Reignificació a Montalegre!!!

Donc això, que al final la Reign ja està estrenada. Prou que li ha costat, jejeje

Em sortit de Sant Llorenç en Paket i jo sota una boira pixona i una mica de fred, i em anat pujant xino xano amunt. Ja al desvio d'abans de vilanova he pogut comprovar que la bici tracciona una cosa acollonant comparada amb l'altra i que el meu estat físic és lamentable. Per cert que pujant m'he liat un munt de vegades amb el rotatiu del canvi. No se perquè sempre faig el contrari del que vull fer, m'hauré d'ensinistrar millor, jejejeje

Desprès amunt fins a Montalegre tot xino xano, adalt vistes impressionants per sobre de la boira, fer un mos, posar-me la ferralla i avall!!!!

Ja en el primer tram fins creuar el camí he alucinat: On són les pedres? Les veus i si vols les esquives, però sinó els hi passes per sobre i tant tranquil. Quina diferencia! Et permet molts errors, i la veritat es que l'he trobada molt manejable. A la segona part de la trialera s'ha crospit els esgraons com si no hi fossin, i hem baixat bastant ràpid, de fet jo mai havia baixat tant ràpid per allí, però és que entre que et perdona els errors i que la pares on vols la veritat és que es tota una nova experiencia. Canvia bastant la conducció, ja que per exemple en aquestar trialera el fre de davant gairebé ni es toca, quan abans era l'únic que em parava. L'única cosa que m'hauré d'acostumar es que de davant pesa, i quan tibes de manillar ho has de fer amb força, sinó ni s'entera. L'altra cosa que també haig d'afinar és l'alçada del seient, que tot i que l'havia deixat a la mateixa mida des d'eix de pedalier que la NRS l'he hagut de pujar més d'un cm per trobar-me còmode pujant, i baixant l'hauré de baixar més que a l'altra, ja que sinó no em deixa sortir bé per darrera.

A la segona trialera estava moll amb ganes de la boira pixona, i hi havia un tram de pedra descomposta dels que abans m'amargaven la vida: Ha passat les dues proves amb nota. He baixat segur i "lleugeret". Al final tenia un somriure que no m'el treia de la cara. Els frens encara s'ha de rodar però m'han donat bones sensacions. Bon tacte.

Ja quan s'acabava la pista he agafat el corriol que dona a la carretera, just a l'entrada del camí. Està molt desfet dels quads, amb molta pedra suelta. Quina sensació baixar ràpid sense haver-te de preocupar, deixant que la bici treballi.

Porto un somriure tonto que em durarà dies, jejejejeje

es dues fotos del dia. Avui estava per altres coses, jejejeje

Calatayud, barrancos de Armantes

Doncs la "locura" ja esta feta jeje.
Ha valgut la pena i molt, més que per la ruta, per la gent que he conegut i l'ambient q s'ha viscut.

A les 6 toca el despertador i pel meu cap m'ha passat seriosament passar de la kdd i dormir 1 o dos hores més i anar a montalegre jeje però amb un cop de voluntat m'he aixecat ja que a les 6:30 ja havia d'estar a la carretera. Mentre voltava per casa m'estae cagant an tot jejje...

Així que res, a la carretera a les 6:30 rumbo calatayud que hi havia de ser a les 9:20 com a molt, no hi ha gaire temps a perdre, GRACIES GPS.
Arribo a les 8:50 desrpés d'uns 260 km amb una mitjana del ordinador de a bordo de 103 km/h mai havia tingut una mitja tan alta jeje.

Caferet a un bar i cap al punt d'encuentro, comencen a arribar tot deu, tots amb una cara de ressaca jejje i congelats d efred, normal, estàvem a -4ºC. Jo no tenia fred... palabrita, amb la tèrmica i la jaquetilla DE SOBRES.

A les 9:40 comencem a pedalar, fem 500 metres de caminet (que no pista) i ja ens fotem en un singletrack que no s'acabarà fins al cap de 30 km. 12 km de pujada pel fons d'un barranc sec, xinoxano, anar sortejant els obstacles, a veure qui era el guapo que se pujava una sèrie d'escalons i tal (DONCS SI, EL GUAPO HE SIGUT JO entre altres jeje però en un d'ells he patinat de costat literalment sense ni donar temps de posar el peu i tinc un bon blau a la cama!

Despres un subebaja sense parar amb alguna baixada mes o menys llarga però de poc desnivell per finalment entrar al canyon de colorado, preciós i curiós.

I finalment toca fer senderismo per remuntar altura i des d'aqui ja seria tot baixada que ja portavem molt retràs degut a que un biker s'ha aostiat i l'anavem esperant, ell anava caminant amb una pàjara de por, li tremolaven fins i tot les mans i les cames... molt bestia.
El ritme que s'ha portat la marxa ha estat bastant bo per mi, anaven de "passeig" o realment estaven petats jjejje en cap moment he patit, que ja és molt!

I desprès cap a Nuevalos a dutxar-me, canviar-me i dinar, que no m'han deixat pagar-lo!!! que generosos, despedida a tutiplen i cap a casa!

Crònica i fotos del foroMTB:
a ruta de hoy es cuanto menos curiosa... bonitas vistas, todo por sendero... como a mi me gusta
No sé que decir la verdad, sólo que se me ha hecho cortissisima.

Pero personalmente, sin desmerecer la ruta, me ha encantado más conocer a todos los que no conocía, este ambiente me ha encantado, un saludo a los que pudé conocer y a los demás, a la próxima!

No queria hacer fotos hoy, pero el paisaje se lo merece así que os dejo unas cuantas:


































Hasta pronto!

100 corbes

Crònica i fotos

Santa Orosia

Ruta del dia 18/11/2006
Escrit per Arctos

Avui hem anat Jam i jo a fer una ruta que havia sentit parlar molt bé i he pogut comprovar en primera persona que realment és una ruta en majúscules . Hi han hagut unes absencies molt sentides però ells sabran perquè s'han perdut la ruta d'avui

La ruta sortia de Yebra de Basa un petit poblet aprop de Sabiñanigo y es feia l'ascensió per pista bona i progressiva excepte en el últim tram que hem trobat una mica de fang que ha fet una mica més dura la pujada fins la ermita de Santa Orosia. Durant tota la pujada la feina no era pedalar sino no perdres cap de les fantastiques vistes que havien.

De l'ermita sortia una catifa d'herba que tot i fer més cansada la progressió donava un aspecte diferent al "camí".

Al arribar a una senyal que bifurcava el camí i que era el principi de la nostra diversió , uns han aprofitat per ficar-se les proteccions i demes estris utilitzats pels Mestres del Costat Fosc i jo com no portava doncs m'he encomanat a Deu, Mahoma, Ala, Buda i tots els Deus Incas per que betllessin per la meva integritat física .

L'entrada al sender era preciosa i clarament un indicador de lo que ens esperava desprès. Al principi havia molta pedra mullada ja que anavem casi per dins del barranc i jo he fet una mica (o bastant) senderisme però poc a poc hem anat entrant al bosc i la locura s'ha desfermat era increïble pedres, arrels, humitat, molsa, fulles per terra, colors ocres, terra mullada i en definitiva un natura espectacular. Un dels millors senders que he fet amb alguna difícultat casi impossible però que feia que la meva bici, jo i el sender fossim un de sol. Ha sigut una baixada de sensacions i de mtb del bó.

Quan hem parat al final no han calgut paraules les nostres cares eren un fidel reflex de la felicitat i d'haver disfrutat de la baixada com si fos l'última
Llavors ha vingut la part d'exploració per aconseguir arribar al cotxe, i seguint un PR i desprès un GR hem arribat al cotxe amb uns quants kilos de fang a sobre i ni una gota de força, però amb una pau interior que no té preu.

Jo personalment patia per anar amb la rígida (una Podium vibradora) però avui s'ha comportat com la campiona que és i he disfrutat més que si l'hagués fet amb la doble. Reconec que he fet uns quants trams a peu perquè la meva técnica no dona per a més i amb la doble i els seus recorreguts hauria caminat menys però les sensacions que dona una hardtail no tenen preu.

A veure qui és lo guapo que demà surt a fer fons per carretera i no és mor de avorriment

Ruta del carrilet d'Olot a Anglés

Doncs diumenge vaig fer aquesta ruta, en honor al meu costat més paxanguero globeril que també em mola, jejejejeje.

Erem 9 adults i la pitufa, i ademés CAP d'ells surt habitualment amb la bici. Només un parell s'estan començant a enganxar, ja cauran, ja, la resta jejejejeje

Va costar una mica coordinar-nos tots, i enlloc de començar a les 10:30 ho feiem a les 12:30, però ens va sortir un dia despejat i collonut, encara que una mica fresc.

El carrilet en si té una gràcia relativa, però passar per uns llocs fantàstics. Els primers 8 o 9 km fa una lleugera pujada d'uns 120 metres de desnivell, i la resta ja es tot baixada o planejant. Vam començar tot xino xano gaudint de la ruta, jo amb el carret a darrera que a part anava carregat amb tot el que anava sobrant als demés i anar fent. Vam sortir de les Presses, i després Sant esteve d'en Bas, Sant Feliu de Pallerols i les Planes d'Hostoles. Aquí vam parar a dinar i nosaltres amb la petita vam agafar el cotxe escombra, ja que al sortir tard se'ns havia fer tard i començava a fer una mica massa de fred per la cria. La resta van acabar la ruta com uns campions. 35 km's!!!

En resum: Un dia de conya, d'aquells que acabes amb un somriure d'orella a orella. Segurament acabaré comprant una cadireta per la cria, ja que el carret si no es per superficies molt planes bota massa. Té l'avantatge de que el tanques i la cria va dormint calenteta, però per la resta es una mica rotllo.

A veure si aquest vespre tinc una estona i penjo alguna foto, jejejejej

Unes fotos per fer-vos una idea.

Espui - Sallent - Gento - Carrilet - Espui

Ruta del dia 8 d'Ocutbre

La ruta potser és per fer-la al revés...

Després d'una hora i mitja de cotxe, arribem a Espui, punt d'inici. 7 km d'asfalt cap amunt, una mica durillo, fins que arribem a la presa de Sallent, fotos de rigor, dopar-nos una mica i vinga, a arrossegar la bici per la senda que ens portarà fins al carrilet.

Em pensava que seria molt més penosa pero es va fent! parant per gaudir de les vistes i un cop a l'altura del carrilet, parem a esmorzar una mica, i a partir d'aqui fotos i més fotos, un lloc molt guapo.

Ens dirigim direcció a l'Estany de Gento pel carrilet esquivant les vies (collons com patinen!!! jejeje per practicar el drifting :P ) dintre dels tunels a les fosques guiant-nos per la brillor de les vies i confiant a la bici (com traga la forquilla nova... quasi no es noten les fustes travesseres!), bastants tolls, i fang... que afegeixen aquest toc de diversió.



Un cop a l'estany, més contemplacions, més fotos i vinga, amb el carrilet uns quants kms fins a la Caseta de l'Aigua.
Poc a poc ens anavem endinsant per la boira, que ens va fer recordar a la època hivernal jeje, resulta que estàvem als núvols, figurat i literalment parlant jeje, que guapo.

Un cop a la Casa de l'aigua, ja al costat del Coll del Triador, vam fer una mica d'exploració buscant un corriol de baixada, i el vam donar per perdut, no es veia res (moraleja, no mirar mapes de fa 15 anys, que als mapes del ICC, no existeix ni els senderos de la tuberia ni de la pista del triador jjajaja).



Un rato més d'empènyer la bici per un atajo molt trencat fins a la pista del Coll del Triador, anavem baixant... buscant l'inexistent corriol...
Total que acabem per baixar tot per pista fins a Espui.

Als pirineus, siguin com siguin les rutes, mai defraudaràn.

Un altre cop a fer-la al reves!!! pujar per la pista del triador, son uns 12 km, carrilet i baixar per la senda fins a la presa jé!.

Baldellou - Màrtirs Menuda aventurilla...!

Menuda aventurilla señores!!!

El pasado martes 15 de Agosto, los dos jordis nos fuimos a seguir un track desconocido que incluía dos bucles, nos dijimos que haríamos uno y si habia tiempo, el otro. ¡Qué ilusos!!! jejeje

Asi que nada, nos desplazamos hacia Baldellou a velocidades de vértigo, llegando ya nos percatamos del desastre que hizó el granizado del día anterior, había mas hojas al suelo que en el árbol... cosa que se confirmaría sobre la bici.

Salimos de Baldellou por carretera hacia Castillonroy hasta tomar una pista que siendo monotona, pero nos daba unas buenas vistas de vez en cuando.



Dicha pista nos llevaba hacia unos repetidores, pero nos desviamos hacia la Ermita dels Màrtirs, donde al principio del rampón final empezaba el GR lleva hacia Camporells. Pero como buenos machacas que somos (juas) subimos todo el rampón de medio kilometro de buenas pendientes y de firme hormigonado, a visitar la ermita y a disfrutar de las vistas que desde allí nos deleitaba los dos valles.

Ahora toca bajar!!!!! nos calzamos las protecciones y para abajo!!! enseguida pierdo de vista al colega, menudo ritmo que tiene bajando por este pedregal, claro, era un tramo de senderismo con curvas cerradísimas que yo personalmente tenia que aprar para girar la bici, que se le va a hacer!!!
Ya pondré alguna fotilla de este tramo...

Luego seguimos por un sendero más llano y limpio y nos pasamos de largo el PR que nos tenía que llevar de vuelta a Baldellou! A patear hasta el PR

¡Y un cuerno! Pateamos hasta el PR ¡y más! Empezamos el senderillo que ya está medio perdido (o nos perdimos) y cada vez aquello parecía menos a un PR y más a una excursión de recoge- setas, vamos campo y bosque a través.



Ratos de empujar la bici, ratos de pedaleo, ratos de bajar ladera p'abajo sin camino marcado, buscando y rebuscando el lugar correcto y nada, al final desistimos y bajamos hasta la carretera que se veía al fondo de todo, cruzamos el riuachuelo como podemos, ya que estaba todo llenísimo de vegetación y una vez en la carretera vemos que justo a 10 metros había la salida del PR. Pues vaya, esto se debería limpiar/reabrir porque tiene una pinta estupendísima...

Vamos por una carreterilla solitaria (como me gustan estas carreteruchillas, me encuentro en el nirvana jejeje) hasta en un punto marcado nos desvíamos hacia un barranco muy chulo.

Dicho barranco había escalones en algunos bajamos, en otros no. Ya pondré alguna foto...

Salimos de dicho barranco, ya por caminos de huerta, de vuelta a Baldellou, era demasiado tarde para hacer el segundo bucle así que nada, para casa.



Una ruta de tan sólo 18 kms pero MENUDA AVENTURA!!! Me encanta las aventurillas si no voy solo y acompañado de otro/s loco/s como yo.

Aleee, a dar a los pedales!!!

Organyà - Montant de Tost

Escrit per Arctos, 24/06/2006

La ruta que vaig fer ahir es troba localitzada a la comarca de l'Alt Urgell i tot i que la vaig fer en bici de montanya hi ha bastant tram que es fa per carretera, tot i que la majoria és molt tranquila i no patirem pels cotxes que ens puguin avançar excepte a l'últim tram que es fa per la C-14 (carretera de Lleida a la Seu d'Urgell, vamos la que agafem per anar a VallNord ).

La idea era anar a visitar a una amiga que treballa de Eco (guaita pels incendis) en una torre que hi ha a "tocar" del poble de Montant de Tost al Puig de les Serreïnes 1678m Al Montsec de Tost . En principi m'havia dit que deixes el cotxe al poble i amb bici podia pujar fins al Puig en una estoneta, però jo vaig pensar -Ja que pujo farem una ruta llarga

He sortit d'Organya creuant el riu Segre direcció Figols i d'allí he anat a buscar la carretera que porta a Sant Llorenç de Morunys (L-401). Aquesta carretera és de pujada però molt suau, mai hi han pareds que et trenquen el ritme, però tampoc llocs on descansar. Seguint la carretera he arribat a Alinyà i m'he desviat per un camí asfaltat direcció Bovera i més amunt l'Alzina de Alinyà on desprès de fer infinites curves de 180º he arribat a l'esmentat poble on s'acaba l'asfalt. La pujada aquesta és per anar tota l'estona mirant el paisatge de la vall i els pics que des de allí es veuen, és paisatgística........vamos com tota la ruta. També he de dir que per entrenar pujades llargues és perfecta perquè permet ficar un ritme i un desarrollo i casi mantenir-lo a tota arreu.
A partir d'aquí pista amb pedra que va remuntant, ara amb més percentatge, fins a trobar el Coll d'Ares. En aquesta zona es comença a notar que estem dintre de la Reserva Nacional de Caça ja que hi han camins tallats al acces de vehicles a motor i hi ha rastre de cervols bastant evidents.

PROXIMAMENT FOTOS.

Bossòst (Ruta 3)

Escrit per NoZone, 17/06/2006

Apurant les meves vacances, l'últim dia vam anar a Bossòst a fer una ruta totalment desconeguda i fiant-nos de les senyals... i ens va sortir rodona rodona... impecable.

Les espectatives eren regulars, esperavem trobar molta pista tant de pujada com de baixada, però finalment, després d'una llarguíssima pujada desdel 710m fins als 1620m fins a la Mina Margalida, vam iniciar un descens per pista però molt bonica, jo disfrutant del paisatge, el jam anant too encebollao p'abajo fins a un poblet Arres de Sus i d'aqui fins a bossòst va ser practicament per senderos i alguna trialera, enllaçant varis pobles. Molt guapo encara que no tenia el dia gaire fi i vaig anar a buscar bolets un cop

Moltes hores pero no arribem només cansats
Dinem i cap a casa. Això es disfrutar d'una ruta i la recompensa posterior

PROXIMAMENT FOTOS