25 d’octubre 2008

Miradors d'Ordesa i Monte Perdido (Crònica)

NoZone

Va, a veure qui se curra la crònica que tinc les fotos que treuen fum...

Va, em dono per aludit, jejeej

Matinadeta, carreguem trastes a la fregoneta tuneà i amunt. Paradeta a fer un mos a Ainsa, i continuem amunt, ara per l'impressionat cañon de añisclo, on el coco no les tenia pas totes de que la furgo pases. Per cert, sort que no li vam fer cas de en lo de sortir pedalant del començament, jejeejej.

Arribem a Fanlo, amb un dia acollonant i una temperatura ideal. Ens vestim de romans, i avall. Com que hem decidit començar des de Fanlo el track ens queda a uns 300 metres, i en la primera improvisació per arribar al track ens liem i ens "regalem" uns 200 m de desnivell acumulat camp a través, com si la ruta d'avui no en tingués prou ...

Un cop posats a lloc anem tirant per la carretera, fins arribar al GR que "planejant" ens ha de portar a Nerin. El GR pica bastant amunt, i ens va desgastant. Aquí el coco decideix donar-li més emoció al dia i es carrega una cala. És lo que té anar tant sobrat de potència, jejejeje.

Arribem a Nerin i a partir d'aquí ja tot es pista, uns 1100 metrets de no res a pendent constant, que et van buidant mica en mica fins al moll de l'os. Si més no el paissatge és acollonant, i et va animant, perquè lo que és la pista és depressiva total, ja que vas veient tota la pujada, que sembla que no s'ha d'acabar mai. Jo ja no tenia el dia fi i això m'està deixant a les últimes, tot i que em vaig fotent menjar i aigua per no agafar la pàjara del segle.

Arrribem al primer coll i continuem, i jo cada vegada més just. Arribem al desvio de baixada, tentador, i ja només ens queda un 2,5 km's i uns 150 m de desnivell, que se'm fan eterns, ja haig de parar cada 100 m perquè m'agafen rampes. Estic fos.

Arribo adalt "per collons" ja que el cos no tira, però val la pena. El mirador és acollonant. Les fotos no li faran justícia ni de lluny, i a més el dia és perfecte. Ens hi estem una bona estona, la fem petar amb dos xavals i una noia en bici que han sortit de Torla, ara baixaran fins a Nerin i tornaran per carretera. I a més estan aquí perquè demà corren una mitja marató .... Gent així hauria d'estar prohibida, que deprimeixen massa, jeejejejeej

Res, després d'una bona estona de gaudir del lloc tornem, pujant la rampeta final, que al coco se li atraganta una mica. Un cop adalt proteccions i avall. Primer una mica de pista, per arribr al corriol, que al principi és un campi qui pugui per unes praderies, amb algun tram de pedra. Aquí ja començo a veure que el meu cos no està per gaires alegries, i que aquesta baixada la patiré més que no pas la gaudiré. Un cop passades les praderies entrem al tram més técnic, que a més a més és molt físic, ja que són passos entre pedres complicats. En bones condicions m'hauria suposat un repte que m'hauria omplert, però fos com estic és converteix en un martiri pel que paso amb més pena que glória.

Després vé un tram de pedra descomposta, que tot i que normalment no m'agrada massa m'ho comença a passar bé, ja que físicament no es tant exigent i es deixa fer. Més tard arribem a un tram de corriols per dins del bosc, amb algun tram més técnic, on tot i estar fosc m'ho passo molt bé, i flueixo una estona. Al final ens toca patejar una mica, per arribar a una pista que pica una mica amunt, i que desemboca a la carretera, on després d'un kilometret de pujada hi ha la furgo. Arribo totalment fos, mig marejat ja que em necessito menjar i a més a mitja baixada ja m'he quedat sense aigua, amb les cames enrampades, però amb aquell gustet a la gola que només deixen els dies épics, aquells que saps que sempre recordes, aquells en que ets conscient que ho has donat tot i que la muntanya t'ha regalat una part del seu encant que ja sempre serà amb tu. Moment monyes mountain off. 5 hores i una mica més, 1440 m. d'acumulat i uns 32 km's ja queden enrere.

Agafem la fregonate i anem a la recerca i captura d'un bar on s'apiadin de nosaltres, ja que son les 5 de la tarda, i ens donin alguna cosa de menjar. Aconseguim trobar acollida a Fiscal, on ens fotem uns xampús que ens saben a elixir de deus, i alimentem el cos amb un bocata que en condicions normals hauriem trobat estopenc i resec, però que ara ens sembla nectar de fades.

Un cop ja plens d'espiritualitat de la sortida, i també amb l'estomac una mica més a to, tirem cap a casa per tornar a la realitat. Passat ainsa ens trobem un accident on fem una bona estona de cua, amenitzada pel que pot donar de si un "javalin" mort i una colla de quinquis avorrits. Curiós experiment social. Reprenem la marxa i jo vaig fent càlculs de a veure si arribo a la bencinera de binefar, que tinc que omplir el megadipòsit de la fregoneta i allí és més barat. Deixo acollonits de la meva precissió quan s'acaba el gasoil just perquè amb la inercia arribem al poste. Els justos van al cel, però ja que sap que tot el que està ben organitzat de forma provisional sempre surt bé, jeejejej

Després d'omplir el dipòsit acabem d'arribar a casa, on la dutxa reparadora i un soparet m'acabaran de deixar de conya, amb ganes ja només d'agafar el llit, que poques forces més em queden.

A per la següent!!!!!!!!