El moment de la veritat. Aparquem la furgo davant de els taquilles, que per xulos i amb bollo nosaltres, ens cruspim les provisions de magdalenes que previsorament vam comprar ahir en un super i anem a un bar a fer un cafè. Ens casquen una ostia del 15 pel cafè que ens desperta més que la cafeina, però que hi farem, som guiris.
Ens vestim de romans, agafem la ferralla i cap a taquilles. comprem el forfait, que trobo barat comparat amb tota la resta, 15 eurets, i cap al telecadira falta gent. Pujada entremig d'un paissatge de conte de fades i vaques del milka. A sota mentrestant van passant tota una serie de personatges de madmax a tota castanya, entremig d'un circuit amb uns peraltes molt cuidats. Tot i que durant la nit ens ha plogut el terra sembla que està bastant acceptable.
Avall!!!! Els primers peraltes em costen, però mica en mica els hi vaig trobant el truc, quin remei amb la mà que n'hi ha, tot i que de quan en quan algun se m'atravesa. Sortim d'aquesta primer baixada tant optimistes que decidim tirar de plat fort, i ens tirem per "le canyon", de màxima dificultat. Cura d'humiltat talla XXL. Entre lo moll, el fang i les arrels molles fem la baixada amb més pena que glória, però amb un entorn acollonant. Un cop digerit això continuem, que hi ha feina.
Tirem cap a la banda de Morzine, per un enllaç no massa bonic, una mica pistero i bastant enfangat, però en el que de sobte apareix un dels trams més guapos del viatge. Una baixada trialera per un riu, tot plés de pedres que et fan sentir en un éxtasi de sensacions, mentres encadenes passos i l'aigua t'esquitxa. Que no, que no m´he pres res, que el tram era acollonant. Després pujada en telegüeb claustrofóbic i baixada per la pista de la copa del mon. Això és ràpid de l'ostia, i divertit a parts iguals. En una de les corbes veig que surt un corriol i sense pensar-m'ho m'hi tiro. Error. Era un tub dret a collons i enfangat fins dalt, del que sortir em costa una bona estona, i utilitzant un estil, que com a mínim, hauriem de definir de "poc ortodox". Seguim avall, però ara intentant esquivar les trampes de fang. Tornada a pujar per fer l'altra pista que hi ha, que no ens deixa massa impressió. Paradeta per canviar les pastilles socarrades fins a fer-se transparents del Nozone i avall, per després tornar a saltar cap a les Gets.
Un cop a les Gets fem una paradeta per dinar, un bocata tope americà, i anem cap a la part que ens queda pendent. Pujada en un telecadira amb vistes al montblanc, tapar per variar (Haurés estat unes 6 o 7 vegades per aquesta zona i no l'he aconseguit veure mai sense núvols!!) i baixada per peraltes i més peraltes, parades al "jump park" per veure com la gent vola, m'agafen tentacions un moment però millor no tentar massa la sort. Anem liquidant les pistes que ens queden pendents, i en aquesta part vivim moments gloriosos, en unes baixades molt màques i ens les que comencem a anar bastant "sueltos", jejeeje
Per acabar, com que ja ens em fet petar tota l'estació, a excepció d'alguna petita variant que no em vist, anem a saldar comptes pendents amb "le canyon". Entre que ara ja està una mica més seca i nosaltres més inspirats la cosa queda bastant equilibradeta, i sortim d'allí amb l'orgull una mica recuperat i un parell de revolcades sense conseqüencies. Deixem-ho en empat.
Netejem les bicis i despres de la recerca infructuosa d'una dutxa la canviem per un bany en un llaquet, que també mola.
A la carretera un altre cop, direcció 2alps. Vistes acollonants, pujades i més pujades i arribem. Tornem a buscar un restaurant per sopar, avui amb més éxit, volteta intentant trobar el horaris per demà i cap al pàquing d'autocaraves. Com està a petar ens quedem a l'entrada. Curiosament avui no ens costa gens adormir-nos, jejeje
Dia de "Parc de bicis" Les Gets, cura d'humiltat i trasllat a Les Deux Alpes
Després del desvetllament pel preu del café que no del café jejje amunt... Vista de Les Gets
La cistelleta dels telecadira amb material pel picnic jejeje
En general els remontadors estaven ben preparats per les bicis...
Tram de Le canyon... obviament no fa justícia a la dificultat real... fixeu-vos en la posició de jo mateix i la bici respecte al terreny... que juntament amb el fangal que hi havia, vam tenir proutes feines per baixar gran part!
Cal dir que al segon intent ho vaig fer muntat
Pastilles KO. sortia fum i tot.
Diuen que aqui s'hauria de veure el MontBlanc... igual és una llegenda "rural"
Salt que se volia tirar lo demolits...
Merescut descans oferit a les bicis... hora de dinar.
Un cop liquidada la tarda, recollim tot, gratificant bany al minillac i rumbo a Les 2 Alpes
Aqui més a l'esquerra hi havia el llaquet. En aquiesta zona a part de la bici, hi fan moltíssimes més activitats, em sembla una bona zona per passar-hi uns dies.
Au revoir!!!
De tornada no hi havia temps per aburrir-se, entre les converses semiabsurdes i les vistes
Arribada a Les 2 Alpes, sopar, solució de "problemes", 2 birres (7€) i a dormir.
L' habitació en l'hotel de les 5000 estrelles
amb les bicis a la baca.
I a dormir que l'endemà hi havia molta feina!!!
