Bueno, el retard de la crònica és culpa dels profes de la uni, que ens exigeixen massa. Aquí la teniu:
Vam començar que el sol no feia més de dos hores que havia sortit del tot, feia fresca però els rajos ens despertaven les alegries malgrat que cuan pedalànem ens feien un pampallugueig als ulls a causa de les fulles del arbres, però no va durar gaire, tot va ser ficarse a la primera trilera per deixar aquest detall de banda i posar l'atenció al que teniem als morros. De seguida vam haver d'atravessar el primer riu on els veteranos ja havien tirat varies fotos i començar a pujar una pujadeta on vam començar a trobar regalets de la fauna de l'entorn.
Quan vam arribar a dalt hi havia una vaca amb unaes banyes que, sincerament, no eren de menysperar, que ens estava esperant i ens va dir que "mu" i va marxar. Llavors nosaltres vam seguir ja sense màniga llarga pel camí de la vaca i no sé si va ser aleshores o més endavant que ens vam trobar uns vedells fent l'hora del pati que al veuren's van escapar a córrer camí avall i nosaltres entusiasmats al seu darrere.
Llavors vam pujar una altra trialera plena de aquells pastissets i vam fer un bon descens per una boníssima trialera. Quan vam ser a baix vam tornar a pujar fina aquella casa ballada no sé quants cops i que malgrat això a dins hi continuava havent-hi restes de menjar del sector boví i una senyora que tirava fotos.
Va ser aleshores quen vam fer algo malament i ens vam empantanegar una estona per una "trialera" que si haguèssim agafat la bona haguèssim baixat una bona estona, però al final vam enganxar-la i vam anar a petar a les basses de les fotos, allà vam experimentar lo que pot arribar a relliscar la bici per sobre d'una pedra, i més si està ben lubricada.
Desprès vam acabar de baixar fina a un tram de carretera on vam veure els vedella i les seves mares fent una envejable migdiada entre la gespa i la claror-escalfor del sol que feia.
Per la carretera vam arribar fina a una casa on aquell dia s'hi dinava una paella que devia estar molt bona i vam fer la última trilera que ens va dur gairebé fins als cotxes i on vaig poder experimentar, sobretot al loc on no cobreixen els proteccions, el major grau de sensibilitat que les meves cames poden arribar a assolir vers la vegetació d'un entorn i més tard vers l'aigua de la dutxa i la tovallola de bany. Un cop al cotxe vam haver de tornar a muntar el puzle a la baca i capa a Lleida!
Fotos del demolits:
L'adrenaline fent amistats ;-)
El primer riu
El camí de pujada
Aquí un que havia buscat una traçada "alternativa"
Fotos del NoZone:
Primer "vadeo"
El segon ... perseguint a la vaca!
Peña Montañesa de fons... i jam soltant tripas jeje
Joan (adrenaline) sortint del poble
Espereu-me!!!
Mireu-lo que PRO! jajaj!
Panoràmica... la única que no m'ha sortit cremada
Es de mentida, no ha baixat muntat ejejjeje
Qué fardón.................. pssspsss
demolits negociant un pas... llàstima que no es vegi, hi havia un bon escalón
Joan ídem al mateix lloc.
Protagonista de la jornada... somiaré amb les seves "pizzes" duranat una temporada jeje
C'est tout!
Vols desar algun comentari? Entra al foro!
