Dia 2 - Amer - planeta pujades que rebenten
Em desperto i torno a sentir aquella sensació de cames toves, jejejeje
Res, esmorçaret i a pedalar. I la ruta, per calentar, ens casca una pujadeta de rampes al 18% durant uns quilometrets. uuffff, el dia promet.
Després una baixada per pista, una altra pujadeta de collons. Hi estan agafant afició. Si més no després vam trobar una trialera de les que fan sortir el somriure tonto. Una estona després i unes pastilles una mica més socarrades, vam arribar a Mieres, on vam fer un break per fer un bocata com deu mana, en un bar encantador.
A l'hora de sortir ens costava aixecar el cul de la cadira. Feia una calor que picava massa pel nostre gust. Com que no teniem més remei vam començar a tirar, però amb poc esme. I per acabar-ho d'adobar la pista va començar a pujar sense coneixement, sense una gota d'aire i un sol de justícia. La cosa començava a fer mala pinta. I el nostre humor anava de mal en pitjor. Una coberta rajada ens va entretenir una estona i ens va permetre relaxar-nos. També vam decidir, molt democraticament , amb una votació a ma alçada, que aniriem escurçant la ruta per on poguessim, perquè això ja cansava.
A l'alçada de Besalú vam abandonar el track i vam tirar per un gr trialero potent fins a Besalú. Un cop allí unes fotos, una birra amb sabor a glòria i tirem per la carretera directament cap a castellfollit, que de pistes costerudes per avui anem servits.
Ens costa una bona estona la quilometrada, i més amb aquesta calor. Pero al final arribem a l'hostal de Castellfollit, on després d'una dutxa les coses les vam veure d'un altre color. I un sopar molt arregladet encara ens va acabar de fer oblidar una mica el regustet que ens estava deixant la ruta.
Continuarà...
