28 d’octubre 2007

Prades light

Avui he tornat a enganyar al teletubi per anar a fer un Prades mmmmoooollllttt tranquil

Hem sortit del parquing i hem pujat per pista fins a l'entrada del sender del colom, evitant el matarrucs que ultimament hi ha poc fondo.
Després de gaudir del sender tornar a tirar amunt tot admirant el paissatge.
Parada a la font de la pena a fer un mos i amunt un altre cop.
Un cop adalt hem fet el corriol aquell que planeja i hem baixat fins al mirador de la pena, després avall fins la font un altre cop i per acabar el corriol que baixa des del pou de gel.

Un matí de conya, unes vistes fantàstiques, que ara està tot molt bonic i com sempre que vaig a Prades, ganes de tornar-hi.

Unes quantes fotos, que avui venia força de gust tirar-ne. Com sempre no fan honor a lo bonic que estava tot









Aquestes si que són novetat!!! Ara és pot entrat al forat de gel.


























I per acabar una mica d'acció



Per deixar un comentari, al foro!!!

20 d’octubre 2007

Boltaña - Sieste - San Velián

Crònica by Joan89:

Bueno, el retard de la crònica és culpa dels profes de la uni, que ens exigeixen massa. Aquí la teniu:

Vam començar que el sol no feia més de dos hores que havia sortit del tot, feia fresca però els rajos ens despertaven les alegries malgrat que cuan pedalànem ens feien un pampallugueig als ulls a causa de les fulles del arbres, però no va durar gaire, tot va ser ficarse a la primera trilera per deixar aquest detall de banda i posar l'atenció al que teniem als morros. De seguida vam haver d'atravessar el primer riu on els veteranos ja havien tirat varies fotos i començar a pujar una pujadeta on vam començar a trobar regalets de la fauna de l'entorn.

Quan vam arribar a dalt hi havia una vaca amb unaes banyes que, sincerament, no eren de menysperar, que ens estava esperant i ens va dir que "mu" i va marxar. Llavors nosaltres vam seguir ja sense màniga llarga pel camí de la vaca i no sé si va ser aleshores o més endavant que ens vam trobar uns vedells fent l'hora del pati que al veuren's van escapar a córrer camí avall i nosaltres entusiasmats al seu darrere.

Llavors vam pujar una altra trialera plena de aquells pastissets i vam fer un bon descens per una boníssima trialera. Quan vam ser a baix vam tornar a pujar fina aquella casa ballada no sé quants cops i que malgrat això a dins hi continuava havent-hi restes de menjar del sector boví i una senyora que tirava fotos.

Va ser aleshores quen vam fer algo malament i ens vam empantanegar una estona per una "trialera" que si haguèssim agafat la bona haguèssim baixat una bona estona, però al final vam enganxar-la i vam anar a petar a les basses de les fotos, allà vam experimentar lo que pot arribar a relliscar la bici per sobre d'una pedra, i més si està ben lubricada.

Desprès vam acabar de baixar fina a un tram de carretera on vam veure els vedella i les seves mares fent una envejable migdiada entre la gespa i la claror-escalfor del sol que feia.

Per la carretera vam arribar fina a una casa on aquell dia s'hi dinava una paella que devia estar molt bona i vam fer la última trilera que ens va dur gairebé fins als cotxes i on vaig poder experimentar, sobretot al loc on no cobreixen els proteccions, el major grau de sensibilitat que les meves cames poden arribar a assolir vers la vegetació d'un entorn i més tard vers l'aigua de la dutxa i la tovallola de bany. Un cop al cotxe vam haver de tornar a muntar el puzle a la baca i capa a Lleida!

Fotos del demolits:

L'adrenaline fent amistats ;-)


El primer riu



El camí de pujada



Aquí un que havia buscat una traçada "alternativa"















Fotos del NoZone:
Primer "vadeo"


El segon ... perseguint a la vaca!


Peña Montañesa de fons... i jam soltant tripas jeje



Joan (adrenaline) sortint del poble


Espereu-me!!!


Mireu-lo que PRO! jajaj!



Panoràmica... la única que no m'ha sortit cremada


Es de mentida, no ha baixat muntat ejejjeje



Qué fardón.................. pssspsss



demolits negociant un pas... llàstima que no es vegi, hi havia un bon escalón


Joan ídem al mateix lloc.


Protagonista de la jornada... somiaré amb les seves "pizzes" duranat una temporada jeje


C'est tout!

Vols desar algun comentari? Entra al foro!

14 d’octubre 2007

Vilamajor-Pla de les Bruixes- port d'Àger

Doncs això, que ahir em va trucar el teletubbi i vam quedar per anar a fer una ruteta més aviat xc.

Total , que quedem una mica d'hora (eehhhh Nozone!!!!) que després teniem lios familiars, i amunt. Primer per reg asfaltic, que s'empega l'ostia, fins als massos de millà, després per una pista abandonada, ara per a quads, tota de pedra suelta, fins al plà de les bruixes, per cert molt guapa la zona. Des d'aquí puja i baixa per camins (si, he dit camins, vade retro!!!) amb pedres clavades força entretinguts. Cafè al port d'àger (un luxe, jejeje) i després pista fins a Vilamajor. No està mal la ruteta, té la seva gràcia, sobretot el paissatge.

I no hi havia matolls!!!!!!!!!!!!!!!

Les poques fotiquis del matí

El reg asfaltic enganxós de pujada


La senyal m'ha fet gràcia per la i



El pedregós sender de pujada. Per a homes de veritat i no maricones com nosaltres, jejejeje Dret a collons i técnic


M'he deixat els pantalons curts i deu ni do la fila que faig de rallymen, jejeje








I no n'hi ha més, au!

Per desar algun comentari, aqui!

12 d’octubre 2007

Empantanada a Olson

La ruta ha batit tots els records haguts d'empantada fins al moment: 3 hores i mitja per fer 15 km's, dels quals uns 3 a peu entre bardisses .....

Sortida des dOlson en un dia clar i amb bon temperatura. Pujada per carretera fins la collada i després per un camí trencat, tot molt tranquil. Un cop al poble un tomb per ell, que val la pena, i a la recerca del cami.

I aquí ja ens liem, i enlloc d'agafar el corriol de sortida cap al bucle (la ruta era com un 8 on el centre era Eripol) tirem ja cap el camí de tornada, i sort, veient el que després va passar. Primer per una trialera bastant bruta i técnica, però amb passos molt guapos, i a l'arribar al pla el corriol és comença a perdre entre la bardissa, fins que es impossible avançar pels esbarsers. Llavors em d'improvissar camp a través, a vegades per crestes de pedra, a vegades pel mig d'un rierol, fins que aconseguim arribar a una pista, on esgotats, anem tirant fins a tornar a Olson.

En resum, el paissatge acollonant, però la ruta no es pot fer, i la variant es matadora. Sort de les proteccions perquè sinó ens hauria caigut la pell a tires. I sort de l'slime, perquè hi havia estones que feiem servir la bici per apartar les bardisses.

Molt em sembla que aquesta no la repetirem, jejejejeje



M'h fet gràcia la senyal


Eripol




Per aquí el mig vam baixar














I a partir d'aquí l'empantanada. Igual no s'aprecia, però era impossible passar sense el matxet ...






Alguna de les variant que vam agafar tenia la seva gràcia, però durava poc ....






Pisteta amunt... xinoxano


Visita a Eripol, val la pena...




Vista de la vall des d'Eripol


Carrers d'Eripol


Inici baixada cap a Olsón


Gran Mestre mostrant les arts


Inici viacrucis


Barrancs de l'alternativa jeej

c'est fini!


Vols deixar algun comentari, vés aquí