Escrit per Arctos, 28/04/2006
Per fí ha caigut Mas Carlets, tot i que m'hauria agradat anar acompanyat, però de totes maneres ha estat un somni fet realitat 
Demà a la feina no entendran perquè estic tan content però és igual.
Bé el dia era genial temperatura bona, ni fred ni calor i algún nuvol decoratiu. El terreny genial, ahir va ploure una mica i no havia gens de pols, el terra tenia un extra d'adherència i les pedres estaven netes i seques i la vegetació encara conservava aigua a les fulles i al meu pas hem regalava unes agradables gotes per refrescar les cames. En definitiva que si la ruta anava malament era per culpa meva.
He començat a pujar per la pista asfaltada que puja a Sant Alís, allí he anat entrant en calor i m'he marcat l'objectiu de no baixar de 10km/h, i ho he aconseguit.
Llavors al arribar al replà m'he desviat direcció el castell de Sant Llorenç, aquesta zona atravessa infinitat de petits barranquets i si agafés velocitat baixant a les pujades l'inercia et fa pujar sense pedalar fort.
Al arribar al final de la pista comença lo bó
, sender de baixada molt pendenta que dona a MasCarlets i que li tenia tantes ganes. Havia arribat a somiar amb ell i al final m'ha decepcionat una mica i és que per mi ha sigut 50-60% ciclable, però els endureros segur que s'ho baixen tot. Té molta pendent i cada dos per tres hi ha algún pas complicat per la quantitat de pedres i per els esglaons que hi ha. Al arribar a Carlets m'he quedat una miqueteta xafat 
però aixecant la vista he tornat a sonriure .
Jo pensava que la baixada que acabava de fer era més facil que la que hi ha de baixada al Barranc de Pardina (que venia a continuació deprès d'un pla tirant amunt, els de Colobor ja sabeu que vull dir). Doncs he afrontat aquesta part amb una mica de inquietut ja que hem veia tota la baixada fent senderisme.
Al arribar al inici de la baixada a Pardina, desprès dels repechons m'he centrat i tret el mountainbiker que porto dintre. En definitiva que he començat un esglaó, pedres, arrels, curves de 180º i de tot una mica o molt. M'he sentit com Nicolas Vouilloz quan no tenia rival, el sender i jo hem sigut una sola unitat, estava fluint per aquell seguit d'obstacles i fins al fons del barranc sense ficar un sol peu . A sigut indescriptible m'he sentit al cel.
D'aquí m'ha tocat pujat la vessant sud del barranc, llavors he passat al costat de l'ermita de la Pertussa i llavors per pista ampla i bona fins Corça i Agulló.
En aquest últim poble tenia dos opcions:
- Opció mariquita, tornar a Àger per carretera que ja portava 1000metres i ja estava bé per avui.
-Opció mtb 100%, pujar a Millà a fer un sender que vaig fer caminant i hem va semblar que amb una neteja seria apte per mtb i desprès passar per Sant llobí, Port d'Àger i baixar per un sender fins al cotxe.
Com ja podeu imaginar ha guanyat l'opció mtb 100%.
He pujat a Millà, que per cert hi ha unes pendents guapes i quan anava a fer una curva tancada que dona vistes del poble...........sorpresa
un Gat Salvatge (felis sylvestris) en mig del camí. Ens hem mirat i ell ha sortit com una exhalació direcció el bosc. Han sigut dossegons com a molt però he disfrutat com mai, l'he vist els quatre anells de la cua i la terminació en brotxa, l'he vist la ratlla de l'esquena negra, l'he vist el caparró, l'he vist el negre difús que li puja fins els genolls, l'he vist de puta mare Se m'han ficat els pels de punta i m'ha durat una estona, he marxat poc a poc i quan estava una mica lluny he parat a reviure aquell moment, GENIAL.
Desprès d'aquesta troballa he fet el sender de Millà el qual no explico perquè ha sigut poc productiu, caldria una oruga amb pala per poder passar, però ha estat bé l'experiencia de fer camp a traves per sortir d'allí tot i la nata tonta que m'he fotut en una pujada (últimament les meves caigudes son pujant
).
He tornat a pujar a Millà i he passat per l'ermita Sant Llobí, Port d'Àger i llavors el sender de baixada al poble que passa una mica a l'est de la calçada romana. Aquesta baixada és criminal, té una pendent forta però lo pitjor és que esta tota plena de pedres de les grans que fan que a la que agafes velocitat si et caus et fas mal de veritat, l'últim tram és més guapo i atravessant el pont romà arribo a Àger i desprès de travessar el poble i gaudir dels bonics carrers estrets arribo a la plaça i m'he passat uns minuts allí assegut rememorant la ruta .
Només us puc dir que qui no la faci no sabra mai lo que és mtb de veritat. No entro en xc, enduro, dh, freeride, etc Només dic que això és MOUNTAINBIKE.
PROXIMAMENT FOTOS!
Demà a la feina no entendran perquè estic tan content però és igual.
Bé el dia era genial temperatura bona, ni fred ni calor i algún nuvol decoratiu. El terreny genial, ahir va ploure una mica i no havia gens de pols, el terra tenia un extra d'adherència i les pedres estaven netes i seques i la vegetació encara conservava aigua a les fulles i al meu pas hem regalava unes agradables gotes per refrescar les cames. En definitiva que si la ruta anava malament era per culpa meva.
He començat a pujar per la pista asfaltada que puja a Sant Alís, allí he anat entrant en calor i m'he marcat l'objectiu de no baixar de 10km/h, i ho he aconseguit.
Llavors al arribar al replà m'he desviat direcció el castell de Sant Llorenç, aquesta zona atravessa infinitat de petits barranquets i si agafés velocitat baixant a les pujades l'inercia et fa pujar sense pedalar fort.
Al arribar al final de la pista comença lo bó
, sender de baixada molt pendenta que dona a MasCarlets i que li tenia tantes ganes. Havia arribat a somiar amb ell i al final m'ha decepcionat una mica i és que per mi ha sigut 50-60% ciclable, però els endureros segur que s'ho baixen tot. Té molta pendent i cada dos per tres hi ha algún pas complicat per la quantitat de pedres i per els esglaons que hi ha. Al arribar a Carlets m'he quedat una miqueteta xafat però aixecant la vista he tornat a sonriure .Jo pensava que la baixada que acabava de fer era més facil que la que hi ha de baixada al Barranc de Pardina (que venia a continuació deprès d'un pla tirant amunt, els de Colobor ja sabeu que vull dir). Doncs he afrontat aquesta part amb una mica de inquietut ja que hem veia tota la baixada fent senderisme.
Al arribar al inici de la baixada a Pardina, desprès dels repechons m'he centrat i tret el mountainbiker que porto dintre. En definitiva que he començat un esglaó, pedres, arrels, curves de 180º i de tot una mica o molt. M'he sentit com Nicolas Vouilloz quan no tenia rival, el sender i jo hem sigut una sola unitat, estava fluint per aquell seguit d'obstacles i fins al fons del barranc sense ficar un sol peu
. A sigut indescriptible m'he sentit al cel.D'aquí m'ha tocat pujat la vessant sud del barranc, llavors he passat al costat de l'ermita de la Pertussa i llavors per pista ampla i bona fins Corça i Agulló.
En aquest últim poble tenia dos opcions:
- Opció mariquita, tornar a Àger per carretera que ja portava 1000metres i ja estava bé per avui.
-Opció mtb 100%, pujar a Millà a fer un sender que vaig fer caminant i hem va semblar que amb una neteja seria apte per mtb i desprès passar per Sant llobí, Port d'Àger i baixar per un sender fins al cotxe.
Com ja podeu imaginar ha guanyat l'opció mtb 100%.
He pujat a Millà, que per cert hi ha unes pendents guapes i quan anava a fer una curva tancada que dona vistes del poble...........sorpresa
un Gat Salvatge (felis sylvestris) en mig del camí. Ens hem mirat i ell ha sortit com una exhalació direcció el bosc. Han sigut dossegons com a molt però he disfrutat com mai, l'he vist els quatre anells de la cua i la terminació en brotxa, l'he vist la ratlla de l'esquena negra, l'he vist el caparró, l'he vist el negre difús que li puja fins els genolls, l'he vist de puta mare Se m'han ficat els pels de punta i m'ha durat una estona, he marxat poc a poc i quan estava una mica lluny he parat a reviure aquell moment, GENIAL. Desprès d'aquesta troballa he fet el sender de Millà el qual no explico perquè ha sigut poc productiu, caldria una oruga amb pala per poder passar, però ha estat bé l'experiencia de fer camp a traves per sortir d'allí tot i la nata tonta que m'he fotut en una pujada (últimament les meves caigudes son pujant
). He tornat a pujar a Millà i he passat per l'ermita Sant Llobí, Port d'Àger i llavors el sender de baixada al poble que passa una mica a l'est de la calçada romana. Aquesta baixada és criminal, té una pendent forta però lo pitjor és que esta tota plena de pedres de les grans que fan que a la que agafes velocitat si et caus et fas mal de veritat, l'últim tram és més guapo i atravessant el pont romà arribo a Àger i desprès de travessar el poble i gaudir dels bonics carrers estrets arribo a la plaça i m'he passat uns minuts allí assegut rememorant la ruta
.Només us puc dir que qui no la faci no sabra mai lo que és mtb de veritat. No entro en xc, enduro, dh, freeride, etc Només dic que això és MOUNTAINBIKE.
PROXIMAMENT FOTOS!
