Dia 4:
Santa Pau - Planeta humitat
Com que el dia es presentava llarg, decidim començar aviat, per tenir temps.
Durant gran part de la nit ha plogut, i el dia es presenta incert, per lo que tenim que anar per feina.
Preparar trastes, que a aquestes alçades ja és gairebé mecànic, esmorçar i a pedalar. Al primer volcà del dia que pugem, el bocanegra, la cosa no pinta bé, amb una pujada pedregosa i costeruda que no mola, però la cosa de seguida canvia d color. I de quina manera!! Entrem a la Fageda d'en Jordà, que amb la humitat i la llum del matí està autenticament especial, i que anem recorrent per corriolets perduts embadocats com si el temps s'hagués aturat.
Un cop acabat aquest bucòlic tram tirem cap a les presses, on fem un altre esmorçar i anem veient com la negror cada cop la tenim més a sobre, i decidim espavilar, que tenim feina.
Uns ràpids km's planets ens deixen al peu del K2, 600 metres a guanyar en uns 4 km's per saltar de vall. Només pensar-hi les cames ja es queixen, però tampoc tenim alternativa. Amunt.
Estem al camí ral de vic a olot, i és espectacular, amb l'empedrat i la molsa on sembla que només hi faltin els nans i la blancaneus. Gaudim molt de l'entorn els les moltes parades que anem fent per recollir les visceres que anem treien per la boca per l'esforç però val molt la pena.
Un cop adalt ens comença a ploure, però ja tenim la sensació d'estar casi acabant, i això que ens queden encara 35 km's!!!!
Fem un mos en un magatzem, en posem roba seca i li tirem direcció torelló, per un tram espectacular, tant a nivell de paissatges com de corriols divertits. Plou, però ja fins i tot això li dona encant al dia.
Passem diversos trams épics, com un corriol-riu, saltant aigua per tot arreu, trams de corriol perduts entre l'herbassar, corriolets entre el bosc o entre marges, i un somriure d'orella es dibuixa a les nostres cares, decorat amb fang i suor.
Les bicis pateixen el que no està escrit, i els nostres cossos també, però l'esperit està en un núvol, del que no vol baixar.
Passen les ... hores potser .... i ens anem acostant al final, que fins l'últim moment ens fa gaudir, tot i algun "amago pájara" de la canya que ja portem.
Arribant casi a Torelló tenim que travessar el riu diverses vegades, i en una d'elles el verdet fa que em compri una parcela al mig del riu, però amb lo xop que vaig ja ni me n'entero. Només ric.
Al final arribem a la furgo, xops, fossos, buits, amb les bicis grinyolant per tot arreu i xampinyons creixent-nos als peus .... però contents, amb un riure estúpid a la boca a la vista de la resta de mortals, només amb significat per nosaltres. Pau a l'esperit, moment de glòria efimer, inabastable i diminut, etern i efimer, però ara ja nostre.
Anem a fer-la petar una estona amb el jordi de l'organització, recollim trastres i regals i cap a la furgo, que ens queda la tornada. Fem la darrera birra a la benzinera de vic i la resta del viatge s'escola com l'aigua del llimpia, gairebé sense adonar-nos.
En resum, els dos primer dies una mica fluixos, els dos següents espectacular, i dura a collons. Una altra al sac
Tinc mono ...... On anem a la següent ;-)
