ILERGETES MTB: Tomet per Baldellou-Màrtirs

Croniqueta escrita per Arctos

"UN PLAER pedalar amb vosaltres. Que la mitja no ha sigut de dos dígits, doncs cap problema, i lo bé que m'ho passo que!!!

"A les 9:00 havia quedat a Alfarràs amb el Jam, Mestre del Costat Fosc que desprès de tant temps sense veure’l ha pujat de nivell i ara és casi un Chaman o Bruixot.... ho dic perquè si abans ja era capaç de trobar senders increïbles en llocs on mai havia estat, de fer-me baixar per llocs que jo abans pensava era impossible, d’enganyar-me en alguna empantanegada important i de fer-me anar a currar amb un somriure tonto que no podia explicar a ningú perquè no m’haurien entès, doncs ara resulta que aquest xicot és capaç de controlar el temps i avui ha aconseguit que no passes fred i a sobre hem vist el sol. També estava un altre enduro-man, el NoZone tot i que a partir d’ara potser el tindre que tractar de il·lustríssim NoZone i es que el molt pijo s’ha comprat una tija telescòpica Maverick.....ara arriba a un pas xungo i pitja un botonet i la tija baixa, al acabar toca el botonet i la tija puja.....on anirem a parar, que serà lo pròxim un casc que no el despentini jajaja.

Hem carregat les bicis i hem anat a Baldellou on el sol ens esperava per alegria nostra. Una vegada tots disfressats de bikers m’he adonat que m’havia oblidat el casc. Sabia que era ruc però avui ho he tornat a fer públic.
Total que la ruta l’he fet amb molt de compte....ja se que tindria que haver-me quedat a la plaça del poble parlant amb els padrins que prenien el sol, però amb molt de compte he acompanyat als Jordis, i el passos difícils els feia a peu i la resta de ruta he anat amb mil ulls per no tenir cap ensurt. Ja pot tothom que vulgui dir-me lo que vulgui perquè segur que teniu raó però tot i no estar content del fet, he de dir que mai he arribat al meu límit de tècnica, m’he quedat molt lluny i es que estava més preocupat per no caure i “regalar” als meus companys un ensurt que de les possibles conseqüències d’una caiguda.

La ruta ha sigut genial, pujades per senders, pistes mig abandonades i una pista bucòlica amb vistes de la boira, de la zona per on rodàvem i del Pirineu. Desprès ha vingut un seguit de senders i trialeres d’aquells per donar cinc o sis voltes i per acabar el congost de Baldellou, i a sobre amb aigua. Lo que és una ruta endurera, plaer sobre rodes.

Per cert aquestos maños tenen una xarxa de senders marcats que fa enveja. Catalunya a veure quan aprenem dels nostres veïns.

Salut i fins molt aviat"

Bé, poso només una selecció de fotos, que n'hem fet un futimer. Per veure totes feu click aqui

Treient lo fetge per la pujada de Baldellou-gravera