Ens tornem a despertar a l'hotel de les 5000 estrelles, i cap a l'estació un altres cop. Curiós això d'equipar-se al costat d'un cotxe on ho fan per anar a fer snow.
Cua a taquilles, tot rodejats de riders "topeguais" que pujen a fer snow, i amunt, en dos trams, des dels 1650 de l'estació fins als 3200 de la base del glaciar. Casi res, jejeeje. Qui li havia de dir a les nostres bicis que arribarien tant alt, jejee
Des d'aquí com que fa una mica de rasca em tiro per la primera baixada que vec, que com és evident no és la correcta, el que fa que tinguem que fer una petita improvisació pel mig d'un "petit" pedregar. Per cert, hem de pedalar uns 100 metres lineals i no vegis com es nota l'alçada. Veig que el nozone em diu tota una sèrie de coses però amb l'aire no el sento. Em deu estar parlant del paissatge, jejeje
Un cop a la pista correcta pedregar avall. La veritat es que el tram dels 3200 al primer telefèric no tés massa gràcia a part del morbo de l'alçada. Vaja pedregar descompost.
A partir d'aquí tirem per un corriol que ja ens va fent millorar les sensacions. Saludem a unes marmotes mentres l'entorn ens fa sentir immensament petits. Tornem a pujar en un telecadira i tirem avall per "l'integral": Entrada potent amb una llosa de pedra que me posa les piles a mil, seguit d'uns esgraons de pedra acollonants. Després la cosa ja afluixa, però sense perdre la gràcia. A mitja baixada em de tirar per un enllaç, ja que el telecadira de tornada el tanquen la migdia i no es qüestió d'estar una hora i mitja prenent el sol, que hi ha feina.
Tornem a la base de l'estació per una vermelleta potent i divertida que em socarra el fre de darrera, i haig d'anar parant perquè torni a la vida
Una altra vegada amunt, enllaç entremig d'una paissatge on esperes que darrera qualsevol revolt se t'aparegui la heidi amb pantalons de tiro baix, un tanga sobresortint i una samarreta cenyida. No em mireu així, que ara ja deu estar en edat de mereixer, o potser jubilada i tot, jejeje. Res, deixem les paranoies apart i continuem peraltant, ddiiiggoooo, avall. Després d'una bona estona arribem al nostres objectiu, l'entrada de la baixada de Venosc. Al mapa hi diu "LA referència de 2alps" i per tant s'ha de catar. Petit descans per intentar recuperar el que ja fa estona que no hi ha, i avall. UUUFFFFFF. Baixada acollonant, técnica a collons, en un bosc impressionant. Llàtima de no tenir la técnica del Cedric, els braços de robocop i els frens d'una moto d'enduro. En algun moment he arribat a estar tant petat que fins hi tot he estat a punt de caure creuant una carretera. 3 km, 800m de desnivell, 100% felicitat. I a damunt hem rebaixat en 7 minuts el temps que posava al cartell. Devia ser per la gent que va a peu ...
Mentres anem pujant amb el teleféric intento tornar a respirar i sentir les diferents parts del meu cos, mentres els únics músculs que em responen són els facials, que em deixen un somriure idiota a la cara. Decidim que es hora de parar una estona i menjar alguna coseta. Més que res perquè som absolutament incapaços de fer qualsevol altra cosa. Fins i tot en plà no ens queden forces per pedalar.
Tenim una mica de sort amb el restaurant i dinem relativament bé. Entre això i el descanset ja estem més o menys, més menys que més, tot s'ha de dir, en condicions d'anar a liquidar el que ens queda. Primer li tirem a una que baixa cap al poble de sota l'estació, molt entretinguda i on veiem que comencem a anar sueltos en el tema dels peraltes. Li tirem també a un pasarela bastant xula i amunt un altre cop. Ja nomes ens queda una pala de l'estació, on només hi ha una baixada molt ràpida amb peraltes. Tot i que no tinc ja forces li tiro amb tota la meva anima, mentres sento fluir les tracades dels peraltes entre les meves mans, tot sentint els topes de la suspensió sota els meus peus. Nirvana total. Contra tot pronostic arribo abaix sense estonyar-me i sense sentir algunes parts del meu cos degut al cansament, per lo que decidim que no cal tentar més la sort i és hora de plegar. Tornem a rentar les bicis, tornem a tirar-nos a un llar per rentar-nos nosaltres i decidim tirar avall, que per demà donen mal temps. El Nozone em diu "pararem a dormir, no?" a lo qual jo li contesto, "si home si, quan estiguem cansats, però ara tirem una miqueeeettttaaa". Total que 9 hores i 4 cops de gas després entro per la porta de casa, amb un somriure que em durarà dies però absolutament destrossat.
Quan tingui més temps les fotiquis, que no fan en absolut honor ni a una milesima part del viscut.
Auuu
A fons i cap a casa.
Era curiós veure's al costat de gent ben tapada i equipada amb skis i snows en ple agost... Està tarda aquesta gent...
Ah! és clar, a 3200m hi havia neu!
Demolits total
Nozone
No re, q fotia una rasca així que cap avall, bàsicament per tarteres i pistes
A mitja baixada ja hi havia verdor! Ja estava fart de pedres!!!!
Companyia
Trams de la Baixada del Venosc, la referència de les 2 alps, la veritat és que era força divertida... i un poc perillosa.
Demolits a todo gas
Cara de satisfacció
Hi havia unes vistes acollonants........ tot i ser en una estació de ski.
Els 2 alps hi havia recorreguts especialment divertits, em va agradar molt aquest tram, un dels meus preferits
Finalitzat els 2alps, havent consultat le méteo, decidim sortir dels alps, jo pensant que pararíem... pero re de re jeje hora de sortida: 5:30 aprox
Byee byeee
Em va cridar l'atenció la bona preparació de la zona i el gran respecte que tenen als ciclistes... fins i tot tenen carrils bicis a les carreteres
RESUM FINAL EN KILOMETRATGE
Au revoir....
Vols comentar alguna cosa? Entra al foro!
