Bé, després d'una setmana molt liada, i com que aquest cap de setmana no hi havia plans gaire clars respecte a que fer, m'he deixat convencer pel Lagartija per fer una "sortideta" per la zona d'Arguis i el pico del aguila.
La zona ja la conec d'altres aventuretes per allí i mai decepciona.
Quedem a l'hostal Monrepós, el de les magdalenes, a les 9 amb idea de començar a les 9:30.
Un cop allí fem les presentacions de la gent que no coneixia, i em començo a acollonir: L'Alberto em diu que la primera pujada és DURA, ni dureta, ni durilla ni polles en vinague: DURA. Uffff, quin mal rotllo, que per aquesta zona les coses són molt dretes, aiaiaiaaiai
Sortim al voltant de les 10 un grupet de 8, que tots tiren bastant, avui tocarà patir.
El dia tot i que he sortit de Lleida amb una boira que no es veia gairebé res ara té una pinta acollonant, i comencem a pujar gairebé només començar. Doncs si, DURA a collons. Ens casquem per calentar uns 800-850 metres de desnivell a un promig del 10% de pendent que em fan treure per la boca el fetge i altres coses que no sabia que ni tenia.
Patejo bastants trams, perquè ademés el terra no ajuda, i aquella colla estan forts a matar.
No paro ni per respirar, no que em treguin massa distància, i més ho menys o vaig aconseguint.
Coronem les Calmes, i ens posem la ferralla a sobre i avall, primer per pista trencada i deseguida enfilem un corriol bastant brut però guapo, llástima que està bastant plé de plaques de gel, i quan dic plaques vull dir plaques de més d'un metre quadrat, a la sortida d'algunes corves, i en alguns trams molt obacs, per lo que de quan en quan l'adherencia era molt relativa i notaves com els collonets intentaven sortir per la boca (devien tenir enveja de la resta d'organs que havia anat deixant tirats abans ...) mentres m'anaven sortint tota una sèrie d'uiuiuiuuiuiui i els ulls s'obrien com a plats. I jo sense les rodes de claus, mecaxis.
Un cop acabat el corriolet un enllaç per pista i puja-baixa (que com sempre que diuen això és més puja que baixa) fins a un lloc on hi havia una possible escapatòria de la ruta, que un parell agafen perquè anaven malament de temps, i en aquell moment aquesta era la situació: Estavem a 1000m, amb el Pico del Aguila davant que fa pinta de picar, pregunto i em diuen "unos tresciento metricos mas" amb aquella veueta que es veu d'una hora lluny que me l'estant fotent, i jo que les cames les tinc més que tocades.
Total, que deixant de banda qualsevol decissió raonable tiro amunt amb aquella colla. Després d'una pujada que en condicions normals és portadora, però que se'm fa eterna (aquí si que vaig parant a tirar fotos, que les rampes m'estant matant) arribo al Pico del Aguila, gaudeixo d'una vista impressionant, em menjo un troç de bocata que em passen com si fos caviar irani i em torno a posar tota la ferralla, implorant que no hi hagi ni un metre més de pujada, que ja no em queda força ni per respirar.
I avall, primer per la clàssica del pico, per a la segona corba marcar-nos un recte cap a un camí nou que han netejat, i quan dic netejar es fer un corriol de 2 m d'ample (els forestals evidentment també són manyos), divertit i molt ràpid, però que haig d'anar parant perquè el cos no em respon, un altre tram més dret i descompost però també molt guapo, mig km de pista, 200 metres de corriol en pujada on penso que em moro i la traca final, la trialera d'Ordas, amb graons de pedra i revolts per disfrutar sense parar.
Per aconseguir arribar abaix als trams on podria anar ràpid vaig a pas de persona, per recuperar, o intentar recuperar el que ja fa estona que no hi ha, i així no estampar-me als pasos exigents. Lo millor del dia, un barreja de 100 corbes, trialeres d'Ainsa i pirineu en general.
Arribo abaix absolutament fos però content. Ens acabem de cascar 1000 metres de desnivell en una trialera de 6 km molt i molt maca, amb passos per a tots els gustos.
Per recordar.
Per cert, la Larsen ha estat víctima d'aquest darrer tram i presenta una raja més que considerable en un flanc. RIP.
Ens deixem caure una mica per una carretera abandonada i arribem al cotxe a les 4 de la tarda, després de 6 hores en les que no em para ni per pixar. Almenys jo, jejejeje
Entro al bar, i em casco una birra, un bocata de pernil i un cafè que em saben a glória. Reacciono una mica i cap a Lleida falta gent.
En resum: Una molt bona ruta, però una maxacada de collons. Per dir-ho més técnicament: 1500 d'acumulat, 40 km, IBP de 129.01. UUUFFFFFFFFF
L'Alberto, que és capaç de treute les coses més rares del camel ;-)
Per fer-se una idea de la pujada, comparar amb la pared de la casa .... No és veu gaire, però era per treure el fetge
Aquesta és mereix un comentari. La primera pujada acaba al pic que es veu en primer pla, justa a sota de la paraula "comentari", i quan dubtava si fer o no la segona part estava bordejant el pantano ....
I aquí la placa commemorativa el pico del aguila, el que segons ells, tenias "unos 1300 i algo ..."
Larsen RIP
Comentaris al foro...
Per fer-se una idea de la pujada, comparar amb la pared de la casa .... No és veu gaire, però era per treure el fetge
Aquesta és mereix un comentari. La primera pujada acaba al pic que es veu en primer pla, justa a sota de la paraula "comentari", i quan dubtava si fer o no la segona part estava bordejant el pantano ....
I aquí la placa commemorativa el pico del aguila, el que segons ells, tenias "unos 1300 i algo ..."
Larsen RIP
Comentaris al foro...
