien gaire còmodes o què?


Muntanyes ens anaven donant la benvinguda dels Alps... Parc Naturel réginal de Chartreusse (no vai trobar cap botella de dit licor jejeje)




Un cop passat aquest massif, ja vam posar la directa fins a Les Gets per un port categoria "Arrós bullit"

Ruta per Chia

Doncs al final ha caigut chia. Un mite menys.

Problemes de logística han fet que comencessim una mica tard, però encara que feia una mica de calor el sol no apretava fort. Amunt, que és la meva creu.

Em tirat per la ràpida, enlloc de pujar pel darrera. Pista tirant a pestosa, només ensucrada per les vistes magnífiques. La nova generació ens ha demostrat ràpidament que hi han els que vna en bici i els matats com nosaltres, i ens ha tingut que esperar tant que podia haver fet la pujada dos vegades. Però després ens em vengat, jejeeje. Arribar al mirador, tot esperant trobar-me a un subnormal que ens ha adelantat a tota castanya per dir-li quatres coses, o foteli dos osties, que ganes proutes que en tenia. Sort que un és educat.

Impressionant vista del sobrarbe, i avall. Primer per pista amb algun tram que evitavem, fins a la cascada, i d'aquí primer per un corriol bastant técnic de pedres grans, amb algun tram d'espenyer amunt, per despres típic corriol pirenaic, bastant planer i una mica brut, algun tram de baixada descomposta i rierol, i ja cap al final un pedregar amb gravilla del tamany entre un puny i un cap que la feien força "entretinguda". I així fins a Sahun. A destacar de la baixada les 3 punxades de l'ori, l'intent de reparació dels seus semi frens, l'amor del Nozone amb un esbarçer i a l'Ori que se li ha d'explicar que el peu va al pedal, no al plat, que fa puuupppaa.

Pel que a mi respecta m'ha agradat molt el tram técnic i la resta d'aquella manera. Tant temps esperant aquesta ruta i m'ha deixat un reguts agredolç. No m'ha motivat suficient per repetir-la. Em va deixar millor gust de boca la d'Eriste y el camí del Solano. Com a curiositat de lo que em mata la calor de la part baixa que picava el sol a la part alta que estava núvol de promig anava a 15 pulsacions menys!!

Unes quantes vistes. Com sempre les fotos no fan honor











Superman



Vista del sobrarbe



Trípode improvisat



La cascada



Una estampa que s'ha repetit, jejejeje



Més de la cascada





Ja al corriol







Fent amistats





I l'última, del Nozone mirant-se el corriol i pensant com era que no havia caigut i rememorant el seu amor per les pedres, jejeej




Poso algunes de les fotos que he tirat i tal com ho esperava... han sortit fosques.



superman2 jeje


N'hi han més d'aquest tipus, pero com q no surto mai a les meves fotos, em fa gràcia posarla!



La troupe de la ruteta


Va parir.... m'ha sortit de putamaree


jordi demolits



Ori


Vaia parell...


Delicies mecàniques.


Sahún



I EL MEGABOCATA TAN ANUNCIAT!!!!!!!!!!!!! Comparar tamany del bocata amb la copa...
Ademés era cansalada a la brasa... acollonant...


+ fotos aki

A veure quan me curro les 2 o 3 panoràmiques

Al final nomes dues panoràmiques:

Observant la vall...


Arribant al mirador del sobrarbe amb la cascada a la dreta


I eso es todo!

Vols comentar alguna cosa? Entra al foro!