Despertar a Amer - planeta terra
Un cop desperts aparquem la furgo del teletubbi, que avui ens acompanyarà, i carreguem trastes a la meva per anar a torrelló a començar l'aventura. Amb una paradeta pel cafè, es clar.
Aparquen la furgo, agafem els trastes i a pedalar. Deixem torello per pistes puja baixa força entretinguda, i algun corriol amb bones vistes, que ens va portar a fins a santa maria de corcó, des d'on uns pista de lloses costa amunt ens va començar a expremer les cames, fins arribar a cantonigrós. Aquí començava un tram que recordava espectacular de l'any passat, i que al principi coincidia però que deseguida va anar per una altra banda, on fins i tot vam baixar un tram per carretera, per empalmar després amb el corriols que ens tenia que deixar a Rupit. M'havia quedat una mica moix de no tornar a passar pel tram de tavertet, que el recordava espectacular, però suposo que la necessitat d'apropar-nos a la zona dels volcans relativament ràpid primava.
A Rupit vam sellar i vam agafar uns bocates que ens voliem menjar en un racó de la ruta.
A la sortida de rupit vam gaudir de la espectacularitat del paissatge, i tot i que el track no ens hi portava vam anar a veure el salt de sallent d'aprop, que bé que s'ho val. Vam aprofitar per fer el mos allí, tot gaudint el moment.
Després d'aquest moment nirvana, vam recuperar el track que ens va portar a donar un volt per la zona de l'agullola, però la pista no tenia massa gràcia. Per acabar-ho d'adobar en una de les baixades em vaig quedar sense fre de davant, al saltar-me una pastilla de fre. Res, una estona de mecànica d'emergència (arreglar una pinça de fre amb cinta aillant queda ben classificada en la meva llista de nyapes espectaculars ;-)
La pista va deixar de tendir a la baixa per comença a pujar, i a més per una pista trencada i pedregosa dura i que no feia més que buidar-te el cos.
Quan ja començava a estar-ne fins als dallonses de les pedres vam sortir a una pista que continuava pujant, però ja més ciclable i amb bones vistes. Si més no ens va apujar la moral una mica.
Un cop al coll vam tirar avall per una trialera pedregosa i difícil, que vaig disfrutar, però que era una mica bèstia. Quan es va acabar vam pillar el carrilet, que ens va permetre un moment bucòlic fins arribar a amer.
Un cop aquí va tocar sessió de mecànica, mangar-li bàsicament el fre i la roda al teletubbi, ja que els meus tot i la nyapa no m'acababen d'inspirar confiança. Després estiraments, birretes, despedida al teletubbi que ens abandonava, dutxa, soparet mentres veiem el barça guanyar la champions ..... nonon nonon nonon ......
