ILERGETES MTB

Tracks dels Volcans: Dia 4 (Crònica)

2011-05-31T10:20:00.002+02:00

Dia 4:
Santa Pau - Planeta humitat

Com que el dia es presentava llarg, decidim començar aviat, per tenir temps.

Durant gran part de la nit ha plogut, i el dia es presenta incert, per lo que tenim que anar per feina.

Preparar trastes, que a aquestes alçades ja és gairebé mecànic, esmorçar i a pedalar. Al primer volcà del dia que pugem, el bocanegra, la cosa no pinta bé, amb una pujada pedregosa i costeruda que no mola, però la cosa de seguida canvia d color. I de quina manera!! Entrem a la Fageda d'en Jordà, que amb la humitat i la llum del matí està autenticament especial, i que anem recorrent per corriolets perduts embadocats com si el temps s'hagués aturat.

Un cop acabat aquest bucòlic tram tirem cap a les presses, on fem un altre esmorçar i anem veient com la negror cada cop la tenim més a sobre, i decidim espavilar, que tenim feina.

Uns ràpids km's planets ens deixen al peu del K2, 600 metres a guanyar en uns 4 km's per saltar de vall. Només pensar-hi les cames ja es queixen, però tampoc tenim alternativa. Amunt.

Estem al camí ral de vic a olot, i és espectacular, amb l'empedrat i la molsa on sembla que només hi faltin els nans i la blancaneus. Gaudim molt de l'entorn els les moltes parades que anem fent per recollir les visceres que anem treien per la boca per l'esforç però val molt la pena.

Un cop adalt ens comença a ploure, però ja tenim la sensació d'estar casi acabant, i això que ens queden encara 35 km's!!!!

Fem un mos en un magatzem, en posem roba seca i li tirem direcció torelló, per un tram espectacular, tant a nivell de paissatges com de corriols divertits. Plou, però ja fins i tot això li dona encant al dia.

Passem diversos trams épics, com un corriol-riu, saltant aigua per tot arreu, trams de corriol perduts entre l'herbassar, corriolets entre el bosc o entre marges, i un somriure d'orella es dibuixa a les nostres cares, decorat amb fang i suor.

Les bicis pateixen el que no està escrit, i els nostres cossos també, però l'esperit està en un núvol, del que no vol baixar.

Passen les ... hores potser .... i ens anem acostant al final, que fins l'últim moment ens fa gaudir, tot i algun "amago pájara" de la canya que ja portem.

Arribant casi a Torelló tenim que travessar el riu diverses vegades, i en una d'elles el verdet fa que em compri una parcela al mig del riu, però amb lo xop que vaig ja ni me n'entero. Només ric.

Al final arribem a la furgo, xops, fossos, buits, amb les bicis grinyolant per tot arreu i xampinyons creixent-nos als peus .... però contents, amb un riure estúpid a la boca a la vista de la resta de mortals, només amb significat per nosaltres. Pau a l'esperit, moment de glòria efimer, inabastable i diminut, etern i efimer, però ara ja nostre.

Anem a fer-la petar una estona amb el jordi de l'organització, recollim trastres i regals i cap a la furgo, que ens queda la tornada. Fem la darrera birra a la benzinera de vic i la resta del viatge s'escola com l'aigua del llimpia, gairebé sense adonar-nos.

En resum, els dos primer dies una mica fluixos, els dos següents espectacular, i dura a collons. Una altra al sac

Tinc mono ...... On anem a la següent ;-)

Tracks dels Volcans: Dia 4 (Fotos)

2011-05-31T10:15:00.000+02:00

Fotos demolits:
De fagedes i corriols

Camí ral i corriols épics

I a per la següent!!!!

Fotos nozone:

Tracks dels Volcans: Dia 3 (Crònica)

2011-05-30T10:20:00.002+02:00

Dia 3:
Castellfollit - Planeta cames toves del tot

Despertem a Castellfollit, esmorçaret i a pedalar. Pujem el primer volcà del dia, costerut a collons, però amb uns paissatges espatarrants. Definitivament el recorregut està canviant de color.

Voregem olot per corriolets, i després d'un esmorçar com deu mana a les presses, anem tirant cap a la Fageda. Els paissatges comencen a fer-nos embadalir, i anem ciclant mentres ens perdem en la bellesa de l'entorn. Visitem els cruscat i a partir d'aquí comença la pujada llarga del dia, per corriols i pistetes que ens van buidant. Parem a fer un mos i anem pedalant, que en aquesta zona si més no es deixa amb una certa continuitat.

Tinc la sensació d'haver fet un salt, d'estar en un viatge totalment diferent al que feia fins ara, i em relaxa. De tota manera el relax i nirvana s'acaba quan comença una pujada de collons que ens té que portar a una ermita on arribem, una mica fregit, toco la campana, i quan m' estava esplaiant en el moment el nozone em va clavar una gavinetada de les fondes, quan em va ensenyar el track al gps que ens mostrava que encara quedava una pujada de les que feien porr. aauuuu, quin mal.

Abandonem l'ermita per una trialera que no estava malament, però que ja li tiro sense pena ni glòria, més capficat en la pujada que ens queda que no en una altra cosa.

I la pujada arriva. Dura i insensible al nostre patiment. Ens hi arroseguem sense cap dignitat ni intent de tenir-la, però al final s'acaba. Com a premi a partir d'aquí ens trobem un corriol trialera maco i llarg, que ens anima. després pista torra frens i al final una línia plana al perfil, que evidentment és un puja i baixa que escola la resta de les nostres forces. I el cel cada cop més negre, ens avisa que com no espavilem acabarem xops

I li va del canto d'un duro. Just entrar a santa pau cauen les primeres gotes, que deseguida es converteixen en un bon ruixat. Per la resta la rutina de cada dia. Dutxa, birres amb patates, passejada per la vella santa pau, converses i un bon sopar abans d'anar a dormir. Una única diferencia dels dies anteriors: Avui ha estat un dia acollonant, amb una ruta que ens ha rostat fins al moll dels ossos però que a canvi també ens ha tret el millor dels somriures. Bon rotllo.

Tracks dels Volcans: Dia 3 (Fotos)

2011-05-30T10:15:00.001+02:00

Fotos Demolits:
Momento funda

La punyetera ermita de la campana ....

Santa pau

Fotos Nozone:

Tracks dels Volcans: Dia 2 (Crònica)

2011-05-29T10:20:00.001+02:00

Dia 2 - Amer - planeta pujades que rebenten

Em desperto i torno a sentir aquella sensació de cames toves, jejejeje

Res, esmorçaret i a pedalar. I la ruta, per calentar, ens casca una pujadeta de rampes al 18% durant uns quilometrets. uuffff, el dia promet.

Després una baixada per pista, una altra pujadeta de collons. Hi estan agafant afició. Si més no després vam trobar una trialera de les que fan sortir el somriure tonto. Una estona després i unes pastilles una mica més socarrades, vam arribar a Mieres, on vam fer un break per fer un bocata com deu mana, en un bar encantador.

A l'hora de sortir ens costava aixecar el cul de la cadira. Feia una calor que picava massa pel nostre gust. Com que no teniem més remei vam començar a tirar, però amb poc esme. I per acabar-ho d'adobar la pista va començar a pujar sense coneixement, sense una gota d'aire i un sol de justícia. La cosa començava a fer mala pinta. I el nostre humor anava de mal en pitjor. Una coberta rajada ens va entretenir una estona i ens va permetre relaxar-nos. També vam decidir, molt democraticament , amb una votació a ma alçada, que aniriem escurçant la ruta per on poguessim, perquè això ja cansava.

A l'alçada de Besalú vam abandonar el track i vam tirar per un gr trialero potent fins a Besalú. Un cop allí unes fotos, una birra amb sabor a glòria i tirem per la carretera directament cap a castellfollit, que de pistes costerudes per avui anem servits.

Ens costa una bona estona la quilometrada, i més amb aquesta calor. Pero al final arribem a l'hostal de Castellfollit, on després d'una dutxa les coses les vam veure d'un altre color. I un sopar molt arregladet encara ens va acabar de fer oblidar una mica el regustet que ens estava deixant la ruta.

Continuarà...

Tracks dels Volcans: Dia 2 (Fotos)

2011-05-29T10:15:00.000+02:00

Fotos Demolits:
Paissatges i cartells curiosos

Estaven prohibides les bicis de passeig, jeejej

I la "carícia" a la coberta del nozone i el curiós accés al parquing de les bicis

Fotos Nozone:

Tracks dels Volcans: Dia 1 (Crònica)

2011-05-28T10:20:00.003+02:00

Dia 1:
Despertar a Amer - planeta terra

Un cop desperts aparquem la furgo del teletubbi, que avui ens acompanyarà, i carreguem trastes a la meva per anar a torrelló a començar l'aventura. Amb una paradeta pel cafè, es clar.

Aparquen la furgo, agafem els trastes i a pedalar. Deixem torello per pistes puja baixa força entretinguda, i algun corriol amb bones vistes, que ens va portar a fins a santa maria de corcó, des d'on uns pista de lloses costa amunt ens va començar a expremer les cames, fins arribar a cantonigrós. Aquí començava un tram que recordava espectacular de l'any passat, i que al principi coincidia però que deseguida va anar per una altra banda, on fins i tot vam baixar un tram per carretera, per empalmar després amb el corriols que ens tenia que deixar a Rupit. M'havia quedat una mica moix de no tornar a passar pel tram de tavertet, que el recordava espectacular, però suposo que la necessitat d'apropar-nos a la zona dels volcans relativament ràpid primava.

A Rupit vam sellar i vam agafar uns bocates que ens voliem menjar en un racó de la ruta.

A la sortida de rupit vam gaudir de la espectacularitat del paissatge, i tot i que el track no ens hi portava vam anar a veure el salt de sallent d'aprop, que bé que s'ho val. Vam aprofitar per fer el mos allí, tot gaudint el moment.

Després d'aquest moment nirvana, vam recuperar el track que ens va portar a donar un volt per la zona de l'agullola, però la pista no tenia massa gràcia. Per acabar-ho d'adobar en una de les baixades em vaig quedar sense fre de davant, al saltar-me una pastilla de fre. Res, una estona de mecànica d'emergència (arreglar una pinça de fre amb cinta aillant queda ben classificada en la meva llista de nyapes espectaculars ;-)

La pista va deixar de tendir a la baixa per comença a pujar, i a més per una pista trencada i pedregosa dura i que no feia més que buidar-te el cos.

Quan ja començava a estar-ne fins als dallonses de les pedres vam sortir a una pista que continuava pujant, però ja més ciclable i amb bones vistes. Si més no ens va apujar la moral una mica.

Un cop al coll vam tirar avall per una trialera pedregosa i difícil, que vaig disfrutar, però que era una mica bèstia. Quan es va acabar vam pillar el carrilet, que ens va permetre un moment bucòlic fins arribar a amer.

Un cop aquí va tocar sessió de mecànica, mangar-li bàsicament el fre i la roda al teletubbi, ja que els meus tot i la nyapa no m'acababen d'inspirar confiança. Després estiraments, birretes, despedida al teletubbi que ens abandonava, dutxa, soparet mentres veiem el barça guanyar la champions ..... nonon nonon nonon ......

Tracks dels Volcans: Dia 1 (Fotos)

2011-05-28T10:15:00.000+02:00

Fotos Demolits:
Evolució tecnològica i l'equip triunfador

Paissatges

Nyapa made in me ;-)

Que just et va anar, teletubbi, jejje

I una que em va fer molta gràcia. M'han robat una de les meves frases, jejeejj

Fotos Nozone:

Kdd de Giants (o de Nevegals?)

2008-12-13T17:41:00.000+01:00

El demolitsteam va decidir pitjar tecles i va sortir això:

A partir d'un post del foro vam liar una sortideta per prades, amb l'excusa de fer una kdd de giants: www.foromtb.com/f48/quedada-de-giants-en-lleida-sean-o-no-de-lleida-389741-4.html

Avui al matí en em trobat amb el zurruletas i el nozone, i des d'alli cap a Poblet, on ja ens esperava el untalmanuel i poc després ha arribat el jaumeti. Acabar d'arribar al punt de sortida, i amunt, tot fent-la petar tranquilament i rient. Un cop acabat el primer tram per carretera amunt per pista, i després per les pareds del tossal, on alguns, si més no jo, em tret les tripes miserablement, jejeejej. Adalt poca estona que feia molt aire i trialera avall.

El primer tram que es fa a peu estava molt delicat, amb les pedres plenes de verglas, però ho hem superat sense problemes. Després trialera fluida, una mica de pista i trialera més técnica, per arribar a Prades, on em fet un esmorçaret.

Un cop tips hem tirat fins a l'ermita d'abellera, i després per la trialera fins la roca foradada. Tornar a Prades, fer el ruc una estona en un saltet i amunt, per tornar a guanyar la collada. I des d'aquí per la trialera del bosc que ens havia de tornar al cotxe, on a pesar d'haver-me comprat una parceleta bastant tonta i espectacular, m'ho he passat de metro. Hem arribat als cotxes amb un bon somriure a la cara, després d'un matí sense incidències.

PD: La kdd enlloc de giants la teniem que anomenar de kenda nevegal: 5 bicis, 3 giants, 7 kenda nevegal, jejejeeje

Les meves fotos, no gaire bones, però si més no serviran de record del dia

Arretratos del Nozone:

"Copy paste de foromtb" stic massa gos per traduir-ho jeje

Bueno paso a las pocas fotos que hice...

Subiendo por carretera

Foto que da fe de la helada del sitio...

A punto de coronar Baltasana

Segunda trialerilla del día... la primera no hice fotos, ya teniamos faena a bajar las bicis por un paso pedregoso lleno de hielo!!! No sé si los otros hicieron fotos...

Que no falte NUNCA un buen avituallamiento :clap En el pueblo de Prades

Visitamos una ermia para que nos benediga para las siguientes trialeras...

Roca foradada

Una de la úlimas de la mañana

Practicó el salto del avestruz... :rolf

Bueno no hice más fotos. Habrá que volver a hacer una kdd... ;)

Salu2

Montsec d'Estall

2008-11-22T17:30:00.000+01:00

Demolitsteam va moure els dits i...

Bé, una més pel pot i a més de qualitat.

Cap Alfarràs de bon matí i a trobar-nos amb l'Arctos, que és car de veure i se'l troba a faltar. Tothom més o menys puntual, cafetó al bar de la "simpàtica" i cap al Monsec d'Estall, que és una zona que sempre m'ha picat la curiositat.

Tirem per la 230 direcció benavarri fins a la cruïlla d'Estopiñan, i un cop a Estopiñan ja ens perdem per primer cop, acabant en una gravera. Res important, mirem al telefonino del Nozone, amb internete incluït, i al meu mapa de carreteres nacional on si més no surt estopiñan. Total que mirant veig un cartell que hi posa Finestres per pr, encara que es una pista i amunt. La pista no està malament del tot, encara que amb la furgo sembla que com ens liem i tinguem que girar riurem, jeejejej. Al final sembla que si que estem a la bona, mentres el Nozone em mira amb cara d'incredulitat perquè no ho veia pas clar. Si ja ho dic jo, que les coses ben organitzades, jejeje

Busquem una zona blava per aparcar i tirem per l'autovia de circunvalació de finestres amunt, que no se perquè sempre hi té que haver pujades, jejej. Anem fent, gaudint del paissatge d'una zona oblidada del mon. Paradeta amb uns caçadors a veure per on estan, no sigui que la liem, que discutir amb gent amb armes em dona mal rotllo. Continuem tirant amunt, que em costa una barbaritat, fins arribat a l'entrada de la primera trialera-corriol del dia. Barreta i avall. Començament potent, amb molta pedra i que fa presagiar que ens arrastrarem bastant, però ràpidament millora, per convertir-se en un tram molt entrentigut i divertit. Amb el seu punt técnic però sense animalades. De repen sentim BBOOUUMMM, i resulta que és la meva larsen que ha decidit fer-se un harakiri d'uns 3 cm. Res que no es pugui solventar amb cinta americana, càmara nova i avall. Més corriolet entretingut i arribem a Estall, on estem una estona embadocat amb l'ambient, i anem de bar en bar, jejeejje. Res, més corriol, paradeta a reparar una altra punxada que he fet (que mal acostumat estic als ust!!!!) i avall, per mica en mica tirar amunt, primer per corriol i després per pista trencada. Aquí trec les tripes sense remisió ni vergonya.

Un cop acabada la pista trencada tornem a estar a la pista que ens ja pujat adalt, ara en sentit contrari. Tirem una estona per ella fins arribar a un desvio que ens evita els caçadors i ens deixa just al començament del segon corriol del dia, que ens ha de deixar a Finestres. Ràpid, bastant descompost però amb la seva gràcia. Anem fent, al mateix temps que mirem el paissatge, fins que l'Arctos decideix que em té enveja i que ell també vol punxar. Una estona de bricolatge, unes fotiquis a la muralla de finestres i acabem el corriol per arribar al poble. Ens hi estem una estona, fent-nos muntatges mentals de com era la vida allí, fins que decidim tirar, i per una pista puja-baixa, que evidentment puja més que no baixa arribem de nou a la fregoneta. Més pista amb cuidado de no xafar res i cap a casa falta gent.

Molt bona la teva crónica Arctos: elpetitmondelsanti.blogspot.com/2008/11/jam-sessions-montsec-destall.html

I les fotos a l'altura: picasaweb.google.es/SantiMillanM/MontsecDEstall#

Zona blava

Montrebei al fons

Sostre de la ruta

Primer corriol

Arribant a Finestres

Made by Nozone:

Ja ho heu dit tot... poc a afegir... que aquella zona promet moltíssim... s'haurà de tantejar-la amb més deriment...

Millor que passi cap a les fotos... encara que habent vist les vostres... no sé si posar-les....

Montrebei al fondo:

L'hara kiri de la larsen... ets un autèntic destroyer de rodes traseres!!! (aixo quan tinguis una pike no et passará jejejej no desaprofito ocasió...)

Panoràmica d'Estall

"Els vins" d'Estall jejej

Muralla de Finestres

Panoràmica de Finestres, fixeu-vos, a l'esquerar hi ha les restes d'un molí d'oli

Una altra perspectiva...

Pisteta rebentadora cap a la furgo... aqui ja m'estava quedant sense forçes... una sensació que ja feia temps que no la notava...

C'est fini!!! crec que tornaré a fer fotos amb la Olimpus enlloc de la pijomobil... que no m'acaba de convencer!

Ermitanyos sense ermites...

2008-11-15T17:38:00.000+01:00

Demolitsteam va obrir la boca i va soltar...

De quan en quan m'agafa el rampell de que el meu estat de forma és massa lamentable, i que tindria que rodar més, i m'apunto a les aventures de rally que és presenten.

Aquest cop m'he deixat "enganyar" pel nozone, que te una espineta clavada amb ermitanyos, i ja que no hi podia anar vam quedar de fer-la un altres dia. Total, que ens hi possem, més tard que no pas d'hora. Sortim tot embalats, a un ritme més licrós que no de proteccions, i a seguir la traçada. Primer a fons, fins al primer corriol, que no està mal, per acabar al riu els dos amb els peus molls, que estava més fons que els 3 dits de la darrera vegada que vaig passar. Quin fred a partir d'aquí!!! Seguim tiran i ja ens saltem la pujada a cervoles, per anar directes a os.

Paradeta a la font a pendre el sol i secar una mica els peus i amunt. Pista i més pista, que m'està començant a ratllar de valent, fins que apareix un corriol força entretingut, que empalma amb el corriol clàssic d'os a les avellanes.

A les avellanes ens estem una estoneta mirant el cartell del centre btt i comentant la jugada, i ja ens adonem que anem tard, per lo que toca posar-se una mica les piles. Tirem directe per carretera fins vilanova, i d'aquí cap a montalegre, sense pujar per empalmar amb la trialera clàssica, no la nova, que surt del primer pla. Després empalmen amb la nostra variant que ens deixa als peus de sant llorenç, i aquí ja tornem a seguir el track d'ermitanyos, però ara en direcció Balaguer. Pista i més pista propera al canal fins arribar al cotxe, estirar una mica que jo estic bastant apurat i cap a casa falta gent.

47 km's, 745 d'acumulat i, acollonant en mi, una mitja de 14!!!! Quin sacrilegi, jejejeej

A per la següent, esperem més trialera .....

Au, té l'única foto del dia

Juer, ara que m'hi fixo millor si que era fondo el riuet si, fins la forka, jejeej

Nozone:

Si, el rierol era MOLT fondo i més amb aquestes temperatures... uffff... una altra vegada passarem pel pont que hi ha al costat jejjeje

Mira lo dinar REPONEDOR... hipercalòric...

Demolits: No anem bé!!! últimament les fotos gastronómiques guanyen terreny a les de paissatges!!!! jejeejeje

Dinar sa i equilibrat, si senyor, jeje

Miradors d'Ordesa i Monte Perdido (Crònica)

2008-10-25T17:35:00.000+02:00

NoZone

Va, a veure qui se curra la crònica que tinc les fotos que treuen fum...

Va, em dono per aludit, jejeej

Matinadeta, carreguem trastes a la fregoneta tuneà i amunt. Paradeta a fer un mos a Ainsa, i continuem amunt, ara per l'impressionat cañon de añisclo, on el coco no les tenia pas totes de que la furgo pases. Per cert, sort que no li vam fer cas de en lo de sortir pedalant del començament, jejeejej.

Arribem a Fanlo, amb un dia acollonant i una temperatura ideal. Ens vestim de romans, i avall. Com que hem decidit començar des de Fanlo el track ens queda a uns 300 metres, i en la primera improvisació per arribar al track ens liem i ens "regalem" uns 200 m de desnivell acumulat camp a través, com si la ruta d'avui no en tingués prou ...

Un cop posats a lloc anem tirant per la carretera, fins arribar al GR que "planejant" ens ha de portar a Nerin. El GR pica bastant amunt, i ens va desgastant. Aquí el coco decideix donar-li més emoció al dia i es carrega una cala. És lo que té anar tant sobrat de potència, jejejeje.

Arribem a Nerin i a partir d'aquí ja tot es pista, uns 1100 metrets de no res a pendent constant, que et van buidant mica en mica fins al moll de l'os. Si més no el paissatge és acollonant, i et va animant, perquè lo que és la pista és depressiva total, ja que vas veient tota la pujada, que sembla que no s'ha d'acabar mai. Jo ja no tenia el dia fi i això m'està deixant a les últimes, tot i que em vaig fotent menjar i aigua per no agafar la pàjara del segle.

Arrribem al primer coll i continuem, i jo cada vegada més just. Arribem al desvio de baixada, tentador, i ja només ens queda un 2,5 km's i uns 150 m de desnivell, que se'm fan eterns, ja haig de parar cada 100 m perquè m'agafen rampes. Estic fos.

Arribo adalt "per collons" ja que el cos no tira, però val la pena. El mirador és acollonant. Les fotos no li faran justícia ni de lluny, i a més el dia és perfecte. Ens hi estem una bona estona, la fem petar amb dos xavals i una noia en bici que han sortit de Torla, ara baixaran fins a Nerin i tornaran per carretera. I a més estan aquí perquè demà corren una mitja marató .... Gent així hauria d'estar prohibida, que deprimeixen massa, jeejejejeej

Res, després d'una bona estona de gaudir del lloc tornem, pujant la rampeta final, que al coco se li atraganta una mica. Un cop adalt proteccions i avall. Primer una mica de pista, per arribr al corriol, que al principi és un campi qui pugui per unes praderies, amb algun tram de pedra. Aquí ja començo a veure que el meu cos no està per gaires alegries, i que aquesta baixada la patiré més que no pas la gaudiré. Un cop passades les praderies entrem al tram més técnic, que a més a més és molt físic, ja que són passos entre pedres complicats. En bones condicions m'hauria suposat un repte que m'hauria omplert, però fos com estic és converteix en un martiri pel que paso amb més pena que glória.

Després vé un tram de pedra descomposta, que tot i que normalment no m'agrada massa m'ho comença a passar bé, ja que físicament no es tant exigent i es deixa fer. Més tard arribem a un tram de corriols per dins del bosc, amb algun tram més técnic, on tot i estar fosc m'ho passo molt bé, i flueixo una estona. Al final ens toca patejar una mica, per arribar a una pista que pica una mica amunt, i que desemboca a la carretera, on després d'un kilometret de pujada hi ha la furgo. Arribo totalment fos, mig marejat ja que em necessito menjar i a més a mitja baixada ja m'he quedat sense aigua, amb les cames enrampades, però amb aquell gustet a la gola que només deixen els dies épics, aquells que saps que sempre recordes, aquells en que ets conscient que ho has donat tot i que la muntanya t'ha regalat una part del seu encant que ja sempre serà amb tu. Moment monyes mountain off. 5 hores i una mica més, 1440 m. d'acumulat i uns 32 km's ja queden enrere.

Agafem la fregonate i anem a la recerca i captura d'un bar on s'apiadin de nosaltres, ja que son les 5 de la tarda, i ens donin alguna cosa de menjar. Aconseguim trobar acollida a Fiscal, on ens fotem uns xampús que ens saben a elixir de deus, i alimentem el cos amb un bocata que en condicions normals hauriem trobat estopenc i resec, però que ara ens sembla nectar de fades.

Un cop ja plens d'espiritualitat de la sortida, i també amb l'estomac una mica més a to, tirem cap a casa per tornar a la realitat. Passat ainsa ens trobem un accident on fem una bona estona de cua, amenitzada pel que pot donar de si un "javalin" mort i una colla de quinquis avorrits. Curiós experiment social. Reprenem la marxa i jo vaig fent càlculs de a veure si arribo a la bencinera de binefar, que tinc que omplir el megadipòsit de la fregoneta i allí és més barat. Deixo acollonits de la meva precissió quan s'acaba el gasoil just perquè amb la inercia arribem al poste. Els justos van al cel, però ja que sap que tot el que està ben organitzat de forma provisional sempre surt bé, jeejejej

Després d'omplir el dipòsit acabem d'arribar a casa, on la dutxa reparadora i un soparet m'acabaran de deixar de conya, amb ganes ja només d'agafar el llit, que poques forces més em queden.

A per la següent!!!!!!!!

Miradors d'Ordesa i Monte Perdido (Fotos)

2008-10-25T17:30:00.002+02:00

Fotos del demolisteam:

Algunes fotos, que una vegada més no fan justícia.

Fotikis del Coco:

Les fotos del coco

Ufff, aquí ja feia cara de petat i encara no eren ni a la pista ....

Aquesta m'agrada especialment

El coco fent amistats. Bon sistema per treures els mocs ;-)

I la recompensa final

Afotus del Nozone:

Un dels prats buscant el camí correcte...
Pujant per la pista Las Cutas cap al mirador i crec que el pic del mig és Monte Perdido.
Las cutas interminable...
Ordesa - nozone
Ordesa - demolits
Ordesa - Coco
Panoràmica Ordesa (he de pràcticar més el pulso!)

Baixant pel PR de Fanlo
Bocata ressec que ens va sàber a glòria (al ppi no el trovaba bo però a la tercera mastegada, bonissim!)
A per la propera matxacada!

Escapadeta a Prades

2008-10-20T17:28:00.001+02:00

Nozone dixit:

Poseso com que el passat finde no vam fer els deures ens vam obligar a liquidar el finde amb una ruteta el dilluns tarda que jo tenia festa.

El dia anterior (diumenge) després de fer malabrismes amb els horaris vaig deixar la reign a la furgo del demolits, d'aquesta manera l'endemà tot sortir del curro (13h) ja fariem via directament.

Teniem intenció de dinar a Masia Salat però es veu que no fan dinars per als pobres i "ens fan fora" (volíem dinar de torrada i nomes feien menú...) així que cap a un bar-gasolinera on ens fotem un bon combinat, birra i café. Energia pura.

Arribem a la zona de picnic de la carretera de prades on deixem la flagoooneetaaah i veig que en demolits opta de nou per la Trance X, aquest sagal ens tornara rallyero.... ejem ejem. Res que enfilem ctra amunt on la fem a un ritme bastant bo (10-15 km/h), ja que la carretera es deixava portar. Em passa el temps volant entre converses.

Ja quasi a dalt, encarem la primera pista que picava una mica jeje. Arribem fins a la collada del tossal de Baltasana on fem el bucle de la part de prades, una trialera que va baixant planejant i curta pero molt rocosa on és una delícia anar buscant les traçades. La estampa era bonica: terra fresca, molt verd de molsa... Se fa curta però val la pena.

Vinga, toca pujar fins dalt als repetidors de Baltasana, 1200m amb les dues últimes rampes de formigó que vaig aconseguir remuntar sense posar cap peu (va costar lo seu...) cosa que no puc dir del demolits :P :P :P.

A dalt de tot... hi ha vistes als 4 costats. En un dia clar ha de ser interessant... el dilluns l'ambient estava carregat i a la llunyania hi havia boirina i el sol al estar baix, reflexava molt i no es veia massa bé (eren les 17h aprox)

Bé, ara toca la trialera final, primer tram a peu, quan la cosa s'estabilitza ens muntem a les burres. Aquí em noto que vaig MOLT torpe... no vaig GENS fi, vaig a trompicones, com si anés amb la rígida pero amb la reign.......... pero bueno, vaig fent. Em compro dos parcel·les i de maneres totalment absurdes jejejej Es que m'agraden els bolets i hi tinc una passió desenfrenada ;-) Deu ser que com no tinc els frens en condicions... em desconcentra o algo (a part de la falta de perícia innata)

Total que jo amb la reign i el demolits amb la trance, només puc seguir-lo els 2 primers metres...

Bé, intento disfrutar el maxim possible, donades les circunstancies. La trialera se'm va fer llarga i tenia ganes d'acabar-la. Quines coses. Cap al final ja milloro bastant...

Això si, en un dia inspirat, aquesta trialera es disfruta de valent...

Arribem a la flagooo i en demolits em dóna unes classes magistrals d'estiraments de cames que efectivament funciona... eren menys de les 6 i haviem començat a les 3. És que això de pujar a doble ritme del normal... se fa raro eeeh

Recollida d'eines i cap a lleida que falta gent.

Bé, les dues úniques fotos que he pogut salvar...

Fotos del demolisteam:

Uff, ja no m'enrecordava que jo també vaig tirar fotos

Estrenant la Trance a Montalegre.

2008-10-12T17:26:00.001+02:00

Esctit per Demolitsteam:

La veritat és que tenint en compte les perspectives meteorológiques ens vas sortir un dia bastant rodonet.

Arribem a St llorenç i ja estava esperant-nos allí l'Adrenaliner motoritzat que tenim ara, jejejeej

Una estoneta fent-la pet i mirant les bicis, en especial la nova versió de la meva "NRS", ara amb maestro i 130 a darrera.

Res, tirem i amunt, i a la primera pujada veig que tinc un problema: La cadena nova salta damunt de la pinyonera, i no puc utilitzar el plat petit. M'arrastro com puc, tirant de potència que no és lo meu fins adalt de montalegre, rebentant-me a base de bé, però se'm fa curt, jejejeej

Ens equipem, la fem petar una mica amb una colla que hi havia per allí i avall. El nou traste es comporta de meravella baixant, encara que és molt nerviosa de direcció. M?ho passo de metro tant al primer tram com al segon, i mentres esperavem a veure si baixaven uns companys a l'entrada del tercer ens cau una mica d'aigua, no molta però suficient per mullar la pedra i fer-la patinosa. Llàstima, perquè aquest tram és el més técnic. Només començar em foto una revolcada tonta, que és queda en no res gràcies a les proteccions, ja que caig a plom a damunt de les pedres. UFFFFF.

Tirem una estoneta més, birreta i cap a casa.

Un bon dia, però ja torno a tenir MMMMOOOONNNNOOOOOOO

Nozone:

Les dues úniques fotos que vaig tirar.

La NRS després de caure per un barranc i deformar-se...

Una panoramica "automàtica" de prova... Vista desde Montalegre cap al sud.

Benasque - Cerler

2008-09-27T17:24:00.001+02:00

Escrit per Demolitsteam:

Bon dia, si senyor

Matinadeta, viatge en cotxe de senyors, paradeta a graus a fotre'ns una pasta i arribada a Benasq. Estona d'entreteniment posant i treient aire a la nova forka del nozone, i al cap d'una estoneta amunt.

Primer feia fresqueta, però com que ja no anavem sobrats de temps li tirem pel recte, carretera amunt cap a Cerler. Amb la pujadeta desparareix la sensació de fred i amunt. Arribem a cerler i continuem amunt, en direcció al sostre del dia, on agafarem el primer corriol.

Pr net, però amb un parell de tolles de fang només començar on la "nova" i neta reign del nozone perd la seva brillantor que feia mal als ulls per tornar a semblar una bici endurera com ha de ser, jejejej. Un cop pasada la zona de fang corriol ràpid amb algun pas de pedres per donar-li emoció, fins a Cerler un altre cop. Aquí unes escaletes per provar forques i un tramet de carretera fins al segon corriol, que ens ha de baixar a Benasq.

I aquest és dels que és mereixen nota. Passos tècnics per donar color, barrejats amb trams ràpids on sentir l'adrenalina a les venes, mentres a la cara se't dibuixa un somriure tonto. Pedres i més pedres, de totes formes i posicions, on les bicis treballen de valent i nosaltres gaudim el que no està escrit. Arribada a benasq bastant petats però amb cara de satisfacció.

I de nou amunt un altre cop per la carretera, fins a gairebé Cerler un altre cop, per agafar el tercer corriol del dia. Entrada amb unes escales de fusta que ens fan dubtar i decidim fer a peu, no fos cas que llepessim més del compte. Seguit un tram de tobogans de pedra força entretingut, amb algunes corbes interessants i una xiqueta excursionista que ens mira amb cara de "aquests de quin planeta surten?". Pedres i més pedres per arribar un altre cop a benasq, després d'una baixada a molt bon ritme. Birreta i cap a casa falta gent.

Com a nota técnica del dia vaig posar les suspensions una mica més dures i no van malament del tot, no. De moment així és queden.

No vaig pensar a tirar fotos de lo emocinat que anava, i mira que el paissatge s'ho mereixia.

Salut!!

Fotos Nozone:

Estic perdent facultats... només vaig tirar aquestes quatre fotos que ni fu ni fa!

Al mirador de Benasque

El valle de benasque

xinoxano i na fen

N'hi ha que son durs de coco "Antes muerto que andando" jejejeje

Què deies a la crònica que vam baixar a peu per les escaletes? Al·lucines nen... he ací la prova inculpatoria, LES VAS FER MUNTAT ehh... jejejeje

Quin fallo lo pedal!!!!!!! no havia de sortir...

ape puess

Morcat

2008-09-14T17:23:00.001+02:00

Escrit per Nozone:

Ei!!! A aquesta ruta havia de re-estrenar la reign reformada, però no va poder ser :( Potser millor així... que vam acabar tots semiapajarats jeje.

Doncs res, lo que en un primer moment semblava que hi havia molt de quòrum (4 ó 5 persones en exacte...) al final només hi vam anar els habituals jeje, en demolits i jo. Per variar :P

7:30 a casa del demolits. Les carreteres encara no hi eren i no s'hi veia jejeje. Ja son ganes........ de que no ens agafi la calor forta!

Paradeta a ainsa a esmorzar una mica i enfilem cap a Boltaña, inici de ruta. Comencem bé, ens regalem 600 m lineals, com que anem sobrats ehhh.
Pisteta trencada amunt. La cosa es va trencant a mesura que anem avançant, fent la pujada més dura (i divertida) Jo no parava de cagarme en tot, és que la rígida perd molta tracció en terrenys irregulars... jé.

Bé, arribem a morcat després de 10 km de pistes on vam estar acompanyats de les vaques alucinades (com ens miraven... ehhh) i de bombes fètides sembrades pel camí.

Morcat, antic poble de 4 cases ja abandonades a més de 1000m d'altura. Tenia aquell aura de misteri.

Bé, a partir d'aqui ens esperaven quasi 5 km de baixada corriolera que va resultar tope disfrutón i amb la rígida bastant tècnica on havia de sortejar moltíssimes pedres i salvar varis escalons. Si mes no, les baixades em duren més estona ;-)
Acabem en un barranc d'un riu. Ens perdem una estona fins que decidim seguir el track a ciegas que ens porta pel bon camí, que en fariem sense el GPS ehhh.

Ara toca patejar per una pared costeruda que ens fa treure les tripes i el sol ja començava a picar. A partir d'aquí tot ja era corriol, primer de pujada totalment ciclable, després un altre corriol de pujada ja més tècnic que s'ha d'estar com un toro per fer-lo a cop de pedal. Incloia una cresta on entre els arbres s'entreveia els dos barrancs laterals ejjeje Curiós.

I finalment baixada guapa de bastanta roca on tornem a disfrutar de valent que ens portaria ja fins al costat d'on teníem els cotxes.
Finito i fossos. Decidim anar a dinar enlloc d'anar directament cap a casa que sinó fariem tard i anavem afamats ejje.

Aixi que cap a dinar toca, jo spagettis i ell plat combinat de carn.
Amb la panxa pleneta cap a casa tots y a por otra cosa mariposa.

A mi m'agradat la ruta i la zona. La repetiria pero ben mentalitzat per la segona pujada i ciclar-la més jejejejjej

No vaig tirar cap afotu...

Fotos demolits:

orcat al fons

La peña montañesa

Morcat city i mediano al fons

Aquest gent quan esporguen s'hi posen en serio

A la rotonda de sortida de la capital

Per les barranqueres

Bones fotos!

Les "7 bajadas de Tella"

2008-08-30T17:21:00.000+02:00

Nozone:

Doncs sí, ara sí que sí!
després de que en demolits aconseguís fer alinear tots els planetes del sistema solar, vam poder anar a fer les 7 Baixades de tella i així treure's la espineta jejej!!!

Això sí, missió fracassada "es que hi havien caçadors i per això no vam poder fer totes..."

Quedem a les 8 a casa del demolits, faig tard per adormir-me com sempre... i que no tinc els temps controlats per fer alguaire-lleida-raimat!!! (excuses...)

Carreguem bicis i material a tutiplen a la superfurgo i posem a todo rumbo. Som 5 els agrosarats: 4 bikers i el sacrificat (jo mateix) que fa de remuntador, encara que al final faig més de baixador de furgo que altra cosa :P

Paradeta a Ainsa a esmorzar, sense presses. I llavors ja fins a Tella on preparem bicis i demés material comencem tardet, per alla a les 11 i mitja. Jo tiro cap avall i ells farien la Tellaexprés on ells haurien d'haver arribat primer que jo però al final tinc que esperar una bona mitja hora, havien punxat 3 vegades jajaj! ja comcencem... ;-)

Bé, a partir d'aquí que ho expliqui els bikers, que la meva rutina es tractava de baixar la furgo, llegir el diari mentre els esperava i aixi anar fent. De relax.

A cascala!!!

Demolits:

Hauràs d'editar el títol i posar les 4 baixades que vam fer ....

Doncs això, que he acabat amb la maldició, i tot i que no ens va sortir un dia rodó ens ho vam passar força bé.

Vam començar pel tellaexpress, que amb les darreres plujes està molt més pedregós, i no em va acabar d'agradar. Tres punxades.

Després li vam tirar al que surt de dins del poble, i a remarcar la cara de tots quan ens va tocar passar per un mar d'ortigues d'un metre d'alçada, jejeejej. Feia dies que no hi passava ningú. Després una zona que no estava malament, amb dos miniosties al mateix lloc, més corriolet portador, enllaç per carretera, camí trencat i més corriol. I aquí el susto del dia, ja que el miromaster va tindre una caiguda d'aquelles que fan por, al caure de costat per una pared d'uns dos metres, que després era un pedregar avall. Entre la sort, les proteccions i un matoll salvador només va baixar 4 o 5 metres avall, però als que ho vam veure en directe se'ns va glaçar la sang. La bici va anar a para un 15 metres més avall. Després una estona per recuperar-nos tots de l'ensurt, 3 punxades més i fins la furgo.

Dinaret potent, i molta mandra de tornar, que feia molta calor .... jejeje. I com a sobretaula una sessió de posar parxes per arreglar càmeres, que ja ens les haviem pulit totes.

Per la tarda voliem anar a fer la del rio muerto per començar, però just al principi on s'agafa el camí comu estaven tirant al plat. Li pregunto a un dels tios que estaven per allí i em toca el prototipus exacte de caçador imbècil i gilipolles, amb frases d'aquelles de que penses que el que es podria fer amb aquest tio i una escopeta seria fotre-li pel cul. Mantinc la calma i me n'estic de contestar-li com es mereix. Per sort un altre dels que tiraven per allí si que era una persona normal i no munt de merda com l'anterior i ens indica una alternativa per empalmar amb una de les baixades, que era justament la que ja havia fet, però almenys podem sortir d'allí. Tirem un troç per pista i empalmen amb la part baixa de la trialera, una mica bruta però disfrutona, fins a la furgo un altre cop.

Tornem a tirar amunt i anem a fer una de les del dolmen, per no tornar-nos a trobar als tiradors. Decidim fer la que "planeja" una estona per la Canal del cinca per empalmar després amb la baixada a Salinas. La primera part es un puja baixa que a trams fem a peu, que hi ha molt patí, però que compensa de sobres per les vistes. Després pel canal, que té la seva gràcia, fins arribar al corriol de baixada, que és el millor del dia, ja que l'aigua l'ha respectat. Gaudim com a coxinos, arreglem alguna altra punxada i arribem a la furgo. Cares de felicitat, ens canviem, birreta i cap a Lleida, que ja s'està fent fosc.

No ha estat malament el dia, però com sempre passa amb les coses que desitjes molt al final no surten tant perfectes com esperaves, jejejeej

Com a notes técniques del dia, remarcar les 8 punxades, allí s'ha d'anar amb les bicis molt en condicions, i que les bicis després d'un dia com aquest s'enrecorden, jejejej. Moltes marques noves per tot arreu ....

Les dues úniques fotos que he salvat

Jugant una mica amb la Pedals

2008-08-24T17:20:00.000+02:00

Demolitsteam:

Aquests dies he estat donat tombs per la zona d'espot, i he aprofitat per jugar una mica a fer la pedals, això si, fent moltes trampes.

El dijous per la tarda vam fer el tram des de son fins esterri, amb combinació de cotxes. Guapo el primer corriol, pujada portadora i al final he pogut fer el gerdar, que era una assignatura pendent. Va ser una tarda entretinguda.

I avui, aprofitant que el teletubi voltava per la vall de boi i em podia fer de remonte he aprofitat per fer la primera etapa de la pedals. He sortit de conangles, amb un fred considerable, i només començar he descobert que el track que vaig carregar al gps no estava correcte, o sigui que a l'aventura, ja que només portava el mapa. El primer tram fins a vilaller força entretingut, amb bastant corriol i bons paissatges. I a més força entreteniment a fer de guia indi, tot mirant les rodades a les cruïlles per veure cap a on tenia que tirar. Paradeta per fer un té a vilaller i amunt cap al coll que separa les valls. Pujada portadora, i un cop adalt, com que pel que he vist al mapa em tocava baixar per pista, he fet una d'aquelles coses que no s'han de fer mai, i menys quan és va sol i s'ha dit a la gent que es feia una ruta en concret, que ha estat improvisar.

Adalt de la collada he vist un corriol que sortia per l'esquerra i he dit alló de "anem a mirar una miqueta a veure que tal", i mica en mica me l'he fet tot. Aventura total. He trobat de bollo un corriol que crestejava mantenint l'altura, no molt técnic, millor avui que anava amb la nrs, però amb la seva gràcia, encara que en algun troç una mica brut. Per guadir-lo. Només una parada técnica al mig per canviar una patilla de canvi que he partit (i ja en van ....) i al final he arribat a Coll. Des d'allí una altre corriol aventura m'ha deixat a la cruïlla d'Irgo, sense tocar carretera, jejeje.

Des d'aquí la idea era fer el camí de l'aigua fins a barruera, que era on he quedat amb el teletubi perquè m'acompanyés a buscar el cotxe, però només l'he fet a trams, ja que començava a anar molt pillat de temps i he tirat un troç per carretera. Trobat el teletubi birreta ràpida, recollir el cotxe i cap a lleida falta gent.

La veritat es que tenint en compte que sortia sol i amb una ma a cada ou, m'ha sortit un dia bastant rodonet.

es fotos de son i gerdar. No n'he pogut salvar gaires, ja que era molt de nit.

I aquesta està borrosa i fosca, perquè ja era bastant fosc i a més la vaig tenir que tirar d'estranquis, però tenia la seva gràcia veure un tio portant una bombona de butano en bici, jejeejje

I ara les del primer tram de la pedals

Efectes dels llams. A la primera no es veu massa però el tronc està buit per dins i atravessat

I ara algunes del corriolet que vaig trobar, encara que com que estava molt animat amb la sensació d'aventura en vaig tirar poques.

Les 100 corbes (Sant Salvador del bosc)

2008-08-18T17:18:00.001+02:00

Demolitsteam:

Aprofitant que el Nozone el teniem per la muntanya dedicat a l'aixecament de vidre vam fer una escapada ràpida al montsec a fer les 100 corbes amb 2 pedals i miromaster. Tots el que cabiem a la logística de cotxe, va.

Esmorçar a torrefarrera, amunt, deixar el cotxe al final de la barcedana i continuar amb l'altre fins a l'hostal roig. Bici i amunt. La calor no apretava massa, el camí està molt trinxat de les aigues de la primavera però s'anava pujant. Parada per unflar la meva roda de darrera, que ahir a la nit vaig montar una nevegal ust a davant i la de davant la vaig passar a darrera, sense ni voler tocar la càmara amb slime que estava enganxada a la coberta.

Seguim pujant amb bones sensacions i gaudint del paissatge. Arribem a la placeta, ens posem les proteccions i avall. La primera part supero el meu record de corbes seguides a zero i el deixo en 7, treient-ne alguna que no fa massa temps deixava per impossible. Parada primer a tornar a unflar i després a canviar la càmara de darrera. L'altre parell es van barallant amb les corbes, que aquestes primeres sempre t'agafen en fred.

Arribem a l'ermita, admirem el frikisme de les persones a dins l'ermita i ens fotem les barretes. Un cop agafades forces tornem a tirar avall. Més corbes, torno a punxar i cada cop tots més sueltos. 2pedals que al principi anava una mica a trompicons li va agafant el tranquillo al tema i s'ho passa de metro.

Arribem abaix, amb cares somrients, mentres em plantejo que aquesta trialera s'ha de fer en sec, que en moll com la darrera vegada és una putada.

Cap al segon cotxe, operació recuperació del primer i cap a casa a dinar.

les fotiquis

I a per més rutes...

Castejón de Sos

2008-08-16T17:17:00.000+02:00

Demolitsteam:

Doncs aquest dissabte hem fet una escapadeta ràpida per Castejón

La idea era fer una ruta amb tres bucles al voltant de castejon, recomanació de gpspirineo.

Matinada del quinze, cafetó i amunt. Un cop allí està una mica tapat però amb pinta d'aguantar, i fa gairebé fred.

Tirem cap al primer bucle, tot planejant al costat del riu. Paradeta per unflar la roda del davant del Nozone, que perd una mica. De sobte, darrera un revolt, el planejar es converteix en una pared per pista trencada matadora, que se m'atravesa totalment. Pujo, més bé m'arrastro gairebé tot el camí, mentres el nozone amb la rígida m'espera adalt, a sos, canviant ja la roda que definitivament està sense làtex.

Un cop a sos pujar una mica més fins un mirador, gaudir de la vista i avall per un pr no massa usat, però bastant net. Molta pedra grosa però es va baixant. Parada per comentar la parceleta que s'ha comprat el rígid, una altra paradeta per repasar el meu fre que fa soroll, trocet de pista, més pr aquí pel mig d'un bosc i més ràpid, més pista i ja tornem a estar a Castejon.

Anem a per un altre bucle. Pujada per la carretera de Liri, on canviem uns metres les bicis i si, hi ha diferencia entre la rígida i la meva en versió bikepark. És el que hi ha, jejeeje. Paradeta per admirar les cascades del Liri i amunt un altre cop. Desvio cap a Arasan, pujada una estona més i agafem ja el segon corriol del dia. Primer no massa interessant per entrar després en una zona de revolts pel bosc molt maca, amb algun pas amb el seu que. Arribem a la carretera amb un somriure a la boca, la travesem i empalmen amb la segona part del corriol, més del tipus riu sec amb pedra. Un troç més de pista i ja tornem a estar a Castejon

I aquí decidim finiquitar el dia, sense fer el bucle de bisauri, ja que era tard, començava a ploure i tampoc ens feia molta gràcia fer la pujada per carretera, aj que hi havia molt transit. Birreta ràpida i cap a casa hi falta gent.

No tinc fotos perquè quan portava 10 metres el gps s'ha quedat sense piles, i la meva càmara ha tingut que fer de donant.

Nozone:

a veritat és que va ser una ruteta entretinguda.

Les baixades eren divertides i amb aquell punt complicat on m'exigia filar fi i passar els punts més tècnics amb decisió (o a peu!!!), ja que el marge d'error de la frígida és molt petit!!! El meu dit gros en pot donar fe... està ben negre!

Demolits, en alguns moments em desmoralitzaves quan et veia passar per sobre de les pedres grosses com si tal cosa i jo em quedava clavat o directament ni meu plantejava jejejejejje

Almenos t'he fotut palpelo pujant :P Les rampes de la primera pujada em recordaven al coll d'oli... vaya parets!

Bueno ara el pase de fotos En vaig fer molt poques...

Vista de la vall desde Sos, primera pujada

Del mateix lloc...

Iniciant el PR. El poble Sos al fondo.

La pujadeta per ctra en direcció Arasán...

Inici del barranc dels 11 salts, es diu així oi???

Un carrer de Castejon de Sos...

Vista desde la terrasseta de la birra&patates... jeje

Apa... c'est fini!!

Pedals de Foc amb Bikesport

2008-08-01T17:14:00.001+02:00

Ep!!!
faig un petit resum de la pedals de foc que hi vaig anar amb amb el club Bikesport.

DIVENDRES 1 D'AGOST.
A les 16:20 em passen a recollir pel poble amb el megacarro de 15 bicis, salutacions efussives i cap amunt q tenim una tiradeta.
Arribem a l'hotel, Riu Nere, quasi tallem el carrer principal, descarreguem tota la pesca i ens acomodem. Anem per viella a fer un beure. Amenaça pluça. Després sopar i a fer una copa a un antro. I a dormir q demà toca matinada.

DISSABTE 2 D'AGOST.
A les 6 dempeus que a les 6:30 tocava esmorzar i pujar a l'autocar que ens portaria fins al parking de Conangles.
Caminets i corriolets entretinguts fins a Vilaller. Segon esmorzar i enfilem les dues primeres collades del dia, els ànims estan alts i els petem en un no res. Passem pels dos controls del dia. Arribem a Malpàs aviat, a la casa rural.

Ara la rutina de cada dia: Dutxa reponedora, dinar rebentador, migdiadeta miraculosa, revisió/preparació de bicis, passeig pel poble, cerveseta, sopar generós i a dormir.

El primer dia fins a Vilaller bonic, de vilaller a Malpàs monotón i lleig paisatgísticament parlant (es la part inferior dels piris...)

Dormim en una casa rural on s'hi menja de pm.

45 km i 1100m acum.

DIUMENGE 3 D'AGOST
6:00 dempeus, 7:00 a pedalar. En màniga curta que als 2 km ja teniem 8 km de pujada guapa i no era plan suar com a polls jeje

Anem remuntant varies collades seguides (el Prat d'Or com a retuc final). Arribem a Les Esglèsies on ens fotem un bon esmorzar (ou farrat i cansalada :P ) i a afrontar unes collades més amb el de l'Oli com a retruc final fins a la Torre de Capdella. Carretera fastigosa fins a Espui on vaig a fondo per estar-ne fins als ous, on pujo a un bon ritme d'entre 20 i 24 km/h.

Estancia en un hotel de 3 estrelles, Hotel Montsec, on ens fotem un sopar memorable: sopeta, assortit d'embutits, galtes de porc, peus de porc i molt vinet.

47 km i 1500m acum

DILLUNS 4 D'AGOST
Triador a la vista ugghhh 13 km de pujada. I els propers 20 km per sobre dels 2100m. M'agafa una pájara de només pensar-ho.

Bueno, li fotem al pedal. Els ultims kms se'm fan duríssims, tenint que parar un parell de cops a menjar barritas i un gel. Quan arribo a dalt "m'adono" que tinc la roda trasera mig punxada. Recollons!!! per això em costava tant!

Total que arribem a la collada, bocata de llangonissa amb formatge que em deixa com a nou i a afrontar els 20 kms fins al Coll de la Portella, el sostre, a ~2400m on la roda diu prou i toca posar camera amb tot el pringue de latex i tal. Arribem a la portella i encara tenim que fer la ultima collada, collons com costa la última rampa... m'hi cago an tot, tant que el faig pedalant dempeus per arribar quant abans possible. D'aquí descens vertiginós fins a Espot on sobrepasso els 60 km/h... un suicida.

D'aquí amb tota la calor del dia (ja havia arribat la onada de calor) planejar fins al Son del Pi per un camí asfaltat que dóna molt pel cul.

Allotjem en un refugi molt cuidat. Repetim rutina.

55 km i 1500m acum.

DIMARTS 5 D'AGOST.
Mos aixequem amb bons ànims per ser l'últim dia i la part mes guapa de tota la pedals.
Comencem en un sender de pedaleig molt llarg, això pinta bé. Ens endinsem al bosc del gerdar, al·lucinem i mirem a veure si surten els duendes jeje.

D'aquí ens enfilem cap a Isil on ens espera l'esmorzar :D, pamtomata i embutits i vinga cap a Montgarri.
LA pujadeta se fa llarga per lo monotona que és. Sort que les vistes recompensa i que el terreny es deixa fer. Aquí el meu cul no aguanta més i trec la supermegafashion funda de Gel (recordeu que anava amb el sillín SLR-165).

A Montgarri em foto un xampú de mig litro que no em dura res. Continuem pel camí trencat amb les seves dures rampes. Jo i un altre que n'estem fins als ous de pedalar decidim continuar a bon ritme fins al pla de beret anem pujant a 15-20 km/h amunt al límit de les nostres forçes. Som els primers a arribar i amb diferència! jeje.

I d'aquí festival!!! tot sender guapíssims fins a Viella mateix... acollonant. No és dificil però es tot molt guapo i ràpid.

Arribem a vielha a les 14:30 totalment fosos i amb una calor de mil dimonis. Ens anem a l'hotel del primer dia, Riu Nere on ens dutxem i mos nem a dinar a un rte "La Bruixa" on ens fotem un entrecot de 500gr.... i cap a lleida que falta gent.

Marxem sobre les 18h i a les 22h ja era a dormir!

65 km i 1300m

En resum general, una pedalada guapa però personalment no la repetiria, amb que la facis una vegada, ja fas prou.

Alguna panoràmica, són les que he penjat al foromtb... ja en pujaré més!

COLL DE SANT SALVADOR

VISTA DESDE COLL DEL TRIADOR

COLL DE LA CREU DE CREIXOL (inici baixada cap a Espot)

SON DEL PI

FONT BAIXANT DEL COLL DE L'OLI

DINS DEL BOSC DEL GERDAR

Au, a por otra cosa!

La Caparra!!!

2008-07-28T17:11:00.001+02:00

Escrit per Demolitsteam:

Així una mica ràpid vam organitzar una escapadeta cap a Ainsa el diumenge per fer-la el dilluns al mati. A part del nucli dur d'aquest miniforo, o sigui el Nozone i el menda, aquesta vegada vam tenir d'especial guess start al coco i la seva specialitzed a la que ni la pols s'enganxa de lo nova que esta. Les nostres maxacades reigns al costat semblaven unes pordioseres, jejejeje

Total, que matinada del quinze, amunt amb cafetó a ainsa i a trobar el lloc de sortida que en una primera pasada ens el vam passar de llarg. Ja un cop a la ruta bona amunt, primer per pista bona i després per pista asfaltada, gaudint del paissatge. Passem per campol, un poble abandonar i amunt, que no picava molt però anava desgastant. Arribem a la collada amb una vista de l'altra part imponent, i Yeva al fons. Descens una mica per carretera, fins empalmar una pista que ens dura al començament de la trialera corriol.

Un cop allí bocata, proteccions i avall. El primer tram una mica brut, amb algun esbacer empenyat en xuclar-nos la sang. A destacar d'aquest primer tram que notava que la forquilla em rebotaba molt, fins que paro un moment, seguint la norma aquella de perquè parar a mirar alguna cosa de la bici si ja ho faré més tard, per adonar-me de que baixava amb l'ETA posat i per tant amb 3 cm de recorregut. Ja deia jo que la notava dura .... Sensible que està un a primera hora.

Un cop ja encaixonats al barranc el camí millora, estant una mica més net. Baixem pel costat d'un rierol amb una aigua increiblement neta, però poca. Més corriol fins a sortir del canó, on en una bifurcació de corriols evidenment agafem el dolent. Beneit gps que ens diu lo burros que som i ens torna al camí correcte, que en aquest tram puja una collada per un corriol per dins del bosc. Bastant maco.

Un cop dalt de la collada avall per un corriol ràpid amb algunes trampes per fer-lo entretingut i algun pas més técnic. Jo anava tot encebollat fins que de sobte sento un cop i la roda de darrera que es queda frenada, i quan paro vec que el meu canvi ha decidit canviar de posició, colocant-se dins de la roda. Queda relativament bonic, però poc pràctic. Bona la cara del Coco de "i ara que" i la nostra treient la patilla de recanvi i desmontat tot el trencat per tornar a aparnyar-ho tot una mica. No queda fi del tot, però podem anar tirant.

Més corriol fins un altre poble abandonat, bones vistes, una mica més de corriol i un troç de pista fins recuperar el cotxe, que el sol ja comença a apretar massa, i avall falta gent

A per la següent!!!!
Llàstima que el dia no estigués nítid perquè el lloc és molt xulo. Sobretot la part de Yeva

Fotos Nozone:

Pisteta amunt amb San Martín de fons

Coco amb Campol de fondo

Mirant el paisatge desde Campol

Arribant a la Cortada de Yeba

Colladeta de Yeba, inici del corriol disfrutón!

Algunes fotos del barranc.

El canvi que s'havia encarinyat amb els radis jejejje

Puyuelo

Apa pues, vaig a fer migdiada :P

Fast Alps 2008!!! Grenoble-Les7Laux (Crònica)

2008-07-22T16:59:00.001+02:00

Escrit per Demolitsteam:

Doncs bé, ja som dimarts. M'aixeco bastant fet pols, el meu cos comença a queixar-se de massa dies de canya, i algun dels "tocs" d'ahir em molesta.

Fem cafè i tirem amunt a bona hora, però quan arribem a l'estació ens diuen que nanai, que des d'aquesta vessant només es pot entrar els caps de setmana, que per anar on ens interessa ho em de fer per una altra banda. Total que un port i uns 50 km's de regal. Arribem al segon lloc i ens diuen que nanai també, que l'enllaç està en obres, per lo que uns 15 km's més i una altra estoneta. Al final arribem al lloc on volem anar i estem sols. Ningú al parquing. Acollonant.

Ens equipem, anem al teleweb i ens trobem a la xiqueta que hi treballa llegint una revista mentres pren el sol. No hi ha ningú a l'estació, només nosaltres. Casi fa cosa i tot. Li comprem el tiquet a la xiqueta, que fa totes les funcions i amunt.

7 laux és una aposta que em fet, ja que ens feia gràcia anar a alguna estació de la zona pre-alps i a veure que tal, i d'aquesta me n'havien parlat bé. A més quan li fotia a l'esqui per aquesta zona hi havia vingut alguna vegada i m'havia agradat.

Un cop a dalt la cosa no pinta igual. Baixades bastant verticals i de pedra descomposta, que personalment odio bastant. Li anem tirant a pas de persona però definitivament el meu cos ha decidirt que no pot més, i més que baixar m'arrastro tota l'estona vorejant la catastrofe.

Tornem a pujar, per veure si per l'altra vesant de l'estació la cosa pinta igual, i jo cada cop més rallat, ja que definitivament no tinc el dia ni les forces. En aquesta part la cosa pinta igual o pitjor, i en el tercer tram que faig a peu, i a més que era un tram que en condicions normals hauria fet sense problemes, decideixo que per avui prou. Fins i tot les pedres de la mida d'un cargol dels grans em giren la direcció sense que els meu braços la puguin aguantar. Estic acabat.

Un cop abaix decidim anar tirant, que si no ens acbarem fent mal, que ja portem massa canya acumulada. De tota manera 7 laux estaria bé si la tinguessim al costat de casa, però per anar-hi esprés no val la pena.

Uns quans cop de gas més, unes quantes clavades més als peatges, unes xerrades més, un vent gairebé tot el camí que fa que ens tinguem que agafar amb força al volant i al voltant de les 22 ja tornem a voltar per la plana del segrià, amb unes ganes bojes d'agafar el llit, que estic absolutament fos ..... però feliç!

Au, salut a tots.

Fast Alps 2008!!! Grenoble-Les7Laux (Fotos)

2008-07-22T16:56:00.002+02:00

Fotos Nozone:

Una curiositat sobre la pressió atmosfèrica:

La botella esquerra ha estat tancada a 200m, tal com guanyem altura, es fa unflant. La pressió interior venç a la exterior.
La dreta, tancada a 1400m, tal com anem baixant, es va comprimit. La pressió interior no suporta la exterior i cedeix.

DIA 22: ARREBENTAMENT A 7 LAUX

Només vam resistir hora i mitja. Tot un récord ehhh

Per aquí ja ens costava cos i ànima fer aquestes baixades tan fàcils... és que quan el cos diu prou és que és prou.

Jugant una mica a les fustetes... com la canalla jejej

I CAP A CASA QUE JA ESTEM PROU FOSSOS!!!!!!!!!

FI !!!

Fast Alps 2008!!! Champéry (Crònica)

2008-07-21T16:55:00.000+02:00

Escrit per Demolitsteam:

Bé, ja som dilluns i amb cara de felicitat, jejejej, serà perquè no estem al kurro.

Fem un cafetó i telefèric amunt, tots entretinguts llegint el cartellet de que la baixada de la copa del mon és "only professionals". Si algú te ganes de veure de que va el pal que la busqui al youtube y veurà com s'estampen tots els top ten. Evidenment no ens hi vam ni acostar. A l'arribar abaix veiem com els de l'estació per no demontar una caseta que els hi feia nosa directament li han calat foc. Delicats els nens, jejjee

Un cop adalt li tirem per una de peraltillos, no del tot fins però que es deixen fer. Agafem un telecadira i li tirem a una altra per l'estil. Avui ens em promés i jurat que ens ho pendrem amb calma, que després de la maxacada d'ahir no està el cos per moltes alegries, però de moment aguanta.

Un cop adalt voliem anar cap a la banda de morgins, però a mitja baixada veiem un desvio que ens agrada i li tirem sense pensar-hi massa. Punxo en un tram de pista perque una pedra d'un cm ha foradat la ignitor, que definitivament porta mala vida. Reparo i avall, tram de pujadeta i corriol que ens deixa a l'estació francesa d'Avoriaz. Aquí la cosa pinta de conya, per lo que ens animem i amunt, i li tirem a la primera baixada. El terreny està de conya i les baixades més. En un tram un mica complicat em descontrolo i em kasco una tonya considerable, però sense conseqüencies gràcies a les proteccions. Li continuem foten i quan arribem abaix tornem a tirar amunt sense ni pensar-ho, per tirar-li a la següent.

Aquesta és similar a l'anterior, potser amb una mica més de pedra, i en una baixada de pedres com a melons em descontrolo i em foto una castanya épica, en la qual em mu cap rebota contra les pedres com si jugués al billa i jo fos la blanca, mentres espero que tot això pari!!!!. Un eternitat després, o si més no així m'ho ha semblat a mi em paro, sense cap indidència més que alguna magulladura i un mica d'atontament més de l'habitual. Tornem a tirar amunt per l'altre telecadira que hi ha i avall per una zona peraltada molt guapa, on m'ho prenc amb calma que el meu cupo de tonyes ja el tinc cobert per a tres temporades, mentrés sento l'alè del nozone que em posa roda per darrera. Un cop avall ens n'adonem que hem saltat a Chatel, i que tenint en compte que estem a l'altra punta i comença a ser una mica tard potser que ens posem les piles per tornar.

Pujada amunt un altre cop i tornem a saltar a Avoriaz, d'aquí pujem i agafem el corriol que ens ha de portar a l'enllàç cap a Champery, però com que ens animem molt baixant ens el saltem i tornem a la part baixa d'avoriaz. En aquesta baixada en un talladet que hi havia a mitad de camí a la forquilla del Nozone em sembla que li ha agafat un costipat.

Total que estem una altra vegada abaix. Torna a pujar, aquesta vegada agafem el corriol però amb tranquilitat per no saltarnos la cruïlla, que si no encara la liarem. Arribem al telecadira i tornem a tirar amunt, i llavors ja anem fent la baixada necessària per tornar al teleweb de champery, que el cos ja no respon i baixem més estona descontrolats que controlant.

Tornem a arribar a la furgo, ens posem a comptar i ens em cascat 9 baixades considerables, quan avui tenia que ser un dia de descans .... T'hi cagues, no m'estranya estar fos. Ens dediquem a reparar les bicis una mica, ordenar les coses i anem tirant, ja de tornada cap a frança. Tornem per Evian i el llac Leman, per veure un lloc diferent.

Anem fent via fins arribar als peus de la montanya on hi ha l'estació de 7 laux, que és el nostre destí, però necessitem gasoil i la màquina automàtica passa de nosaltres, per lo que anem a sopar, i al final ens quedem a dormir a aquest poblem mateix, deixant els 30 darrers km's per demà.

Fast Alps 2008!!! Champéry (Fotos)

2008-07-21T16:54:00.001+02:00

DIA 21 - CHAMPÉRY (SUISSA)

Fotos Nozone:

Recollint forces generades del megasopar de la nit anterior (pasta i pizza) reprenem el tercer dia alpí.

El dia feia bona pinta, i els núvols no amenaçaven. A veure què tal el dia!

Punxada?????? del demolits. No m'importava que punxés ja que hi havia aquestes vistes

Planejant cap a un lloc incert... no sabíem ben bé a on acabaríem!

Pam, cap a la zona d'Avoriaz! Bona zona..... del nostre estil

Amb zones de "recreo"

Demolits tot orgullós mostrant la parcel·la que havia comprat...!!! ja ens un paradís fiscal ejjejj

El que importa es la tècnica i no la bici..................... o s'haurà equivocat???????

Ja de tornada, aquí a sota en teoria hi ha Champéry. Vista desdel telefèric.

I aquí la única foto que va tirar en Demolits... coses de les piles!

Per acabar el perfil del dia jejej

La darrera és telefèric, i una i mitja per pista, però la resta corriol o trialera ;-)

I finito. La rutina final la de sempre: recollida, dutxarnos al poliesportiu, riure'ns per dins de com ens mirava la recepcionsita... i cap a Grenoble que hi ha feina!

Continuarà...

Fast Alps 2008!!! Verbier (Crònica)

2008-07-20T16:50:00.003+02:00

Escrit per Demolitsteam:

Ens aixequem a Verbier, esmorcem com a senyors i cap al telefèric, a veure que tal pinta el dia. D'aquesta zona ens n'han parlat molt bé, però la gent que ha vingut sempre ho ha fet amb locals, i nosaltres anem sols, i a més no he pogut aconseguir ni tracks ni mapes fiables, per lo que pot passar qualsevol cosa.

A l'arribar al telefèric ja veiem un cartell que diu que de sortir-se de les pistes marcades res, que la poli et persegueix, i a part de les 3 del bikepark tot són pistes. La cosa pinta malament. Li tirem a la primera del bikepark i no està malament però tampoc mata, i a més té un tram per un barranc que ens supera i em de patejar una mica. Tornem a pujar, mentres jo vaig preguntant a tothom per info i la cosa cada cop pinta més negra. Una de les pistes del bikepark està tancada, per lo que només en queden dos, i una ja la hem fet. Anem per l'altra.

El començament és el mateix, i a mitja pista paro a cnviar les pastilles del darrera que estan a les últimes. I de pas vaig xerrant amb tothom que trobo. Tirem un mica més, i en una passarela de fusta no m'hi fixo bé i el que semblava una baixada es un saltet, al que arribo massa curt de velocitat i encara que tiro del manillar amb totes les meves forces foto una empuntada total i surto per orelles en plan superman. Sort de les proteccions, perquès em casco una de les considerables. Més endavant en una zona de corbes tancades es veu que al Nozone li he fet enveja i també marca el territori de manera espectacular. Això cada cop va pitjor.

Tornem a pujar fins dalt i com que la part del bikepark ja la hem liquidada anem a investigar una mica a veure que trobem. Planejem per una pista amb un paissatge acollonant, però que només li falta estar asfaltada, i a damunt sembla que serà així en tots els 1000 metres de desnivell que ens esperen. Però els deus estimen el bojos, i de quan en quan hi ha un cop de sort. Passen un grup de frnacessos o suiïssos, i els hi pregunto a veure si ens poden donar alguna idea, ja que ells també van amb l'integral i proteccions, i s'apiaden de nosaltres i ens diuen si volem anar amb ells, a lo que els hi contesto immediatament que si. Després el tio que els fa de guis em mira fixament i em pregunta: No teniu por, no? La meva resposta evidentment és que no, mentres el Nozone em mira no entenent res i jo penso que ja és veurà.

I a partir d'aquí festival total. Sortim de la pista una mica més endavant i enllacem un corriol que planeja primer, per baixar després, per una cresta, on anem saltant tot de tancats per les vaques, on el nozone es compra una parceleta de manera espectacular, per arribar a un corriol en corbes de 180 graus técniques i acollonants, pel mig d'un bosc alpí, on baixem tots a fondo entremig de la vegetació i l'olor a frens socarrats. Després de les 20 primeres corbes no noto massa les mans, després de les 20 següents començo a no notar gairebé res, i de quan en quan els tios ens ensenyen llocs per on la gent es tira en paracaigudas, ja que son salts nets d'uns 200/300 metres, o sigui que no es cosa d'equivocar-te en cap cruïlla. Arribem abaix absolutament fossos, però increiblement contents, i quan ens mirem la pared per la que acabem de baixar sembla impossible que allí hi hagi un corriol. Per recordar.

Planejem a l'estil alpí,. o sigui puja baixa trencador, amb algun tramet més de corriol, fins arribar a le chable, on tornem a pillar el telefèric fins la part alta de Verbier. Agraïm al destí el fet d'haver trobat aquesta colla, i els hi donem les gràcies de totes les maneres possibles, i ells ens pregunten que si volem continuar amb ells, a lo que evidentment no ens neguem. Ara toca planejar una mica, per després empalmar una pujada amb rampes matadores per guanyar una collada, a uns 300/400 metres per sobre dels nostres caps. Trec el fetge però arribem adalt i saltem cap a la part de darrera de l'estació, que dona cap a una altra estació. Corriol més de pedra, a l'estil pirenaic, amb unes vistes espatarrants i on no es pots entretenir, que se t'apila la feina. Ens casquem un 1000 metrets més de desnivell a fons, per arribar a un telefèric que ens ha de tornar cap a la vall de verbier.

Un cop adalt apanyem una mica una de les seves bicis i mirem els rellotges, tot mirant també de reull uns nuvols negres que s'acosten. Ells diuen que encara queda temps per anar a fer un "petit sendier" i cap allí anem. "Petit sendier" ni osties, corriol en baixada amb arrels i trams ràpids que acaben en corbes de 180, on torrem els frens una vegada darrera l'altra, on no tens temps de pensar en res més que no sigui intentar mantenir-te sobre de la bici i frenar, encara que ja no saps ni amb quines forces. A mitja baixada el Nozones li comencen a fallar els frens, i els meus també estant fins, però és que els hi estem foten una canya que deu ni do. Al darrer terç comença a pluure, cada cop més. Tirem amunt per una carretera que pica considerablement, per aconseguir arribar al teleweb que ens ha de tornar a la vall de verbier, amb el temps just i una tormenta que cada cop és més espessa.
Arribem al telefèric sense que sobri massa temps, jo absolutament mort, i tirem amunt, mentres comença a caure una tormenta que sembla que s'hagi d'acabar tot. Sortim adalt, ens posem el xubasquero i tirem per pista, i sort, cap a Verbier, on tenim la furgo. Baixada a fondo, on no m'estic petant baixant per pista de lo rebentat que estic. Arribem a la furgo fossos a més no poder, però amb l'absoluta convicció de que avui ha estat una dia épic. 50 km's en baixada, dels que si li treiem els 7/8 que haurem fet en la darrera baixada per pista tota la resta ha estat trialera potent. Uffff, dificil fins i tot de pair.

Un cop ens treiem la roba bruta anem al complexe esportiu a fotre'ns una dutxa, que ens sap a gloria, posem uns litrets de gasoils a la furgo a un preu indecent, i tirem avall, fins a martigny, i després amunt un altre cop, per anar a Champery, on busquem un lloc per sopar, i posar alguna cosa al cos que portem tot el dia amb un parell de barretes i necessitem energies per demà. Sopem com a senyors, amb pizes i pasta, per veure si fem una mica de fons per demà, que tenim més feina, encara que tal i com estem ara ens sembla feina impossible. Després del soparet anem a organitzar una mica les coses per la furgo, que les tenim de qualsevol manera, i ens fotem a dormir, que estem que no podem més. I això que són les 10!!

En quan tingui una estoneta més!!!!

Fast Alps 2008!!! Verbier (Fotos)

2008-07-20T16:45:00.000+02:00

Fotos Nozone:

DIA 20: VÉRBIER (SUÏSSA)

Dins de tanta pijería suissa, nosaltres semblavem gitanos. O per ells ho érem? que més dona, l'unic que esmorzar amb aire fresquet i barat ja fa molt!

Lloc on es va espatarrar en demolits jejejejej No se pot anar tan fluid ni en estat nirvana on el corriol i tu ets un, mira com te la tornen

Fotos de la ressignació, dirigint-nos al descens pistero...

Almenos era guapo. La foto no fa justícia.

Demolits tot ressignat

I collons!!! això es la pista per on haviem de baixar??? jo les recordava d'una altra manera jejejejejejejej
Vaya cop de sort!!!!!!!!!!!!1

Un dels autòctons.

Hi havia punts realment compicats i exigents, vejeu foto i video

Tecnica depurada o no...
s26.photobucket.com/albums/c140/nozone/BLOG/ALPS_2008/

Porahi vam baixar. Es la segona part, la primera és més amunt!

A la segona tanda, vam tenir que pujar una collada que m'ho vaig pendre com un antreno de cara a la pedals de foc, quin matat!!!!

ieeeeeeeeeeeeeeaaaaaaaaa

I finito, a partir d'aqui, tal com ja diu al relat del demolits, vam tenir molta feina acumulada i no podiemmmmm!!!! vaya disfrute més inhumà ehhh

Recollida de trastos, dutxa a les piscines i a fer via cap a Champéry ben fossos....!!!

Fotos del demolitsteam:

De les baixades no n'hi ha cap que a veure qui era el guapo que es parava.

Habitació amb vistes

Aquesta és justament d'abans de trobar-nos al grup salvador.

Aquí ens acababem de kascar tota la pujada fins la segona collada

I aquesta és l'única que he salvat de champery. Coses de les piles

Fast Alps 2008!!! Chamonix-Montblanc (Crònica)

2008-07-19T16:35:00.001+02:00

Escrit per Demolitsteam:

Doncs això, que ja em tornat, i gairebé sencers, jeje, de l'aventureta alpina d'aquest any.

Com sempre al final anavem tant justos de temps i amb tanta feina abans de marxar que tota la organització va ser, per dir-ho amb el terme correcte, "provisional" ;-) A més aquest any enlloc d'anar a lo segur com l'any passat ens proposem més coses d'aventura, sense tenir tanta informació ni idea de com pot anar la cosa.

Divendres al migdia plegavem de currar i en principi a les 4 teniem que estar a la carretera direcció amunt, però entre anar a recollir la bici del Nozone, a la que li van arribar els frens justet justet i acabar de carregar les coses a les 5 i pico ens posavem a la carretera amb la fregoneta tuneà.

Tirem per l'eix xino xano, i després A7 amunt amb la seva corresponent sangria de peatges, però ja sabem que es lo que hi ha. Sopar d'alta cuina en una àrea de servei amb bocata plastificat i més carretera. A grenoble ens marejen una mica amb les obres i comencem a estar una mica fossos, però tirem fins a Chamonix, on arribem a les dues de la nit i aparquem a l'entrada a sobar. Per cert, pujant m'ha semblat veure la silueta del montblanc: Trencaré la meva maledicció amb aquesta muntanya?? Demà ho sabrem.

Dissabte ens aixequem a les 9, que necessitavem dormir, i tenim un dia explendit i solejat ... excepte el cim del montblanc que una vegada més és fa el tímid amb mi. I ja en van la tira i mitja .... Anem a fer un cafetó, fisgonejem una mica pel mercat que hi ha montat i busquem l'oficina de turisme, que ens costa una estoneta perquè estem una mica espessos. Un cop allí gairebé ens tiren als morros un miniplano i ens aboquen al carrer. Això si, amb un somriure. A veure que tal, però ens quedem una mica mosques del tema.

Decidim començar per un telefèric, que segons el mapa després empalma amb el telecadira. La primera a la front. A la taquilla ens informen de que el telecadira a l'estiu està prohibit per a bicis, per molt que el mapa que ens han donat ens ho marqui com a ruta. I un cop adalt del telefèric ens ho confirmen, així com que està totalment prohibit als mesos d'estiu anar pels corriols amb les bicis, excepte els que estant destinats a tal fi. La cosa pinta bastos, i a més els primers 400 metres de desnivell els baixem per una pista descomposta sense cap gràcia, a part del paissatge impressionant. La segona part si que empalmen una espècie de gr que no està malament del tot però que ens sap a poc.

Un cop abaix planejem, tirant cap amunt, per no variar, i després ens casquem uns 400m de desnivell positiu per empalmar amb un altre telefèric, a veure si se'ns dona millor. Anem preguntant a tothom que trobem i la cosa pinta que el dia ens sortirà fluix, que aquí lo que deixa pasta és la gent que camina i les bicis en família i cadireta, que els cascos i les proteccions no les volen ni veure .... Al segon telefèric tirem per un camí trencat, que al cap de poca estona es converteix en un corriol que no està malament, i que anem gaudint bastant. Quan segons el mapa aquest corriol s'acaba i teniem que acabar la ruta per una pista, decidim "perdre'ns" per un corriol en principi només per senderistes, que es coverteix en una trialera técnica a collons, amb passos entre les pedres dignes de biketrial que fan que m'ho passi d'alló més bé, a més de fotre-li algunes marques noves a la bici, perquès se les emporti de souvenir. Aquesta trialera ens deixa on teniem la furgo i carreguem les bicis, per anar més cap al nord de la vall, on en teoria hi ha la part per fer DH. Arribem allí, ens possem les proteccions i ara agafem els integrals i amunt. Al Nozone el deixen penjat un quart d'hora quan li faltava un metre per arribar, però així anem mirant el paissatge. Enllacem el primer teleweb amb un telecadira i arribem adalt de tot, on verifiquem in situ el que ja ens ha semblat durant la pujada: VAJA MERDA!!!! Un corriol pedregós i destrossat, que a més només arriba fins al final del teleweb. El baixem en un parell de minuts cagant-nos en tot, i la segona part de la baixada, encara que "legalment" la teniem que fer per la pista tirem per un corriol, que tampoc podem gaudir massa perquè està ple de gent caminant i s'ha d'anar donant bona imatge. Arribem a la furgo i decidim donar per finiquitat el dia, amb un regust agredolç, ja que la zona fa pinta de tenir unes rutes acollonants però que les bicis d'enduro en temporada alta no són massa benvingudes. Massa senyals de prohibit, videos als telecabines tractant-nos gairebé de criminals i uns claus considerables, ja que entre els 3 remonts ens han cascat 33 euros. Uff, em sembla que amb bici no m'hi veuran més.

Tirem port amunt, direcció suïssa, parant a dinar a les 5 de la tarda en una taula d'una àrea de descans, amb un paissatge acollonant i on ens casquem un dinar de senyors, amb el jalo que portem a la nevera. LA fem petar una estona i continuem fins a la frontera, on el guardia "s'encarinya" amb nosaltres i ens fa parar i s'està una bona estona remenat per dintre la furgo. Si que debem fer mala pinta, jejeeje

Un altre port espectacular més i arribem a martigny, i d'aquí carretera pel fons de la vall, fins a Le Chable, on ens casquem 1000 metres de desnivell en 4 corbes de carretera per arribar a Verbier, següent punt del nostre recorregut. Aparquem, anem a treure pasta d'un caixer, parlem amb la poli per si hi ha d'haver algun problema per montar el nostre hotel amb rodes en algun racó, que els suïssos són molt seus i no cal liar-la, a lo que ens contesten molt educadament que cap problema i ens anem o fotre un cerveseta. Donem un tomb a veure si trobem més info per demà, passejem una mica, aparquem la furgo al lloc on dormirem, i anem caminat a sopar una mica. Ens fotem un crep i una altra birreta, i després anem a donar un tomb a veure que tal Verbier la nuit, tot i que són les 9 com a molt. Patejem una bona estona fins que trobem un bar que ens fa gràcia i ens hi fotem un parell de birres més, tot i que el Nozone l'última no li acaba de fer el pes i la tira per terra amb un art difícil de superar. Riem una bona estona i ens en tornem a l'hotel a dormir com a senyors. Primer dia complert de l'aventura liquidat.

Segueix...

Fast Alps 2008!!! Chamonix-Montblanc (Fotos)

2008-07-19T16:30:00.002+02:00

Fotos Nozone:

DIA 18 - A TOT RUMBO CAP AL MONTE.

Poca cosa a dir, a mitja tarda fem via.

Ei, qe mos hem oblidat a fer la foto final!

A l'atracador.

En realitat és de tornada però queda bé aquí. Els dos insensats!!!

DIA 19: CHAMONIX - MONTBLANC.

Arribem de nit i mos aixequem amb aquestes vistes, ja ho voldrien molts hotels de 5 estrelletes...........

A fer presència!!!

A la primera baixada per pista odiosa....... almenys teniem bones vistes, Montblanc tapat -raroraroraro- al fons

Ens vam colar en un corriol que va resultar no ser ciclable... mecachis!!! vam haver de continuar per pista... desperdiciant altura amb la mateixa sensació que tirar bitllets de 100€ pel retrete...

Sort que a mitja baixada ens vam endinsar en un bonic corriol que ens va tenir entretinguts una estona.

Aquí ja erem a "le petit balcon" ilegalment jeje, coses de l'instint de supervivènvia! ;-)

Tram final de la primera baixada:

De camí al segon telecadira del dia. Un subebaja "suau" (i uns collons!!!)

Vistes desde dalt del segon remonte del dia. Les vistes no ens va fallar en tota la estancia. Menys mal... q sinó "cero patatero"

A la més mínima pujada, havíem de parar a agafar aire, com costa respirar en aquelles altures ehhhh

Més vistes guapes.

Ens sortim del corriol marcat al libre alberdío! Ens va sortir bé la jugada ja que hi vam disfrutar de valent ehhh, sobretot en demolits als passos més de trial

A veure si t'abaixes més la samarreta que ja li he posat nom a totes les teves pecas... si fossis noia encara... pero no ets del meu tipus :P

De la tercera baixada, res de res. No va ser digna ni de ser fotografiada. Massa "fullera".

Havent plegat, anem a dinar a una terrasseta "con vistas de ensueño"

I fem via cap a Verbier a provar millor sort....

to be continued o això diuen a les series.

Fotos del Demolitsteam:

Aquestes de la zona de Chamonix

Saravillo - Ibón de Plan - GR a Saravillo

2008-07-09T22:45:00.002+02:00

Nozone: Vaya estafa de ruta................................ JAJAJAJJAA

Demolitsteam:

Bé, entendrés el missatge del Nozone com una indirecta per que faci la crónica, jejeeej

Ahir va ser un dia d'aquells per recordar. Quedem a Raimat el Nozone i jo a les 3:30, bocata cap al cos i amunt amb la fregoneta. Arribem a Saravillo, ens vestim de romans i pedals amunt. Primera nota del dia: fa una mica de calor, la pujada pica molt i em clavo a la grava. Patirem.

Mica a mica anem tirant amunt, la pista va millorant, el paissatge és acollonant i van passant els metres i el km's. Per la pujada haviem calculat un parell d'hores (una mica més de mil metres, que ja veurem quans són, en 12 km's). Al final ens costa gairebé 3, per lo que arribem adalt a les 9, i encara tenir que fer la "planejada" (planejada mirant-ho en un mapa, perquè és un puja baixa pel mig de la montanya, a gairebé 2000 metres) fins a l'ibon. Arribar, gaudir d'un lloc màgic, llàstima que durant poca estona, gaudir també de la posta de sol i tornar cap al refugi, on en principi comença la trialera del dia. Sortim del refugi a les 930, destí a l'aventura de passar una nit peduts al bosc.

I a partir d'aquí l'extasi fet trialera: Variada, neta, amb passos de tots els nivells, i cap igual que l'anterior, amb trams ràpids i altres de tècnics, Un bogeria per estar-hi setmanes només fent aquesta trialera. Entra per mèrits propis a la llista de les 5 millors trialeres que he fet a la meva vida. M'inspiro a tope i faig una baixada de les de recordar temps, en un ambient gairebé fosc, parant només a esperar alguna estona al Nozone que amb la rígida també s'ho està passant de metro, encara que em sembla que si pogues estrangularia a algun d'aquells que diuen que entre uns bons v's i uns discos no hi ha diferència, jejejejej.

A les 10:20 arribem a la furgo, absolutament destrossats però flipant a més no poder. I això que el darrer tram l'hem fet gairebé a palpentes. Carreguem i li dic al Nozone de tirar directament, perquè quan em baixi l'adrenalina que porto caure com un sac i no em podré tornar a aixecar. Fem via, arribo a casa, carreguem el cotxe del nozone i em tiro al llit sense ni pensar-m'ho, fins que aquest matí el maleit despertador m'ha tornat a recordar que existeix una dura realitat.

Desprès de dies com ahir costarà mantenir el nivell de sensacions, però quan sigui padrí recordaré aquest dia.

Només d'escriure això ja torno a tenir mono de pirineu!!!!

Fotos durant la pujada...

La font a mitja pujada

Panoràmica quasi ja arribant al refugi...

Refugi al fons

De camí al ibón

Ibón de Plan!!!!!!!!!!

Jo mateix!

La posta de sol... a l'altura del refugi, a les 21:30 aprox

I a continuació a flipar de la baixada!!!! que quasi mos desgracia al demolits i una mica més s'hauria de canvir de nick a fLiPY_DeMoLiTs jejejej ara em flipo jo :P

uffff, ruta memorableeeeeeeeeeeeeeee

Nozone:

Bueno m'explayo una mica que ahir vaig penjar les fotos des d'un altre pc...

Del ja exposta pel demolits, poc a dir només que canviaré una mica el sentit de la percepció que anava amb rígida de 80mm + frens V jejeje.

La pujadeta, menys la p*t* grava del principi, se'm va fer molt portadora, només la part del refugi fins a l'ibon se'm va carregar una miiiqueta el genoll... pero res, ja estic OK.

I la baixada brutal, bestial, sublime, insuperable dubto que existeixi alguna altra baixada tan variada com aquesta! Amb la reign hauria disfrutat lo que no està escrit, amb la Xclu també vaig disfrutar de lo lindo però em costava grans esforços controlar-me i no deixar-me portar per la adrenalina i posar-hi seny en alguns passos que amb 80mm de recorregut s'havia de filar no molt fi sinó AMB UNA FINURA ALTISSIMA del contrari, supermán garantitzat jejejej

Sobretot se'm atragantava cosa bèstia als trams de molta pedra de la mida de cocos en amunt. Se'm clavaba de davant i darrere me rebotava cap a totes les direccions jejej Segur que hauré aprés més tècnica en aquest descens vertiginós i pajeril ;-)

I dels frens, millor que no en digui res. Per cada persona que em digui que d'uns bons V i uns discos no hi ha diferència... per part meva perdrà tota la credibilitat jejejej.

Arff tal com va passant els dies, assaboreixo més aquesta ruta bestial.

Definitivament sóc un en enamorat de l'alta muntanya i del Sobrarbe en concret.

Arreveure!

Demolitsteam:

Les "afotus"

Durant la pujada em sentia com aquesta pobre ;-)

Quina punteria la pedra anar-se a quedar allí

El troç "pla" del refugi a l'ibon

El Nozone, que es volia emportar aire de record ;-)

Just abans de començar la trialera. A partir d'aquí ja s'hi veia poc i teniem feina, jejejje

Vaia paisatges!!!

Salinas - Plan de Sevillún - GR Salinas

2008-07-07T22:42:00.001+02:00

Escrit per Nozone

Només arff i més arffsss
Com continuïn autopistatitzant els bikeparks, el proper estiu jo ja los enviaria a pendre pel sac i me dedicaria a fer rutes pirineaiques al 100% jjejeje.

Quina ruta més guapa que vam fer ahir! Ha valgut la pena fer els 12 km de pujada inicial per fer "només" 6 km de baixada...

A veure si aquesta tarda tinc una estona i poso les afotos!

Croniqueta:

16:30 trobada a alfarras. Carreguem les bicis a la meva "bala" blava. Quan estava tot ok, apreto el freno de darrere de la meva reign i freno petat, pafff, lo cable fora de lloc. ostia puta collons i cagaments varis. No hi ha temps per perdre i decidim anar a casa meva i agafar la rigida jejejejejejjejeje

Fem via i portem 45 min de retars. A les 19h ens podem a pedalar. Feia una temperatura ideal, 26º. 6 km de pujadeta lleu per asfalt que semblava que teniem el freno apretat... com s'ampeguen les rodes! pero es va fent...

Llavors 6 km per remuntar 500m de desnivell. Una pujadeta potent que s'anave fent. En una hora ens la ventilem. Sort que les vistes són guapíssimes i la pujadeta se feia "amena" pq "se las traía".

Arribem al Plan de Servillún (aprox 1450m), al bord de la posta de sol, unes vistes acollonants i uns contrastes més acollonants encara. Fotos a tutiplen, pedalar pels prats d'herba, mil olors i colors diferents... Feia temps que no pedalava per l'herba.
Moment que estavem quasi al nirvana jejejje

Bé, ja va tocant tirar pel GR que ens tornaria a Salinas. Un gr 100% pirineaic. Guapissim. Amb la dificultat justa per disfrutar a brotones. Jo que anava amb la rígida en alguns llocs les passava putes pero he disfrutat moltíssim. El demolits m'esperava cada 2x3 jé jé però bé xinoxano anar fent... i parant a alegrar la vista.

Arribem a Salinas amb unes cares de gilipolles. Mirem el "regalo" de la ignitor del demolits i decideix obrirlo a veure què hi havia. Vaya desastre... Hi ha video, a veure si haura captat tot el "procés" jeje.

Trucadeta al Jorf a veure si s'apuntava al sopar. Estaven pedalent així que res, fem cap a un rte del cas històric d'Aínsa. De relax. Un sopar bo, mig litro de xampú, café, ha sortit barat!!! Jo esperava una clavada...
Veiem que no arriba el Jorf així que decidim tirar cap a casa q ja era tard (23h). Al final ens enxampa, parlem sobre la ruta, la seva ruta, la nova bici (intense uzzi vaya pepino i què fort que està per poder rutejar amb això...) possibles futures rutes... despedida i hastaprontos varis.

Quasi les 12 de la matinada fem via. Al final el camí se'm feia pesat, la son ja pesava jeje.

A per la pròxima!!!!!!

Si te fem envenja... doncs mira les "afotus..." jejej.

Pujadeta cap a Sin...

Xinoxano amunt...

pim pam disfrutant de les vistes durant la "pujadeta"

Arribant al Plan de Sevillún... el sol torna!

Panoramica 1

Pedalant pel prat!

Panoràmica, demolits, t'han clonat!!! jejeje

Principi del GR de baixada.

Pas trencat, a peu!

Chorrada final

Apa!!! ara falta les fotos del demolits :P

Demolitsteam:

Uffff, rutasssaaaaaaa.
Al principi la cosa no pintava massa bé, amb el freno petat i un ou incipient a la meva roda, però un cop posats en feina ens va sortir una ruta molt guapa. La pujada picava, i a mi em semblava que era eterna, que feia molts dies que no pedalava. Però la vista era tant acollonant que et passaven tots els mals.
Un cop adalt acollonant el lloc, i a més entre la llum de la posta de sol i lo verd que està tot després de tanta pluja una estona d'aquelles per recordar de padrí. Enfilem el gr de baixada i ens surt un d'aquells abandonats, però 99% ciclable, i amb el punt just d'aventura per gaudir d'una bona baixada.
Lo de la roda al final sembla que es culpa del tall d'un cm que he trobat per la part interior de la coberta ..... Això si, petar el bony va ser espectacular, jejejeje
A Ainsa estava tant relaxat i de bon rotllo que em semblava flotar. Això si, al dia següent matinar per anar a barna per curro em va matar, jejejejeje
les meves fotos

el "bonyet" que li va sortir a la roda, producte d'una raja d'un cm per la part de dins .....

GrandValira Bikepark Series ;-)

2008-07-05T22:41:00.000+02:00

Doncs això, que dissabte va tornar a tocar bikepark

Aquesta vegada en principi erem colleta, tot i que hi va haver algunes baixes inesperades.

Després d'aconseguir quadrar la logística, que va costar lo seu, va arribar el gran dia.

A les 9:30 estavem a soldeu l'adre, dos colegues meus i servidora. Ens anem equipant, tot esperant que obrint i a veure si arribaven el parell que faltaven. Passada per taquilla i amunt.

Li tirem a la verda d'enllaç cap al telecadira i l'adrenaliner es compra la primera parcela del dia, gairebé en pla. La cosa promet ..... Com que el telecadira encara tardarà una estona en obrir agafem una verda nova que tira cap al telefèric un altre cop. Pujem i anem a fer la blaveta que baixa d'adalt i com que el parell que esperem encara no arriben tornem a pujar i fem la cova, que ha perdut molt del seu encant, estant ara tota autopistatitzada. Però és deixa fer. L'adrenaliner ja ha anat marcant cadascuna de les baixades, i ja ha tingut els seus més i els seus menys, amb ostia de les que fan impressió, amb una passarela que la resta ens em mirat en la distància.

Arribem abaix, recollim el parell que faltave i amunt. Tirem cap al telecadira i li fotem a les dues parabòliques, amb alguna que altra galeta sense incidències. Després li tirem a l'obac, que no coneixia i que m'ha robat el cor. Trialera pirenaica a tope, amb molta pedra i molt nivell, on hi sobrava una mica de fang però m'ha agradat molt. Salvatge, no tot peraltadet i mono amb saltets. Això si, uns 100
metres en pujada al final potser sobren, jejeejeje

Un cop això com que la gent tenia gana parem a fer un bocata, que s'allarga una mica i tornem a pujar. Li tirem a la vermella de les pasareles, en teoria tancada. Tornem a pasar per la megapasarela del matí, on l'adrenaliner i un colega li tiren amb éxit.

Tornada a pujar i divisió del grup, entre els tres valent que van a fer les primeres corbes de l'avet, on a mi o em paguen una fortuna o no crec que m'hi tornin a veure. Decidim tornar-no a trovar a mig camí, aun zona nova de salts que han fet. I aquí festival, on els dos saltimbanquis, l'adrenaliner i el colega del meu nebot, li tiren a totes les pasareles sense coneixement i fotent unes volades espectaculars, mentres la resta anem fent una porra de a veure quin és el primer que s'estonya. Com que amb les pasareles no n'han tingut prou s'acalenten i van cap la següent passarela, una que salta una pista sencera per entrar en un peralte i corba a fons. De les dels videos, vamos. Se la miren, s'acalenten encara més i deicideixen tirar-li. Primer ve l'adrenaliner, que surt bé, vola bé, però cau empuntant fotent.se una ostia del quinze, mentres la bici surt volant fora de la nostra vista. Correm cap a ell però sembla que no s'ha fet gran cosa. Això si, el cas que ha estrenat avui ja el pot donar per amortitzat. A veure si em passen els videos, que són espectaculars.

Arribem al teleféric i jo ja tinc que tirar, juntament amb l'adrenaliner. La resta es queden una estona més, o sigui que ja m'explicaran que tal acaba la tarda. Anem baixant tranquilament, tot comentant la jugada, mentres li intento fer entendre a l'adrenaliner que fotrés tantes castanyes i d'aquestes proporcions no és bo per la salut, i ell em diu que s'ha tirat tota la setmana veient videos de freeride i que potser per això tenia les hormones més alterades que d'habitual. Li proposo que la propera vegada es pasi la setmana mirant pelicules d'aquelles de senyors i senyores despullats donant-se alegria al cos, que així estarà més relaxadet i de pas també farà exercici, jejeje

El deixo a pont, a esperar que el reculli la seva mare, i tiro cap a casa amb les meves femelles. Aquest em sembla que aquest nit dormirà pla!!!

Nota 1: Grandvalira també està molt autopistatitzat, a veure com evoluciona la temporada.
Nota 2: Al salts impressionava veure volar la bici de l'adrenaliner i la meta 55 del colega. Deu ni do lo que aguanten les bicis, tot i que com s'hi animin molt no se el que duraran, jejeeje

Estic pendent de que em passin el videos, que són espataculars, i en quan tingui alguna estona ja penjaré alguna foto que vaig tirar, però no crec que valguin gaire la pena. Haig de pensar a recargar les piles de la càmara ....

Salut, sobretot tu, adrenaliner, jejeje

Les fotiquis

El sexteto matador ;-)

El meu colega cerveri, en mode descender

I per últim dues del guanyador per golejada del gran premi estrella, tant en el seu apartat quantitatiu com en el qualitatiu ;-)

A per la propera!!!

Montrebei Xtrem II

2008-06-22T22:39:00.001+02:00

Escrit per Demolitsteam

Doncs com que avui ja ens començava a picar massa la calor, i a més anavem justos de temps, hem anat a fer la ruta de Montrebei, però fent trampa. Hem deixat un cotxe a l'embrcador de pont de montanyata i amb l'altre hem pujat fins adalt del montsec, a on es tiren amb el parapent, i d'allí cap avall.

Primer una mica de GR tipus tallafocs, una mica d'investigació a veure si podiem trobar algun corriol nou, amb poc éxit. Pista trencada fins tornar a empalmar la carretera, pista un altre cop puja baixa fins a l'altra banda del castell, corriol traidor fins al castell, pista fins al Lada cremat, corriol potent fins a mas carlets, congost i cap al cotxe un altre cop.

A primera hora del matí no anava gens fi, i per acabar-ho d'adobar, com que ja feia molt temps que no me'n fotia una de consistent, avui he trencat la ratxa. M'he quedat enganxat en una pedra i he sortir per orelles, tot fent un superman suicide no hands, per aterritzar damunt d'una pedra, i a més clavant-me la càmara de fotos a les costelles, amb lo que m'he quedat una bona estona atontadet, jejeje. Curiosament després de la llet he anat bastant més fi ....

Doncs això és tot: ara quan ric o em moco vec les estrelles, suposo que demà ja se'm passarà, espero, jeejeje. La bici ha perdut la tapa de l'indicador de pinyos, o sigui que li hauré de fer algun "apanyu".

El pantano em feia il.lusió veure'l amb aigua i continua igual de sec. El congost impressionant com sempre.

Les fotos

No és la teva millor foto, ehhh

Em feia gràcia repetir aquesta ruta per veure el pantano més ple i està igual que l'última vegada. Definitivament encara falta aigua.

La foto del pantano de l'altra vegada

Nozone:

Allá van les meves fotos...

A todo rumbo

Preparats per sortir....

pimpam, per la pista trencada, observatori al fons.

El lada cremat, inici de la trialera cap a mas carlets

Mítica i típica foto de montrebei

Una altra foto típica.

apa pues!!!

Marxa BTT Vall del Corb

2008-06-15T22:29:00.001+02:00

Nozone:

Molt recomanable!!!

Vaig disfrutar de valent... ja que hi vaig anar amb la idea de trobar-me una marx com moltes altes és a dir amb sensació d'haver fet més pista que senderillos i trobar-me en baixades llargues per pista (sacrilegi !!! ).

sobretot pel fet que normalment als recorreguts curts solen ser més de rally q altra cosa.

I què va, una marxa molt equilibrada... amb sabor d'haver fet més sender q pista (ja sé q no és així), una molt bona barreja de pista, camí, corriol amunt, corriol avall tant dels empinats com dels ràpids...

No se pot considerar una ruta d'alt nivell tècnic però si disfrutón... ;)

No vaig fer cap foto!!!

Teletubi:

Aquest any ha estat el millor!!!!

Tenint en compte que soc el representat dels domingueros i afirman que la ruta és bona, i amb els vostres comentaris, de "friki-descenders", dient que us ha agradat la part corriolera. Ques és pot dir mes? ... Dongs que l'any que be a tornar-hi.
Cal dir que tot ha estat a favor: una ruta equilibrada, a l'hombra, un dia sense calor, uns "abituallaments" ben dotats i un bon rotllo general que feia goig de veure. Bè, esperem poder-ho repetir ben aviat.

Per cert, un altre punt a favor, "no gens menys important", per fi he aconseguit una camiseta XL (i ja era el tercer anys que ho intentava). Ara no mes cal que al emprovarmela em vagi be, cosa que retraso per tal de no deprimirme.

Salut i força

Demolitsteam

La veritat es que va ser un bon dia. Per cert, si el primer any et posen els baixadors d'aquest t'haguessis cagat en tot, i ara ja li tires a tot com una autentica larva de freerider, ehhh!!!!

I les tres fotos que vaig tirar

Bikepark series 08 -Round 1 -Vallnord

2008-06-08T22:26:00.001+02:00

Escrit per demolisteam

Quin títol més pro que m'ha sortit ehhh!!!!

Doncs res, que desprès d'una setmana de moltes incertesses per temes d'agenda i meteorológics al final vam improvisar un estreno de temporada a Vallnord.

Erem el nozone, 2pedals i xavi del sector fosc de bikesport i servidora, amb moltes ganes i poc coneixement ;-)

Fotem una bona matinada, per desprès fer un bon esmorçar i a les 12 començar a posar el cul damunt la bici. Sort que després ens vam afilerar, jejejej

Per calentar li fotem a la old school, empalmant amb la route 66. Grinyola tot però anem fent. Després li fotem a la maxi, route66 again, woodpark, la cedric, que està foradada i plena d'arrels com sempre, s'ha d'estar molt boig per baixar ràpid per allí, skeepy track o com es digui, una altra route66 que alguns li han agafat el gust a lo de saltar, l'altre woodpark, una altra skeepy per tornar, una altra route66 i una maxi per acabar. 5 horetes a fondo que han acabat amb tot lo físic i depurat lo mental, jejeje. Segur que m'he colat en alguna però qui volgui que m'ho discuteixi :-)

Rentada de les bicis, amb el nozone comprovant la resistència de les llantes, eehhhh, i a fer un "petit" mos, que hi ha gana. Fer-la petar una estona i cap a Lleida falta gent.

A esmentar de la jornada:
- La supercàmara de video, que ens va tenir entretinguts encara que amb poc éxit, jejejej
- Sense incidents físics remarcables, uuufffff. Tot i que el gran premi estrella va estar disputat entre un parell, eehh
- Pocs incidents mecànics (que has canviat la roda, nozone!!!): Un disco, unes pastilles, una roda, un guiacadenes improvisat i para de contar.
- Vallnord està una mica "autopistatitzat". Ha perdut una mica el rotllo més trialero que tenia abans per una variant més tipus dh, encara que amb encant. No se, s'haurà de veure com està més endavant.
- El terreny estava gairebé perfecte. Algun troç amb fang que li donava el puntet d'emoció i poca trilla, a excepció de la cedric. A veure si dura, encara que ho dubto. A partir de mig estiu alló tornarà a semblar un camp de trinxeres.
- Tots vam anar bastant sueltos. Em va donar per mirar la velocitat mitja en una de les baixades i em va sortir 17 i pico, amb una punta de 53. I en total vam fer 39 km's
- Els meus discos ja han tornat a perder aquell color metàlic plata brillant que els hi havia deixat aquest dies de fang per tornar al més classic negre tornasolat socarrimat tradicional.
- Personalment vaig marxar content, a més de per tota la jornada per un pas que vaig encadenar al tercer intent que em va deixar el somriure tonto a la cara.

A per la següent!!!!!

L'equip matador:

Gana no vam passar ;-)

Més fotos

I els "minivideus"

s20.photobucket.com/albums/b245/demolitsteam/
s20.photobucket.com/albums/b245/demolitsteam/

A per la següent!!!!

Sortida per St. Llorenç de Montgai

2008-06-01T22:21:00.002+02:00

Escrit per Nozone

Bé vam tornar a St Llorenç de Montgai a improvisar una ruteta, la anavem decidint sobre la marxa eje.

Al final vam saldar EN SEC la trialera de pedra del tren (no sé si té algun nom...) que ha resultat divertida i que val la pena anar tornant fins fer 0 peus jeje

Com que estem tan forts i anem sobrats vam fer la volta al pantano de st llorenç un subebaja continuo que ho vam fer sense cap problema ni desgast físic i sort que haviem d'anar a fer un beure que sinó hauriem fet una altra volta, vés tu per on... (ep, que estic sent irònic...)

I a l'acabar, al bar de st llorenç a fer un beure i unes patatetes. I cap a casa. En total crec que la ruta ha sigut de només 2 horetes i poc...

Bueno les "afotos"

Sota la via del tren... llàstima de foto, 20 segons més tard va passar el tren :( :(

Es una mini-panoràmica, nostamal tampoc, les verticals.

demolits tornant de la investigació al tunel jeje

Dins del subebaja del pantano... St Llorenç de montgai de fons.

Desembassament, era realment espectacular "en vivo" i tremolava tot...

El colofó final ;)

Salut!!!

Escapada "normal" a prades

2008-05-31T22:24:00.001+02:00

Escrit per Demolitsteam

El dissabte a la tarda vaig quedar amb un soci que estic intentant enganxar, i el vaig portar a fer l'última baixada de la paxanga de Prades.

Vaig sortir de casa amb un 99% de possibilitats de que ens caigués tota l'aigua del mon a sobre, de fet ja ho donavem per assumit, però això és lo normal, no?

Ens trobem a l'Espluga, i ens fotem un carajillo per donar-nos ànims, normal.

Fem la combinació de cotxes i a la que comencem a pedalar, després de no veure cap ésser viu, ni persona ni animal, que tots estaven amagats a l'aguaït de la que anava a caure, normal

A mida que anem pujant cap a la collada sembla que cada cop plou més, com en tota ruta normal

I un cop al corriol, tirem avall mentres pel nostre costat baixa un riu que no savia ni que existia, les pedres i les arrels patinen i l'aire té una olor indescriptible, màgica, ... i normal.

Cap al final el riu ja no és al costat, sinó que és la trialera mateix. Normal

Poc abans d'acabar la fem petar una bona estona,mentres ens va plovent i ens és igual. normal

Arribem a la furgo amb cara de felicitat i moderadament molls. normal

M'encanta ser normal!!!!!!!!!!!!!

PD: Ja sé que aquesta paranoia no la entendrà ningú, menys el soci que estava amb mi. Però em venia de gust explicar-la, que collons
PD: Ja penjarés les fotos .... normals .... ;-)

Han quedat una mica com el cul. Massa fosc per la "supercàmara"

Aquí és al pla aquell on s'acaba la primera part del corriol, abans de la casa, i pel mig de la pista hi baixava un autènctic riu

L'últim tram de pista estava així

Mes fotos, gentilessa del soci

Aquesta darrera cobria fins al buje, en un lloc que normalment està sec. Una canya!!

Miramar

2008-05-12T22:16:00.001+02:00

Escrit per Demolitsteam

Al final hem pogut saldar una mica comptes amb Miramar.

Quedem a les 8 al bar de sempre el Nozone i jo. Sortim una mica més tard, després d'alguna enganxada de llençols i tirem cap a Fontscaldes. A l'arribar allí el dia és gris i cauen quatres gotes, però res massa important. El terra està una mica moll però no massa. Anem pujant pels corriolets, tot fent-la petar i treient les tripes. Decidim no fer el bucle superior, que la trialera de pedres molla no deu molar, i ens venia de gust fer el pollo al final. Arribem a Miramar, fem una barreta tot visitant el poble i tirem fins les antenes.

Li fem una mirada a l'entrada del yeti superior però passem olimpicament, i després de posar-nos tota la ferralla tirem per la variant. Mola, molt corriolet entretingut i pista abandonada bastant divertida, amb alguna corva trampa que s'ha de vigilar (Ens enrecordem de la blur del paket ...) fins a empalmar amb el yeti d'abaix, que està una mica enfangat però disfruton.

Fem yeti, amb alguna patinada que altra fins a fontscaldes i un cop aquí ens mirem i diem alló de "que, fem el pollo?". Com que amenaçava pluja i el dia era gris, i a més estavem bastant petats decidim intentar-ho, que sense agonies no té gràcia, jejejej. Pujada bastant matadora per un camí empedrat, i al coronar la collada comença a ploure amb ganes, i per acabar-ho d'adoba ens trobem una pista "planejant en pujada" acabada d'arreglar, o sigui pastetes de fang pures .... Ens caguem en tot durant un parell de km's, mentres sentim petar la bici per tot arreu i ens enfanguem fins dalt. Arribem a la carretera i tirem fins l'entrada del pollo, que tot i estar enfagat encara es pot fer. Se'ns fa curt després del patiment de pujada. Tornem cap al cotxe, cap a lleida, rentar les bicis i a dinar.

Durant tot el dia tenia la sensació d'anar petat tota l'estona, i al veure el track com a mínim no m'he acabat de deprimir: 861m d'acumulat, que tenint en compte l'enganxós que estava el terreny semblaven més. Hauré de tornar a buscar la forma física al fons de l'armari, jejejeejejej

Aquesta no es d'avui, però ja que la he trobat, jejejeejeje
Va tindre un final feliç, jejejeejeej

Corriolet amunt ...

Miramar, encara que avui no és veia

El pedregal de pujada al pollo

Segur que a aquest apujada li diuen "la del cotxe"

Les màquines una "mica" enfanguinades

I encara m'estranyava que la cadena saltes, jejeeje

Salut

Prades amb els Pursis

2008-02-23T15:39:00.001+01:00

Avui dia de Sant Tejero m'he deixat enganyar, sóc un xiquet fàcil, pels pursis per sortir amb ells.

Matinadeta, que després per coordinar-nos tots tampoc ha servit de massa, però així l'hem feta petar una estona, que ja està bé.

Un cop tots junts ens preparem i amunt. Als 5 metres la primera averia: El dummy peta el buje i sembla que se li ha acabat el dia, però el ricarcat fa de mcgiver i torna a la vida el buje en 10 minutets. Acollonant.

Un cop reparat tirem amunt, primer per carretera, tranquila i sense picar massa, i després per pista, que primer no pica molt però després pica del tot, fins arribar al tossal de la baltassana, punt més alt de la serra de Prades. Des d'aquí trialera, amb uns primer graons inciclables i després una barreja de corriolet ràpid i pista trencada fins gairebé prades. Remontar una mica i pista i corriol que planeja segons el ricard i arribem a una ermita molt xula.

Des d'aquí la trialera dels tobogans de pedra de prades, que com està molla patina una mica. Una visita turística al llac de prades i la roca foradada i amunt un altre cop, fins a guanyar un altre cop la collada, i des d'aquí trialera acollonant, dividida en dos trams, fins als cotxes. Aquesta última de les que es recorden.

M'he mort, però ha valgut la pena.

Les fotos. N'hauria tirat més que el lloc s'ho mereixia, però m'ha fet falta les piles de la càmara per resucitar el gps

El buje de Dummy i bricotaller "insitu"...

Pujant cap al Tossal de la Baltasana vista direcció Poblet.

El cim del tossal de la Baltasana, el punt més alt de la serra de Prades...

Ja baixant per la trialera...

La Ermita que ara no m'enrecordo com se diu... ups!

Salut!!!!

Comentaris al foro...

Montalegre-St. Llorenç

2008-02-17T23:37:00.001+01:00

La ruta a estat molt bé!

Hem pujat per pista fins a la segona hermita dels ermitanyos, en la qual ens hem trobat footings i senderistes que ens adelantaven (..... si nois, si..... és trist però és així... què hi farem...).

A dalt de l'hermita hem estat parlant amb tots aquells i fins i tot hem parlat de bicis amb dos que s'interessaven.

Posada de proteccions i avall!!!! la trialera era molt guapa, per fer la segona part jo i el demolit teníem el dilema de fer la trialera que ell ja coneixia o la dels ermitanyos de la última edició que jo em coneixia i que personalment a mi, havent fet la del demolits, us aconsello l'altra per la pròxima vegada, que mola més i és més llarga. Però al final hem fet la del demolits per que era més ràpida d'agafar i en l'altra ens haguèssim posat en mitja abatuda d'uns caçadors.

Un cop a baix hem fet una trialera amb possibilitats d'empantanegada, cal dir que no ha estat axí, bueno, una mica, però es perdona, jeje i un cop a la via del tren l'hem passat per sobre per que el túnel no ens ha inspirat confiança de pas.

A la via ens hem trobat uns escaladors i un pas d'aquestos verticals que tant m'agraden, aquest, amès, almb el picant de la perda suelta i cantelluda i una curva molt tancada al mig que quasi m'hi fa repensar, per que us en feu una idea, un dels escaladors havia comensat a baixar per on jo volia i ha relliscat avall (no s'ha fet res), encara m'ha anat bé per que així ha sortit del mig (jejeje, que mala persona que sóc!). Quan he sigut a baix la satisfacció era total!!!!

Acabat el pas de la via hem anat baixant uns metres més fins arrivar al poble.

Molt bona ruta!!!!!

Les superfotos ...

Comentaris al foro!

Rutón per Arguís

2008-01-26T20:26:00.000+01:00

Bé, després d'una setmana molt liada, i com que aquest cap de setmana no hi havia plans gaire clars respecte a que fer, m'he deixat convencer pel Lagartija per fer una "sortideta" per la zona d'Arguis i el pico del aguila.

La zona ja la conec d'altres aventuretes per allí i mai decepciona.

Quedem a l'hostal Monrepós, el de les magdalenes, a les 9 amb idea de començar a les 9:30.

Un cop allí fem les presentacions de la gent que no coneixia, i em començo a acollonir: L'Alberto em diu que la primera pujada és DURA, ni dureta, ni durilla ni polles en vinague: DURA. Uffff, quin mal rotllo, que per aquesta zona les coses són molt dretes, aiaiaiaaiai

Sortim al voltant de les 10 un grupet de 8, que tots tiren bastant, avui tocarà patir.

El dia tot i que he sortit de Lleida amb una boira que no es veia gairebé res ara té una pinta acollonant, i comencem a pujar gairebé només començar. Doncs si, DURA a collons. Ens casquem per calentar uns 800-850 metres de desnivell a un promig del 10% de pendent que em fan treure per la boca el fetge i altres coses que no sabia que ni tenia.

Patejo bastants trams, perquè ademés el terra no ajuda, i aquella colla estan forts a matar.

No paro ni per respirar, no que em treguin massa distància, i més ho menys o vaig aconseguint.

Coronem les Calmes, i ens posem la ferralla a sobre i avall, primer per pista trencada i deseguida enfilem un corriol bastant brut però guapo, llástima que està bastant plé de plaques de gel, i quan dic plaques vull dir plaques de més d'un metre quadrat, a la sortida d'algunes corves, i en alguns trams molt obacs, per lo que de quan en quan l'adherencia era molt relativa i notaves com els collonets intentaven sortir per la boca (devien tenir enveja de la resta d'organs que havia anat deixant tirats abans ...) mentres m'anaven sortint tota una sèrie d'uiuiuiuuiuiui i els ulls s'obrien com a plats. I jo sense les rodes de claus, mecaxis.

Un cop acabat el corriolet un enllaç per pista i puja-baixa (que com sempre que diuen això és més puja que baixa) fins a un lloc on hi havia una possible escapatòria de la ruta, que un parell agafen perquè anaven malament de temps, i en aquell moment aquesta era la situació: Estavem a 1000m, amb el Pico del Aguila davant que fa pinta de picar, pregunto i em diuen "unos tresciento metricos mas" amb aquella veueta que es veu d'una hora lluny que me l'estant fotent, i jo que les cames les tinc més que tocades.

Total, que deixant de banda qualsevol decissió raonable tiro amunt amb aquella colla. Després d'una pujada que en condicions normals és portadora, però que se'm fa eterna (aquí si que vaig parant a tirar fotos, que les rampes m'estant matant) arribo al Pico del Aguila, gaudeixo d'una vista impressionant, em menjo un troç de bocata que em passen com si fos caviar irani i em torno a posar tota la ferralla, implorant que no hi hagi ni un metre més de pujada, que ja no em queda força ni per respirar.

I avall, primer per la clàssica del pico, per a la segona corba marcar-nos un recte cap a un camí nou que han netejat, i quan dic netejar es fer un corriol de 2 m d'ample (els forestals evidentment també són manyos), divertit i molt ràpid, però que haig d'anar parant perquè el cos no em respon, un altre tram més dret i descompost però també molt guapo, mig km de pista, 200 metres de corriol en pujada on penso que em moro i la traca final, la trialera d'Ordas, amb graons de pedra i revolts per disfrutar sense parar.

Per aconseguir arribar abaix als trams on podria anar ràpid vaig a pas de persona, per recuperar, o intentar recuperar el que ja fa estona que no hi ha, i així no estampar-me als pasos exigents. Lo millor del dia, un barreja de 100 corbes, trialeres d'Ainsa i pirineu en general.

Arribo abaix absolutament fos però content. Ens acabem de cascar 1000 metres de desnivell en una trialera de 6 km molt i molt maca, amb passos per a tots els gustos.

Per recordar.

Per cert, la Larsen ha estat víctima d'aquest darrer tram i presenta una raja més que considerable en un flanc. RIP.

Ens deixem caure una mica per una carretera abandonada i arribem al cotxe a les 4 de la tarda, després de 6 hores en les que no em para ni per pixar. Almenys jo, jejejeje

Entro al bar, i em casco una birra, un bocata de pernil i un cafè que em saben a glória. Reacciono una mica i cap a Lleida falta gent.

En resum: Una molt bona ruta, però una maxacada de collons. Per dir-ho més técnicament: 1500 d'acumulat, 40 km, IBP de 129.01. UUUFFFFFFFFF

L'Alberto, que és capaç de treute les coses més rares del camel ;-)

Per fer-se una idea de la pujada, comparar amb la pared de la casa .... No és veu gaire, però era per treure el fetge

Aquesta és mereix un comentari. La primera pujada acaba al pic que es veu en primer pla, justa a sota de la paraula "comentari", i quan dubtava si fer o no la segona part estava bordejant el pantano ....

I aquí la placa commemorativa el pico del aguila, el que segons ells, tenias "unos 1300 i algo ..."

Larsen RIP

Comentaris al foro...

Hivernal del Bagès 2008 -Santpedor-

2008-01-13T13:28:00.000+01:00

Aquest any no hi hagut la mega-enfangada de l'ultim cop que vam anar!!!!

La ruta molt guapa, no sé quin percentatge deu tenir però més de 70% de corriols si... dura, exigent i divertida!
Com de costum la hivernal no ha decepcionat: Una bona ruta, amb molt corriolet força entretingut i una organització que s'ho curra. El terreny perfecte i una temperatura agradable.

La matinada ha valgut la pena, m'ho he passat bé mentre he pogut...
Aquesta ruta, estant fort físicament, ha de ser orgasmica o casi jejje

Fotosssss -NoZone-
Les tres bicis valentes i desvergonyades entre tanta màquina de rally i xc

demolits que estava més perdut... casi mos fem telaranyes esperant-te :P

Gebrada

Hasta mos ha fotut al fondo d'un barranc, se podria rebatejar com "Lo barranc dels renecs"

I per acabar, una foto d'una fulla amb algo que m'ha espatllat la foto jejejej

Apa a cascala

Fotosss 2 -demolits-
Les fotos que he tirar mentres m'esperaveu

Comentaris i divagacions al foro!

Tomet per Baldellou-Màrtirs

2008-01-05T21:27:00.000+01:00

Croniqueta escrita per Arctos

"UN PLAER pedalar amb vosaltres. Que la mitja no ha sigut de dos dígits, doncs cap problema, i lo bé que m'ho passo que!!!

"A les 9:00 havia quedat a Alfarràs amb el Jam, Mestre del Costat Fosc que desprès de tant temps sense veure’l ha pujat de nivell i ara és casi un Chaman o Bruixot.... ho dic perquè si abans ja era capaç de trobar senders increïbles en llocs on mai havia estat, de fer-me baixar per llocs que jo abans pensava era impossible, d’enganyar-me en alguna empantanegada important i de fer-me anar a currar amb un somriure tonto que no podia explicar a ningú perquè no m’haurien entès, doncs ara resulta que aquest xicot és capaç de controlar el temps i avui ha aconseguit que no passes fred i a sobre hem vist el sol. També estava un altre enduro-man, el NoZone tot i que a partir d’ara potser el tindre que tractar de il·lustríssim NoZone i es que el molt pijo s’ha comprat una tija telescòpica Maverick.....ara arriba a un pas xungo i pitja un botonet i la tija baixa, al acabar toca el botonet i la tija puja.....on anirem a parar, que serà lo pròxim un casc que no el despentini jajaja.

Hem carregat les bicis i hem anat a Baldellou on el sol ens esperava per alegria nostra. Una vegada tots disfressats de bikers m’he adonat que m’havia oblidat el casc. Sabia que era ruc però avui ho he tornat a fer públic.
Total que la ruta l’he fet amb molt de compte....ja se que tindria que haver-me quedat a la plaça del poble parlant amb els padrins que prenien el sol, però amb molt de compte he acompanyat als Jordis, i el passos difícils els feia a peu i la resta de ruta he anat amb mil ulls per no tenir cap ensurt. Ja pot tothom que vulgui dir-me lo que vulgui perquè segur que teniu raó però tot i no estar content del fet, he de dir que mai he arribat al meu límit de tècnica, m’he quedat molt lluny i es que estava més preocupat per no caure i “regalar” als meus companys un ensurt que de les possibles conseqüències d’una caiguda.

La ruta ha sigut genial, pujades per senders, pistes mig abandonades i una pista bucòlica amb vistes de la boira, de la zona per on rodàvem i del Pirineu. Desprès ha vingut un seguit de senders i trialeres d’aquells per donar cinc o sis voltes i per acabar el congost de Baldellou, i a sobre amb aigua. Lo que és una ruta endurera, plaer sobre rodes.

Per cert aquestos maños tenen una xarxa de senders marcats que fa enveja. Catalunya a veure quan aprenem dels nostres veïns.

Salut i fins molt aviat"

Bé, poso només una selecció de fotos, que n'hem fet un futimer. Per veure totes feu click aqui

Treient lo fetge per la pujada de Baldellou-gravera

Un punt de la primera pujadeta... ideal per rebentar-se si se va a fons jeje

Ermita dels màrtirs

Vista sud, per aqui sota hi hauria d'haver Baldellou jeje

demolits i arctos amb San Quilez al fons

Baixant pel GR direcció Camporells

Ciclant i "explorant" el corriol local Camporells-Congost

Congost de Baldellou

Acabant la ruta amb bones vistes...

Vols desar algun comentari? Ves al foro!

Serra de Prades - St. Joan de la Montanya

2007-12-30T21:06:00.000+01:00

Un altre Prades pel pot!!!

Sortida de Lleida en un dia lleig i fred. Cafetó a la masia salat i cap a Poblet. El dia cada vegada fa pitjor pinta, amb una gebrada bastant considerable, però miraculosament just abans de vimbodí s'acaba la boira. Quin gust veure el sol.

Va arribatn tota la colla, que és molta, i a les 9:45 pam més o menys ens fotem a pedalar. Pista i matarrucs, per cer bastant ple de branques de la nevada. Això si, el terra perfecte. Després seguim pel colom, tornar a pujar cap a la Pena i pel corriol amunt fins al tallafocs, una mica de pista i trialera que dona a l'ermita. Aquesta feia tant temps que no hi passava que ni me'n recordava.

De l'ermita avall, perimer per trialera rápida i després per pedregosa, fins a l'infern. Pujada agònica fins a tornar a l'Ermita, corriol puja i baixa fins a la pista de la pena i xino xano amunt, ja justets de forces, mentres que els pursis s'apuraven per no arribar masa tard. Just abans d'arribar a la font el Nachondo ens ha ensenyat una variant per entrar a la carbonera des d'adalt, empalmada amb la carbonera i avall fins als cotxes. Fer-la petar una estona, carregar i amunt.

En resum, un bon dia: Bona companyia, cap incident, una ruteta de les que recordes i el temps que ens ha respectat. Si li haig de buscar algun però que tota aquesta colla tira molt i encara ara tinc les cames toves, jejejee

FOTOS

No s'aprecia la megagelada que hi havia..

Tot a punt per sortir!

Gimàstica al sender de pujada matarrucs jeje

Ricardcat i Xavi

Albert i Ori

Jordi NoZone

Kike

Icepietro

Jordi Demolitsteam

Julio Dummy

Foto de grup a la font de la pena

Tallafocs avall

Baixant de la ermita

Videuusss

IBP

Dades que mostra l'IBP index...

Información general
Distancia total	28,542 Km.
Desnivel de subida acumulado	1255,86 m.
Desnivel de bajada acumulado	1259,76 m.
Altura máxima	994,14 m.
Altura mínima	436,1 m.

Distàncies aproximades:
13.56 km de pujada.
10.10 km km de baixada.
4.79 km de planejar.

Perfil

Ojo, la pujada de l'infern... ufff (km 17 a 20)

Vols desar algun comentari? Entra al foro!

Prades accidentat :-(

2007-12-15T21:52:00.000+01:00

Crònica que no voldria explicar-la...

Bueno... la crònica l'he de posar igualment...

Bé finalment hem quedat als Lauren amb un fred de l'òstia (-7ºC) arribo i veig que no hi ha ningú... aparco i espero. REsulta que allí estava el Nacho, doncs res a saludar-lo toca, surto del cotxe si me congelo jeje.

Converseta esperant als altres, arriba el Txema, acte seguit el Joan, carreguem les bicis i finalment apareix el Jordi, carrego la meva al seu i fem via cap a Masia salat on per sorpresa de tots alli s'organitzava un event de rally, jo de bon grat m'hauria quedat a babejar els pepinos... pero fem caferet i cap a poblet.

Arribem a Poblet, ens preparem i sortim a les 9:10 aprox tots ben congelats... però a les primeres rampes ja entrem en calor. Arribem a la primera senda de pujada (no és el matarrucs... com se diu???) on ja treiem tripes je je je, baixar pel colom, pujar fins a la part alta on es veu clarament la diferència fisica dels presents... jo que no volia forçar el genoll q sinó ja veuríeu

Arribem al tallafocs, fem la senda planejadora, tot anava bé fins que veig al txema al terra. Esperava que no fos res pero quan veig al jordi correr ja mal rollo. Quan arribo jo ja em feia mal hasta a mi.... total que l'ajudem i fem el que podem... i anem fins al tallafocs en si. Decidim plegar. nacho i jordi sen van cap als cotxes i els altres anem caminant fins a la cruilla... estona que se'ns fa interminable. Arriben amb la furgo, se'n van i nosaltres (albert, joan, jordi i jo) anem a aprofitar la baixada i la fem per mirador de la pena de baixada, matarrucs de baixada (aquest si que es diu així que m'he fixat en els cartells jeje) i cap als cotxes.
A una velocitat acollonant, mai havia baixat tan ràpid, anava ben acollonit i anava amb les proteccions a la motxila... si esque...

Recollida cagan llets i cap a lleida, deixem al lesionat a l'hospital i reubiquem material i tots cap a casa.

Ànims Txema!!!

Les poques fotos que vam poder fer...

Se veu el fred que va fer ehhh

Genteta pujant...

Panoràmica

Paket i demolits al xinoxano

No hi ha més, després va començar el xou.

Si voleu deixar algun comentari, entreu al foro!

1a Trialerada de l'Obac

2007-12-02T09:46:00.000+01:00

Ep gays!!! que no ha estat tan dura com per a que no tingueu ni ganes d'escriure jejjeje.

Doncs això, que al final la matinada ha valgut la pena... almenys jo m'ho he passat molt bé tot i que se m'ha fet una mica curteta la ruta, hauria fet un parell de trialeres més jejejejje
Inconformista que és un per no dir que la segona part estava més inspirat cosa que no podia dir de la primera, que feia errades típiques de novato, ja no m'enrecordava que era aixo de sortir per orelles, quin mal rotllo que dóna!!!

Bueno cronica...

5:50 em llevo cagant-me an tot, esmorzar rapid i cap avall. REbo sms del demolits que s'ha deixat el mapa, cap amunt a pendre 4 notes i marxar cap a cervera que es fa tard!!!

7:00 arribo a cervera ja hi són tots... collons si que van rapids! carreguem la rallón, aquest cop ben carregada ehhh ejje

8:45: arribem a terrassa i ens passem 15 min donant tombs... aquesta tecnologia de gps....... cacharros! arribem i ja es nota l'ambient de la kdd jeje

8:10, després de prepararnos, salutacions de rigor, foto d'equip, comencem a pedalar a les 8:20.

8:20 - 12:05 Ruta trialera, amb pujades potents tant per pista com per corriols que ens fa treure el fetge a tothom, en les trialeres me fai kakita en més d'un lloc i admiro el nivell que té la gent, em queda molt per aprendre (biennn!! una alicient més per fer mtb jeje) autentics artistes es veuen...
Visitem racons curiosos però desseguida ens fa tornar a la realitat al veure bosses de basura... puta gent, que no costa gens emportar-te i para más inri al final em percato que el punt de parking no està ni a mig km!!! quina gent.....

Les trialeres molt variades, de tot tipus: planejadors amunt/avall, amb arrels, amb pedres, amb roques, amb pedrolos, terra suelta, molt pendent, poc pendent, vamos de tot!

12:00 arribem al punt de sortida, detall de cervesa per tots els participants, el precedent dels accmic/freebikes ha sentat precedent... la cervesa ens senta a glòria... que ens la bebem en un no res.

Converses animades i despedides, cap a casa que falta gent.

Cal destacar el boníssim temps... un altre dia que vagi per la zona de bcn portaré pantacas curts i maniga llarga però sense jaketilla... QUINA CALOR QUE HE PASSAT!!!

A l'arribar a Cervera, la boira ens dóna la benvinguda i el termòmetre marcava només 1/3 que a terrassa... de vuelta a la realidad jeje.

Una zona més per la saca!

Ara afotoss i avideuuss:

Video by beteteron.

1ª Trialerada de l'Obac from betetron on Vimeo.

Videu by Israbike

Untitled from israel on Vimeo.

Unes fotografes....

+ fotos al foromtb

Si voleu deixar algun comentari, vés al foro!

Cada auvella al seu estable...

2007-11-24T10:09:00.000+01:00

Joan adrenaliner:
Jo mu e passat bé en general, encara que hem fet molt poca trialera allò de na per la neu estava guai. Anècdota: anava per la neu i de cop i volta se ma enfonsat la roda de davant assaco i he sortit volant per davant, sort que era tou... jeje

Al final un colega ma deixat la càmera per que deia que ell no té temps de fer fotos i que com que jo vaig davant n faig mes i aviam si me les envia.

Aveure que dieu, a si, em de na quedant per lo de l'Obac. Quan el demolits enceti el tema ja li diré què li sembla si em passeu a buscar per cervera, que em sembla que us vindrà de pas.

Salut i peles!

Jordi demolits:
Doncs jo vaig anar a Cervera, i teniem que ser 5 però al final només va venir el meu nebot. Vam fer la rutilla d'aquell dia amb el teletubbi, la que ens va portar el seu cunyat, amb alguna petita variant. Va estar bé, força relaxada i fent-la petar. El corriols estaven casi sense pedres. La veritat és que els recordava una mica més difícils.

Tampoc hi ha fotos, però la càmara si que la portava, només que la nit abans em vaig deixar el gps engegat per lo que em va tocar traspassar les piles de la càmara al caxarro. Així que no fotos. au.

Jordi Nozone:
la meva sortida ha començat a les 10 del matí que havia quedat amb el club al bar del poble (pujaven al poble i els tenia q fer de guia...) I res que no arrivaben i em moria de fred (boira i amb temperatures voltant dels 0º) així que em dedico a donar tombs pels carrers i a fer una mica de street pero nomes escales jejej

Finalment arriben així que bocata de fuet, vinet, aulivetes i caferet.

Així que ben carregadets ens afrotem la megapujada del Sagrat Cor on més d'un treu les tripes jejjee, enfrontem la primera trialera/senderillo força entretingut, on veig autèntics rezagados així que abans d'afrontar la segona part els aconsello que agafin l'alternativa (pista) i dividim el grup en dos, el primer grup ja tiren cap a lleida i el segon grup fem la segona part de la trialerilla i a la tercera part ens trobem amb uns caçadors que estaven en posició ilegal i amb cara de pocs amics i que ens deixen passr com perdonant.nos la vida... no sé que es creuen ni de què van aquestos...

I un cop acabada la d'alguaire (n'hi ha mes zones pero només hem fet la més llarga, la del Barranc del Reguer, i ens tirem direcció rosselló a velocitats absurdes on jo ja no tenia pedalada amb el desarollo 34-11 jajjaja i tenia por que em fés mal el genoll i res, unes finíssimes molèsties pero psicològic em sembla.

Quan arribem a Rosselló els altres decideixen tirar cap a lleida directament (ai, aquestos cagaprisas...) així que vaig a fer una trialera estrella de rossello jo solet pero disfrutant a fons de la Escaiola.

I cap a casa... a arreglar el mando de la maverick que avui finalment ha petat i a dinar un bon plat de sopa i pollastre a la brassa. Què més es pot demanar??? ;-)

De fotos res de res :(

Comentaris al foro!

10th Birtday La Clau

2007-11-17T10:14:00.000+01:00

demolits:
Bé, ja em passat per la clau.

El matí és va presentar fred, amb unes temperatures que deu ni do, i això que començavem tard.

Tiradeta fins allí, que hi ha un parell d'horetes, cafè al bar, fisgonejar una mica pels stands i circuits, que alló està montat pel 4x, dual i bmx bàsicament i cap a la sortida.

Més que una pedalada era una kdd, perquè el circuit no estava marcat i anavem tots junts, uns 40/50, fent moltes i llargues parades per arreplegarnos de nou. El terreny va estar bé, el típic de bages i tot va anar sense massa incidents. Primer una pujada per pista, corriol xino xano, un lloc per saltar, primera trialera potent del dia, força entretinguda, pujada per pista amb algun troç costerut, avituallament, trialera amb musica de trets i tios armats per caçar el senglar al mig, que acaba en una riera seca, i després puja baixa pel costat del riu fins al poble una altra vegada. Uns 17 km's que en condicions normals es farien en unes dues hores al meu ritme però que amb totes les parades es van convertir en tres. A part com que feia rasca mentres esperaves et refredaves una mica.

A nivell personal no tenia el dia fi del tot, i se m'escapaven més peus dels habituals. Devia ser por escènica d'anar amb tant freerider. Tot i aixi m'ho vaig passar força bé i em vaig treure el gustet de conèixer la Clau.

Fotos només un parell d'abans de sortir, que després ja no hi vaig pensar més

oncs sí, va ser un bon dia! A mi em va encantar la ruta, molt variada i molt divertida. Per alguns els semblarà poc tècnica pero a mi em va anar perfecte :D Es lo que té ser globero.

I les llargues parades que tant li'n fotia al demolits, jo les vaig agraïr enormement tot i la fresca jeje ja que va permetre no carregar en excés el genoll!!!

La primera trialera en baixada del dia, un cop acabada i ja al camí, em compro una parcel·la jaja tot per relaxar-me... i no tenir en compte que no porto una minion... bueno excuses!

La segona trialera, bueno millor dit senderillo, de baixada, perillosa si no tiraves de freno ja que s'arrivaben a velocitats de vértigo i de tant en tant hi havien curves ben tancades.

Què dir del tram del torrent sec? vaya pedrolos i sueltos!!! aqui s'ha notat moltíssim el tipo de bicis q tenim ehh ehhh!!! un tram planet i ple de pedrots com a melons i síndries... i el llit rocós del riu... molt guapo jeje

Vaig acabar la ruta content pq el genoll va aguantar fins al final casi i que gràcies a la idea del demolits d'apuja un cm la tija, em va desaparèixer totes les molèsties del genoll... ja tenim una altra cosa a atacar!

A per la pròxima!!! pel proper finde haurem de buscar alguna cosa similar... que he d'anar poc a poc :P

Jo no vaig fer fotos.. em vaig oblidar la camara i em moria!!! hauria fet moltes fotos superguapes... demolits la propera vegada et robo la camara jejej

Sort que aquest cop hi havia més fotografos i vaia quins!!!

+ fotos i videos aqui

Comentaris al foro!!!

Miramar - Fontscaldes

2007-11-10T15:22:00.000+01:00

Donc bé, una més pel pot, jejejeje.

Al final 4 intrèpids, una multitud tenint en compte el quorum que tenim ultimament, jejeje

Salutacions, carregar bicis, i avall. Cafè a la masia salat i cap a Fontscaldes. Quan baixem del cotxe fot un vent acollonant i fred, que fa pensar que la divisió del grup entre els de malles llarges i els de curt donarà joc.

Amunt, per variar. Primer per cami, un troç d'asfalt i després un corriolet en pujada i planejant força entretingut. Amb el seu punt però 100% ciclable. Desprès una mica més d'asfalt i pista, fins arribar al primer bucle de la jornada. Pujada per pista però que es va fent, i la primera trialera en condicions.

Molt guapa, pedres gordes que no molesten i tot factible pel meu nivell, al pro l'he pedut als primers 2 metres, per variar, i l'adrenaliner s'ha entestat en seguir-lo, bé, més exactament en intentar-ho, jejejeje.

Tant guapa es la baixda que ens em passat un troç i tot, per lo que ha tocat remontar una mica espenyent la bici. Després un corriol en pujada, més tard planejat i després en baixada fins al començament del bucle. M'ha agrada molt aquest tram.

Pista i carretera fins a miramar, i després tirem cap a les antenes. Aquí el track original tirava per un lloc, però els ulls iluminats del nachondo ens diuen de baixar per la part alta del Yeti. Quina por, però la curiositat ens pot. Bèstia amb ganes el primer tram, molt técnic i si la cagues la caiguda pot ser xunga. El crack baixa, l'adrenaliner tambés tot i que s'estampa a la part d'abaix, sense conseqüencies, i el coco i jo fem una mica de senderisme, per poder gaudir del paissatge ....

Després empalmem amb el yeti d'abaix, i al primer salt de les pasareles el nachondo es compra una parcela. En part ens treu una mica la depressió de sobre de veure que els bons també cauen, però la caiguda ha sigut lletja. S'ha donat un bon cop al costat, tot i que tenint en compte la mà d'arbres que hi ha no s'ha fet res. Una altra passarela amb salt, on aquí compra la parcela l'adrenaliner (i avui ja van ...) i després anar baixant pel sender trialera molt disfruton. Arribem a Fontscaldes un altre cop, i com que la roda del nachondo no està tot lo rodona que ha d'estar, i el seu costat una mica dolorit, decidim finiquitar per avui i cap a casa!

Excepte per lo del nahondo molt bon gust de boca. Zona a repetir, !!!!

Fotos:

Miramar

Camí de pujada i vistes

Intents de foto al segon corriol de baixada. Aquesta gent corre massa per la meva càmara

Miramar

La vista des de les antenes. El mar hi és, eehhh

Diferents estils a la part xunga (però xunga, ehh) del Yeti

Bona volada, però aterrizatge millorable, ehh

I aquí el casco de l'adrenaliner, que s'ha emportat un record

"Videus":

Salt del nachondo

Salt del Adrenaliner, llàstima de no haver continuat filmant "l'aterratge", jeje

Tens algun comentari? Entra al foro!

Prades light

2007-10-28T18:45:00.000+01:00

Avui he tornat a enganyar al teletubi per anar a fer un Prades mmmmoooollllttt tranquil

Hem sortit del parquing i hem pujat per pista fins a l'entrada del sender del colom, evitant el matarrucs que ultimament hi ha poc fondo.
Després de gaudir del sender tornar a tirar amunt tot admirant el paissatge.
Parada a la font de la pena a fer un mos i amunt un altre cop.
Un cop adalt hem fet el corriol aquell que planeja i hem baixat fins al mirador de la pena, després avall fins la font un altre cop i per acabar el corriol que baixa des del pou de gel.

Un matí de conya, unes vistes fantàstiques, que ara està tot molt bonic i com sempre que vaig a Prades, ganes de tornar-hi.

Unes quantes fotos, que avui venia força de gust tirar-ne. Com sempre no fan honor a lo bonic que estava tot

Aquestes si que són novetat!!! Ara és pot entrat al forat de gel.

I per acabar una mica d'acció

Per deixar un comentari, al foro!!!

Boltaña - Sieste - San Velián

2007-10-20T19:08:00.000+02:00

Crònica by Joan89:

Bueno, el retard de la crònica és culpa dels profes de la uni, que ens exigeixen massa. Aquí la teniu:

Vam començar que el sol no feia més de dos hores que havia sortit del tot, feia fresca però els rajos ens despertaven les alegries malgrat que cuan pedalànem ens feien un pampallugueig als ulls a causa de les fulles del arbres, però no va durar gaire, tot va ser ficarse a la primera trilera per deixar aquest detall de banda i posar l'atenció al que teniem als morros. De seguida vam haver d'atravessar el primer riu on els veteranos ja havien tirat varies fotos i començar a pujar una pujadeta on vam començar a trobar regalets de la fauna de l'entorn.

Quan vam arribar a dalt hi havia una vaca amb unaes banyes que, sincerament, no eren de menysperar, que ens estava esperant i ens va dir que "mu" i va marxar. Llavors nosaltres vam seguir ja sense màniga llarga pel camí de la vaca i no sé si va ser aleshores o més endavant que ens vam trobar uns vedells fent l'hora del pati que al veuren's van escapar a córrer camí avall i nosaltres entusiasmats al seu darrere.

Llavors vam pujar una altra trialera plena de aquells pastissets i vam fer un bon descens per una boníssima trialera. Quan vam ser a baix vam tornar a pujar fina aquella casa ballada no sé quants cops i que malgrat això a dins hi continuava havent-hi restes de menjar del sector boví i una senyora que tirava fotos.

Va ser aleshores quen vam fer algo malament i ens vam empantanegar una estona per una "trialera" que si haguèssim agafat la bona haguèssim baixat una bona estona, però al final vam enganxar-la i vam anar a petar a les basses de les fotos, allà vam experimentar lo que pot arribar a relliscar la bici per sobre d'una pedra, i més si està ben lubricada.

Desprès vam acabar de baixar fina a un tram de carretera on vam veure els vedella i les seves mares fent una envejable migdiada entre la gespa i la claror-escalfor del sol que feia.

Per la carretera vam arribar fina a una casa on aquell dia s'hi dinava una paella que devia estar molt bona i vam fer la última trilera que ens va dur gairebé fins als cotxes i on vaig poder experimentar, sobretot al loc on no cobreixen els proteccions, el major grau de sensibilitat que les meves cames poden arribar a assolir vers la vegetació d'un entorn i més tard vers l'aigua de la dutxa i la tovallola de bany. Un cop al cotxe vam haver de tornar a muntar el puzle a la baca i capa a Lleida!

Fotos del demolits:

L'adrenaline fent amistats ;-)

El primer riu

El camí de pujada

Aquí un que havia buscat una traçada "alternativa"

Fotos del NoZone:
Primer "vadeo"

El segon ... perseguint a la vaca!

Peña Montañesa de fons... i jam soltant tripas jeje

Joan (adrenaline) sortint del poble

Espereu-me!!!

Mireu-lo que PRO! jajaj!

Panoràmica... la única que no m'ha sortit cremada

Es de mentida, no ha baixat muntat ejejjeje

Qué fardón.................. pssspsss

demolits negociant un pas... llàstima que no es vegi, hi havia un bon escalón

Joan ídem al mateix lloc.

Protagonista de la jornada... somiaré amb les seves "pizzes" duranat una temporada jeje

C'est tout!

Vols desar algun comentari? Entra al foro!

Vilamajor-Pla de les Bruixes- port d'Àger

2007-10-14T19:05:00.000+02:00

Doncs això, que ahir em va trucar el teletubbi i vam quedar per anar a fer una ruteta més aviat xc.

Total , que quedem una mica d'hora (eehhhh Nozone!!!!) que després teniem lios familiars, i amunt. Primer per reg asfaltic, que s'empega l'ostia, fins als massos de millà, després per una pista abandonada, ara per a quads, tota de pedra suelta, fins al plà de les bruixes, per cert molt guapa la zona. Des d'aquí puja i baixa per camins (si, he dit camins, vade retro!!!) amb pedres clavades força entretinguts. Cafè al port d'àger (un luxe, jejeje) i després pista fins a Vilamajor. No està mal la ruteta, té la seva gràcia, sobretot el paissatge.

I no hi havia matolls!!!!!!!!!!!!!!!

Les poques fotiquis del matí

El reg asfaltic enganxós de pujada

La senyal m'ha fet gràcia per la i

El pedregós sender de pujada. Per a homes de veritat i no maricones com nosaltres, jejejeje Dret a collons i técnic

M'he deixat els pantalons curts i deu ni do la fila que faig de rallymen, jejeje

I no n'hi ha més, au!

Per desar algun comentari, aqui!

Empantanada a Olson

2007-10-12T18:00:00.000+02:00

La ruta ha batit tots els records haguts d'empantada fins al moment: 3 hores i mitja per fer 15 km's, dels quals uns 3 a peu entre bardisses .....

Sortida des dOlson en un dia clar i amb bon temperatura. Pujada per carretera fins la collada i després per un camí trencat, tot molt tranquil. Un cop al poble un tomb per ell, que val la pena, i a la recerca del cami.

I aquí ja ens liem, i enlloc d'agafar el corriol de sortida cap al bucle (la ruta era com un 8 on el centre era Eripol) tirem ja cap el camí de tornada, i sort, veient el que després va passar. Primer per una trialera bastant bruta i técnica, però amb passos molt guapos, i a l'arribar al pla el corriol és comença a perdre entre la bardissa, fins que es impossible avançar pels esbarsers. Llavors em d'improvissar camp a través, a vegades per crestes de pedra, a vegades pel mig d'un rierol, fins que aconseguim arribar a una pista, on esgotats, anem tirant fins a tornar a Olson.

En resum, el paissatge acollonant, però la ruta no es pot fer, i la variant es matadora. Sort de les proteccions perquè sinó ens hauria caigut la pell a tires. I sort de l'slime, perquè hi havia estones que feiem servir la bici per apartar les bardisses.

Molt em sembla que aquesta no la repetirem, jejejejeje

M'h fet gràcia la senyal

Eripol

Per aquí el mig vam baixar

I a partir d'aquí l'empantanada. Igual no s'aprecia, però era impossible passar sense el matxet ...

Alguna de les variant que vam agafar tenia la seva gràcia, però durava poc ....

Pisteta amunt... xinoxano

Visita a Eripol, val la pena...

Vista de la vall des d'Eripol

Carrers d'Eripol

Inici baixada cap a Olsón

Gran Mestre mostrant les arts

Inici viacrucis

Barrancs de l'alternativa jeej

c'est fini!

Vols deixar algun comentari, vés aquí

Ermita de Pedra (Àger)

2007-10-06T18:05:00.000+02:00

Bé ja he tornat!!! Al final ho hem fet de tarda.

Per mi no ha sigut tanta empantanada com es preveia... podria haver estat molt pitjor.

Això si, la baixada la continuem declarant majoritariament no ciclable, almenys pels mortals! Però és bastant factible amb una bona tècnica jeje.
Tan de bo en tingués la suficient per poder afrontar quasi tota la baixada sense la inestimable ajuda dels peus!!! Pero continaré sent un matat.

El demolits almenys ho ha negociat molt millor que jo i ha pogut superar de forma celebra molts passos i zetas com a bon Gran Mestre que és jejje

Mini crònica que no tinc temps:

3:00 al bar caferó rapid i cap amunt!!!

4:00 Ja a Àger i ja damunt de la bici, començo a patir els efectes d'haver sortit de festa la nit anterior jeje procuraré rebaixar una mica aquesta mala vida que m'esta arrossegant!!! xinoxano cap amunt veiem com tota la pujada del sant alís està asfaltada primer i reg asfàltic després. xinoxano tot parlant de varis temes que ja feie dies que no ens veiem. Paradetes puntuals que el pobre demolits pateix les seqüeles del rodillo matutino ehhh ehhh que et fotras fort cabrooo!!!

5:30 ja som al desvio de colobo. Jo penso: hem tardat lo que alguns en fer tota la pujada i nosaltres quasi només mitja, som uns cracks. ens carreguem de ferralla i vinga avall que tenim feina!
Bueno, al principi era factible, després duna petita remuntada i divagacions de encertar el camí entremig del pedregal d'on estavem fotuts, mos nem fen xinoxano, ara a peu, ara en bici, ara en bici-peu, que si pausetes que si a explicar algun cuento, admirar la vall a punt de la posta de sol, no te res a veure amb les vistes matutines. Al final ja començava a estar fins als ouets de tant pedrolo però ja quedava poc i per fi arribem a la zona de la ermita i comença la segona part, el corriol 100% ciclable i divertit on disfruto(em) de valent i vinga cap a àger que es fa fosc!

7:20 ja arribem a baix, satisfaccions varies, no ha estat un rutón però està prou bé, va bé per agafar confiança i el truquillo amb els pedrolos sueltos. Mirem les seqüeles d'aquestes a les rodes i en fan prescència jeje Per algo estan!

I cap a lleida que cadascú de nosaltres teníem compromisos. I jo ja vaig tancant que ja faig tard!!!!!!!!!!!!!
Demolits, gaynamberguan, ja posaras les afotos, les de la panoràmica ja me les passaras, en format XXL

A PER LA PROPERA!!!

PD: ja no m'enrecordava lo bé que es baixa i lo molt que perdona les errades la gran bèstia parda Giant Reign, no si al final en farà honor del nom de marca-model jeje, QUINA PEAZO DE BICI QUE ES!!! Un no se n'adona de lo que té si no la deixa aparcada una temporada i va amb una de rally puro y duro i torna amb lo tanque. Babas mil!

Les fotos

Al final no ha estat tant empantanada ehhh!!!

Vols comentar alguna cosa? Entra al foro!

Panticosa

2007-08-22T18:14:00.000+02:00

Doncs bé, com que se m'acaben les vacances haig d'anar cremant els darrer trets. Aquest matí he fet una escapadeta a l'estació de Panticosa, amb gent del foro.

Ha estat un matí curiós. Erem poca gent i d'estils molts diferents, i alló no és un bikepark a l'us, però gràcies a un forero que s'ho coneix com el palmell de la seva mà em pogut fer bastants recorreguts.

Els que menys m'ha agradat es que sempre es comença amb baixada d'herba a l'ample. A primera hora estava molla i patinava l'ostia. Després si que es trobaven corriolets pirenaics, i en general poc trillats. No val la pena pujar-hi exprés però si es passa per allí tés la seva gràcia.

Cap a les dues, quan ja començava a notar-me massa el cos, el pneumàtic de darrera ha dit prou i s'ha fet una raja d'uns 5 cm, curiosament en un lloc plà. Suposo que la debia portar d'abans. He fet un "apanyu" amb cinta per arribar al cotxe i avall.

And that it's all, folks

es quatre fotos que he tirat, avui no estava gaire inspirat

Un paisstage espectacular per equipar.se

El foradet en qüestió. Blue groove a pastar fang ....

Vols comentar alguna cosa? Entra al foro!

Fast Alps 2007!!! Les 2 Alpes

2007-08-15T18:26:00.001+02:00

Dimecres 15
Ens tornem a despertar a l'hotel de les 5000 estrelles, i cap a l'estació un altres cop. Curiós això d'equipar-se al costat d'un cotxe on ho fan per anar a fer snow.

Cua a taquilles, tot rodejats de riders "topeguais" que pujen a fer snow, i amunt, en dos trams, des dels 1650 de l'estació fins als 3200 de la base del glaciar. Casi res, jejeeje. Qui li havia de dir a les nostres bicis que arribarien tant alt, jejee

Des d'aquí com que fa una mica de rasca em tiro per la primera baixada que vec, que com és evident no és la correcta, el que fa que tinguem que fer una petita improvisació pel mig d'un "petit" pedregar. Per cert, hem de pedalar uns 100 metres lineals i no vegis com es nota l'alçada. Veig que el nozone em diu tota una sèrie de coses però amb l'aire no el sento. Em deu estar parlant del paissatge, jejeje

Un cop a la pista correcta pedregar avall. La veritat es que el tram dels 3200 al primer telefèric no tés massa gràcia a part del morbo de l'alçada. Vaja pedregar descompost.

A partir d'aquí tirem per un corriol que ja ens va fent millorar les sensacions. Saludem a unes marmotes mentres l'entorn ens fa sentir immensament petits. Tornem a pujar en un telecadira i tirem avall per "l'integral": Entrada potent amb una llosa de pedra que me posa les piles a mil, seguit d'uns esgraons de pedra acollonants. Després la cosa ja afluixa, però sense perdre la gràcia. A mitja baixada em de tirar per un enllaç, ja que el telecadira de tornada el tanquen la migdia i no es qüestió d'estar una hora i mitja prenent el sol, que hi ha feina.

Tornem a la base de l'estació per una vermelleta potent i divertida que em socarra el fre de darrera, i haig d'anar parant perquè torni a la vida

Una altra vegada amunt, enllaç entremig d'una paissatge on esperes que darrera qualsevol revolt se t'aparegui la heidi amb pantalons de tiro baix, un tanga sobresortint i una samarreta cenyida. No em mireu així, que ara ja deu estar en edat de mereixer, o potser jubilada i tot, jejeje. Res, deixem les paranoies apart i continuem peraltant, ddiiiggoooo, avall. Després d'una bona estona arribem al nostres objectiu, l'entrada de la baixada de Venosc. Al mapa hi diu "LA referència de 2alps" i per tant s'ha de catar. Petit descans per intentar recuperar el que ja fa estona que no hi ha, i avall. UUUFFFFFF. Baixada acollonant, técnica a collons, en un bosc impressionant. Llàtima de no tenir la técnica del Cedric, els braços de robocop i els frens d'una moto d'enduro. En algun moment he arribat a estar tant petat que fins hi tot he estat a punt de caure creuant una carretera. 3 km, 800m de desnivell, 100% felicitat. I a damunt hem rebaixat en 7 minuts el temps que posava al cartell. Devia ser per la gent que va a peu ...

Mentres anem pujant amb el teleféric intento tornar a respirar i sentir les diferents parts del meu cos, mentres els únics músculs que em responen són els facials, que em deixen un somriure idiota a la cara. Decidim que es hora de parar una estona i menjar alguna coseta. Més que res perquè som absolutament incapaços de fer qualsevol altra cosa. Fins i tot en plà no ens queden forces per pedalar.

Tenim una mica de sort amb el restaurant i dinem relativament bé. Entre això i el descanset ja estem més o menys, més menys que més, tot s'ha de dir, en condicions d'anar a liquidar el que ens queda. Primer li tirem a una que baixa cap al poble de sota l'estació, molt entretinguda i on veiem que comencem a anar sueltos en el tema dels peraltes. Li tirem també a un pasarela bastant xula i amunt un altre cop. Ja nomes ens queda una pala de l'estació, on només hi ha una baixada molt ràpida amb peraltes. Tot i que no tinc ja forces li tiro amb tota la meva anima, mentres sento fluir les tracades dels peraltes entre les meves mans, tot sentint els topes de la suspensió sota els meus peus. Nirvana total. Contra tot pronostic arribo abaix sense estonyar-me i sense sentir algunes parts del meu cos degut al cansament, per lo que decidim que no cal tentar més la sort i és hora de plegar. Tornem a rentar les bicis, tornem a tirar-nos a un llar per rentar-nos nosaltres i decidim tirar avall, que per demà donen mal temps. El Nozone em diu "pararem a dormir, no?" a lo qual jo li contesto, "si home si, quan estiguem cansats, però ara tirem una miqueeeettttaaa". Total que 9 hores i 4 cops de gas després entro per la porta de casa, amb un somriure que em durarà dies però absolutament destrossat.

Quan tingui més temps les fotiquis, que no fan en absolut honor ni a una milesima part del viscut.

Auuu

A fons i cap a casa.

Era curiós veure's al costat de gent ben tapada i equipada amb skis i snows en ple agost... Està tarda aquesta gent...

Ah! és clar, a 3200m hi havia neu!
Demolits total

Nozone

No re, q fotia una rasca així que cap avall, bàsicament per tarteres i pistes

A mitja baixada ja hi havia verdor! Ja estava fart de pedres!!!!

Companyia

Trams de la Baixada del Venosc, la referència de les 2 alps, la veritat és que era força divertida... i un poc perillosa.

Demolits a todo gas

Cara de satisfacció

Hi havia unes vistes acollonants........ tot i ser en una estació de ski.

Els 2 alps hi havia recorreguts especialment divertits, em va agradar molt aquest tram, un dels meus preferits

Finalitzat els 2alps, havent consultat le méteo, decidim sortir dels alps, jo pensant que pararíem... pero re de re jeje hora de sortida: 5:30 aprox
Byee byeee

Em va cridar l'atenció la bona preparació de la zona i el gran respecte que tenen als ciclistes... fins i tot tenen carrils bicis a les carreteres

RESUM FINAL EN KILOMETRATGE

Au revoir....

Vols comentar alguna cosa? Entra al foro!

Fast Alps 2007!!! Les Gets

2007-08-14T18:23:00.001+02:00

Dimarts 14
El moment de la veritat. Aparquem la furgo davant de els taquilles, que per xulos i amb bollo nosaltres, ens cruspim les provisions de magdalenes que previsorament vam comprar ahir en un super i anem a un bar a fer un cafè. Ens casquen una ostia del 15 pel cafè que ens desperta més que la cafeina, però que hi farem, som guiris.

Ens vestim de romans, agafem la ferralla i cap a taquilles. comprem el forfait, que trobo barat comparat amb tota la resta, 15 eurets, i cap al telecadira falta gent. Pujada entremig d'un paissatge de conte de fades i vaques del milka. A sota mentrestant van passant tota una serie de personatges de madmax a tota castanya, entremig d'un circuit amb uns peraltes molt cuidats. Tot i que durant la nit ens ha plogut el terra sembla que està bastant acceptable.

Avall!!!! Els primers peraltes em costen, però mica en mica els hi vaig trobant el truc, quin remei amb la mà que n'hi ha, tot i que de quan en quan algun se m'atravesa. Sortim d'aquesta primer baixada tant optimistes que decidim tirar de plat fort, i ens tirem per "le canyon", de màxima dificultat. Cura d'humiltat talla XXL. Entre lo moll, el fang i les arrels molles fem la baixada amb més pena que glória, però amb un entorn acollonant. Un cop digerit això continuem, que hi ha feina.

Tirem cap a la banda de Morzine, per un enllaç no massa bonic, una mica pistero i bastant enfangat, però en el que de sobte apareix un dels trams més guapos del viatge. Una baixada trialera per un riu, tot plés de pedres que et fan sentir en un éxtasi de sensacions, mentres encadenes passos i l'aigua t'esquitxa. Que no, que no m´he pres res, que el tram era acollonant. Després pujada en telegüeb claustrofóbic i baixada per la pista de la copa del mon. Això és ràpid de l'ostia, i divertit a parts iguals. En una de les corbes veig que surt un corriol i sense pensar-m'ho m'hi tiro. Error. Era un tub dret a collons i enfangat fins dalt, del que sortir em costa una bona estona, i utilitzant un estil, que com a mínim, hauriem de definir de "poc ortodox". Seguim avall, però ara intentant esquivar les trampes de fang. Tornada a pujar per fer l'altra pista que hi ha, que no ens deixa massa impressió. Paradeta per canviar les pastilles socarrades fins a fer-se transparents del Nozone i avall, per després tornar a saltar cap a les Gets.

Un cop a les Gets fem una paradeta per dinar, un bocata tope americà, i anem cap a la part que ens queda pendent. Pujada en un telecadira amb vistes al montblanc, tapar per variar (Haurés estat unes 6 o 7 vegades per aquesta zona i no l'he aconseguit veure mai sense núvols!!) i baixada per peraltes i més peraltes, parades al "jump park" per veure com la gent vola, m'agafen tentacions un moment però millor no tentar massa la sort. Anem liquidant les pistes que ens queden pendents, i en aquesta part vivim moments gloriosos, en unes baixades molt màques i ens les que comencem a anar bastant "sueltos", jejeeje

Per acabar, com que ja ens em fet petar tota l'estació, a excepció d'alguna petita variant que no em vist, anem a saldar comptes pendents amb "le canyon". Entre que ara ja està una mica més seca i nosaltres més inspirats la cosa queda bastant equilibradeta, i sortim d'allí amb l'orgull una mica recuperat i un parell de revolcades sense conseqüencies. Deixem-ho en empat.

Netejem les bicis i despres de la recerca infructuosa d'una dutxa la canviem per un bany en un llaquet, que també mola.

A la carretera un altre cop, direcció 2alps. Vistes acollonants, pujades i més pujades i arribem. Tornem a buscar un restaurant per sopar, avui amb més éxit, volteta intentant trobar el horaris per demà i cap al pàquing d'autocaraves. Com està a petar ens quedem a l'entrada. Curiosament avui no ens costa gens adormir-nos, jejeje

Dia de "Parc de bicis" Les Gets, cura d'humiltat i trasllat a Les Deux Alpes

Després del desvetllament pel preu del café que no del café jejje amunt... Vista de Les Gets

La cistelleta dels telecadira amb material pel picnic jejeje
En general els remontadors estaven ben preparats per les bicis...

Tram de Le canyon... obviament no fa justícia a la dificultat real... fixeu-vos en la posició de jo mateix i la bici respecte al terreny... que juntament amb el fangal que hi havia, vam tenir proutes feines per baixar gran part!
Cal dir que al segon intent ho vaig fer muntat

Pastilles KO. sortia fum i tot.

Diuen que aqui s'hauria de veure el MontBlanc... igual és una llegenda "rural"

Salt que se volia tirar lo demolits...

Merescut descans oferit a les bicis... hora de dinar.

Un cop liquidada la tarda, recollim tot, gratificant bany al minillac i rumbo a Les 2 Alpes
Aqui més a l'esquerra hi havia el llaquet. En aquiesta zona a part de la bici, hi fan moltíssimes més activitats, em sembla una bona zona per passar-hi uns dies.

Au revoir!!!

De tornada no hi havia temps per aburrir-se, entre les converses semiabsurdes i les vistes

Arribada a Les 2 Alpes, sopar, solució de "problemes", 2 birres (7€) i a dormir.
L' habitació en l'hotel de les 5000 estrelles amb les bicis a la baca.

I a dormir que l'endemà hi havia molta feina!!!

Fast Alps 2007!!! Dia de viatge

2007-08-13T18:15:00.001+02:00

UUUUFFFF!
Després d'uns dies d'incertesa per quadrar agendes i fer el possible i l'impossible aconseguim un espai de temps de l'aventura. Intentaré resumir un mar de sensacions i moments en un toll de paraules.

Dilluns 13
M'aixeco, després d'una nit de dormir poc entre els nervis i coses que havia deixat per l'últim moment. Agafo la "fregoneta tuneà" i cap a recollir al Nozone. Anem tirant tot fent-la petar, paradeta a Ponts, amb una estoneta mentres jo faig unes trucades que m'havien quedat pendents i més carretera direcció la Seu. D'allí cap a Puigcerdà i baixada per la vall que dona a Prada de conflent, gaudint d'quell paratge tant esplendit, mentres anava recordant "batalletes" per aquella zona de époques més salvatges, i anava instruint al meu company de viatge en les característiques bàsiques del "homus and donus francaises"

Un cop a Perpinyà A9 i amunt. Fins a Valence i al desvio de Grenoble proposo fer un tros per nacional. En part per omplir el dipòsit en un super i així estalviar-nos uns 15 euros i en part per veure una mica de paissatge que en aquesta zona ja comença a ser espectacular. Un estoneta més d'autopista, una típica pujada de port alpí d'aquelles que els professionals se'n casquen 3 o 4 en cada etapa menjant només arrós bullit, jejje, i aribem a les Gets. Cerca ràpida d'un restaurant per sopar, amb un éxit relatiu, i cap a plegar l'orella a la furgo, ben aparcadets al parking d'autocaravanes, on semblem la ventafocs. Ens costa una mica adormir-nos, barreja de l'emoció i que només són les 10. Però tampoc teniem res millor que fer ...

DIA DE VIATGE I PAISATGES

Sense presses amunt, la única pressa que vam tenir va ser buscar algun garito per sopar jeje.

Los aguerrits!!!

Instruments varis... no sé si estarien gaire còmodes o què?

Muntanyes ens anaven donant la benvinguda dels Alps... Parc Naturel réginal de Chartreusse (no vai trobar cap botella de dit licor jejeje)

Un cop passat aquest massif, ja vam posar la directa fins a Les Gets per un port categoria "Arrós bullit"

Ruta per Chia

2007-08-02T18:28:00.000+02:00

Doncs al final ha caigut chia. Un mite menys.

Problemes de logística han fet que comencessim una mica tard, però encara que feia una mica de calor el sol no apretava fort. Amunt, que és la meva creu.

Em tirat per la ràpida, enlloc de pujar pel darrera. Pista tirant a pestosa, només ensucrada per les vistes magnífiques. La nova generació ens ha demostrat ràpidament que hi han els que vna en bici i els matats com nosaltres, i ens ha tingut que esperar tant que podia haver fet la pujada dos vegades. Però després ens em vengat, jejeeje. Arribar al mirador, tot esperant trobar-me a un subnormal que ens ha adelantat a tota castanya per dir-li quatres coses, o foteli dos osties, que ganes proutes que en tenia. Sort que un és educat.

Impressionant vista del sobrarbe, i avall. Primer per pista amb algun tram que evitavem, fins a la cascada, i d'aquí primer per un corriol bastant técnic de pedres grans, amb algun tram d'espenyer amunt, per despres típic corriol pirenaic, bastant planer i una mica brut, algun tram de baixada descomposta i rierol, i ja cap al final un pedregar amb gravilla del tamany entre un puny i un cap que la feien força "entretinguda". I així fins a Sahun. A destacar de la baixada les 3 punxades de l'ori, l'intent de reparació dels seus semi frens, l'amor del Nozone amb un esbarçer i a l'Ori que se li ha d'explicar que el peu va al pedal, no al plat, que fa puuupppaa.

Pel que a mi respecta m'ha agradat molt el tram técnic i la resta d'aquella manera. Tant temps esperant aquesta ruta i m'ha deixat un reguts agredolç. No m'ha motivat suficient per repetir-la. Em va deixar millor gust de boca la d'Eriste y el camí del Solano. Com a curiositat de lo que em mata la calor de la part baixa que picava el sol a la part alta que estava núvol de promig anava a 15 pulsacions menys!!

Unes quantes vistes. Com sempre les fotos no fan honor

Superman

Vista del sobrarbe

Trípode improvisat

La cascada

Una estampa que s'ha repetit, jejejeje

Més de la cascada

Ja al corriol

Fent amistats

I l'última, del Nozone mirant-se el corriol i pensant com era que no havia caigut i rememorant el seu amor per les pedres, jejeej

Poso algunes de les fotos que he tirat i tal com ho esperava... han sortit fosques.

superman2 jeje

N'hi han més d'aquest tipus, pero com q no surto mai a les meves fotos, em fa gràcia posarla!

La troupe de la ruteta

Va parir.... m'ha sortit de putamaree

jordi demolits

Ori

Vaia parell...

Delicies mecàniques.

Sahún

I EL MEGABOCATA TAN ANUNCIAT!!!!!!!!!!!!! Comparar tamany del bocata amb la copa...
Ademés era cansalada a la brasa... acollonant...

+ fotos aki

A veure quan me curro les 2 o 3 panoràmiques

Al final nomes dues panoràmiques:

Observant la vall...

Arribant al mirador del sobrarbe amb la cascada a la dreta

I eso es todo!

Vols comentar alguna cosa? Entra al foro!

Segona part Pic de l'Orri

2007-07-31T18:33:00.000+02:00

I ara anem per la segona part de la història: Aquest matí encara estava per allí i com que tenia el track de la segona part de la ruta, la pujada a pujalt i baixada de nou fins a Sort, m'he dit alló de "i perquè no?" i total que l'he anada a fer. La pujada per carretera amb calor ha estat una "PUTADA" i això que la mitat me l'he saltada amb la furgo. Aribar adalt, mirar una mica el paissatge i avall. No ha estat malament el corriol, però no m'ha compensat la pujada.

Fotiquis:

Vista de pujat, el poble cim:

La curiosa entrada del corriol:

I la vista panoramica de per on vam baixar el diumenge:

Pic de l'Orri

2007-07-29T18:31:00.000+02:00

Eeeooo!!!
doncs finalment he pogut fer la ruteta aquesta !!!

Al matí, això d'aixecar-me a les 8 m'ha provat jeje, cap a sort a esmorzar una miiiquet de re (ja! una flauta de pam i mig de secallona)
Cotxes amunt fins a Rubió (vaia trampa ehhhh)

Pisteta amunt, uns 10 km que al principi ens costa molt a tots... i despres que es va fent, disfrutant de les bones vistes pim pam, parlant i parant cada poc cosa que s'agraeix molt per no petar... una mica de solució de "dolor collonero" que finalment sembla q dóna resultat no??? pos au.

finalment ja quasi tocant lo cel... vistes i vegetació 100% pirineaica d'altura, babeos varios, el menda q es flipa i vol coronar una duneta per si hi havia sort i es veia l'altra vall i lo únic que veig es una altra muntanya davant dels meus nassos aixi que... avall toca jeje.

Ens muntem la ferralla i vinga cal avall, primer un corriolet subebaja per una ladera una mica puñetero per lo inestable del terreny, tenim visita equina, fotos, i més fotos i ja som al bosc, molt guapo el bosc... una baixada que es va fent i que es va complicant a trams i que t'agafen per sorpresa... pim pam baixant i es notava que perdiem altura tant per la temperatura com pel tipo de vegetació, ja només hi havia esbarzers que ho pot certificar la meva pell jejej disfrutem de lo lindo, i ja a la part baixa una sèrie d'esses ràpides i divertides ens fa disfrutar a fons, encara que els frens no dirien el mateix ejejejeje vaia recalentades!!!

No hi va faltar la desilusió... al veure com un tram de corriol s'havia maltransformat en una... no sé com dir-.ho allò. I la única cosa que es veie era una màquina de fer morter. Vaia destrossa només per fer allo... en fin, ja se sap. Ultim tram per més corriolets, creuem un poble i ja arribem a sort.

Disfrutem de bons xampús mentre esperem a la resta de gent, llavors a algú se li ilumina la idea de baixar fins al camping per carretera (encara no sé de qui va ser la idea... De qui va ser???). Total que com sóc tonto i em deixo enganyar massa facilment per la carretera vam anar. Conèixent l'asfalt, era millor rodar ràpid que lent, al cap i a la fi cansa menys, així que vaig a fondo, 4 km que de baixada res, era tot planet i amb aire en contra CAGONDEU.

Em vaig cansar més en aquestos 4 km que en tota la ruta jejeje vaia collonada. Agafar la furgo i cap amunt. No sé quina tonteria es aquesta, ja podiem haver pujat directament... enfinserafín, pujada alegre, baixada més alegre encara, piscina miraculosa, dinar recuperador, xerrera posterior, etc etc i tots cap a casa.

Un cap de setmana per recordar.

Ara unes fotikis

Pisteta amunt

Arribada al refugi, des d'on ens haviem de desviar de camí

Inici dels corriols

L'autèntic biker, amb rígida fins a la mort

Sigui on sigui, sempre tenim visita ejje

Durant la baixada...

El nostre recuperador de cotxes jeje

Les sofrides bicis, quina paciència deuen tenir...

Més fotos aqui

A per la propera!!

Tot començant

anar pujant

Al refugi de les comes

Atravesant rierols, que refrescaven tot i que per allí adalt no feia calor

Tocant sostre

Començant a baixar:

I ja no en vaig tirar més, que prouta feina tenia!!!

Ruta de les Ermites des d'Ivars

2007-07-26T18:11:00.000+02:00

Teletubi diu:

Em "xorreja" la suor

Bones,

Per fir m'he recuperat de la calorada d'aquesta sortida, cal dir que la principal dificultat que vaig patir va ésser soportar el meu propi suor als ulls, pel demes la ruta em va agradar força. !!! Pujada pedregosa apart !!!, definitivament deu ser millor de baixada.

Per cert, algu sap on puc trovar "ancles" portatils per poder anivellar una mica els rendiments a les pujades salvatges.

Salut i fins la proxima...

Demolitsteam diu:

Jo també opino que és millor al reves
Però com que el track original era en aquest sentit tenia curiositat. La pujada aquella no té massa gràcia, i el tram adoquinat és matador. Per la resta, calor apart, una rutilla raillera ... S'ha de fer de tot, diuen, no, jejeej

Fotos:
Les fotos del dia:

Aquesta em va fer gràcia pel cartell i san salvador al fons

La primera ermita (Sant jordi????). Hi havia unes mosques pesadiiisssiiimmeesss

La bèstia

Vista de la pujada matadora amb el teletubi treient les tripes

Arribada d'en teletubi de la pujada matadora. Sort que a mi no mèsperava ningú, perquè la pinta debia ser similar

I aixòi és tot

Enduro Express La Molina

2007-07-01T18:10:00.000+02:00

Doncs bé, la cosa ha passat amb un gust agredolç

A l'hora convinguda ens trobem al bar l'equip triunfador, i des d'allí amunt. Anem amb el C2 del nozone però condueixo jo, que ahir algú va sortir de festa. No hi ha res com ser jove, jejejej

"Tiradeta" fins la molina com veig acollonir com van baixant les ratlles de l'indicador de gasolina. Un cop allí recollir el dorsal, tot montat molt fashion, anar saludant gent coneguda, agafar la ferralla i cap a la sortida.

Briefing de l'organització i sortida. Pisteta, corriol i això va pujant, minitrialera amb embús i pujada trencadora per pista, mentres comença a ploure i ens fa vent de cara. El 7 km inicials i 500 metres em sembla que s'allarguen bastant més, i no només per l'alçada, sinó perque es fa bastant puja-baixa. Arribem adalt, ens equipem per les tonyes i el fred (eh nozone) i avall. VAJA MERDA, baixada per pista tipus tallafocs amb tallants per l'aigua constants. Perillosa i sense gràcia. Un xaval s'estampa davant meu i es fa un bonic tall al colze. Total que de sobte tornem a estar avall, i jo amb una mala ostia considerable. Llavors ens plantejem la situació, i decidim no baixar a Alp, ja que com la cosa sigui per l'estil els mato, i a més desprès et queda una pujada de tornada més que considerable. Pel que he pogut llegir pels foros la baixada estava força bé però la pujada matadora

Passem al plà B, de Bikepark, jejeje. Pujem en el "delicat" (per les osties que dona) teleweb amunt i anem baixant per les diferents pistes. La veritat es que ens ho passem força bé. La Molina és diferent als altres bikeparks, potser una mica més bèstia i més tipus DH pur, però amb trams molt divertits. El Nozone està en estat de gràcia i em maxaca viu, i jo vaig fent, però no tinc un dia molt brillant. Una bona estona fins que cap al final de la darrera baixada el Nozone es menja amb patates un forat, i tot i que ell resta intacte la seva roda de davant no opina el mateix. Total que fem una aplicació d'ingenyeria superior avançada en una pedra per apanyar una mica la roda i anem tirant fins al cotxe, i un cop allí decidim donar el dia per tancat, i cap a Lleida falta gent.

Doncs això, ha valgut la pena la quilometrada pel bikepark, però a un altre montatge del solobici em sembla que tardaran a veure'm

La sortida

El oboca fent el paiaso, jejej

El nozone amb la jaqueta de goretex improvisada

La bici del nozone post "aiaiai que per aquí no és i que cony fa aquest forat al mig" jejej

Vols comentar alguna cosa? Entra al foro!

Ruta èpica per Ainsa

2007-06-21T18:34:00.000+02:00

Donc bé, una més per la saca, això si, aquesta ÉPICA!!!!

Total que aquest mati ens trobem a la gasolinera de castillonroy els tres magics members pel dia d'avui: El nozone, el teletubi i el que aporreja el teclat.

Gas i amunt, en un ambient cada cop més negre i començant a ploure, a estones amb intensitat. Un cop a Ainsa a esmorçar, que és lo que fa pinta que serà l'únic que farem avui. Ve una estona a fer-la petar el Jorf i una hora després sembla que la cosa aguanta, per lo que decidim tirar.

Un cop equipats i començant a pedalar la cosa cada cop està més negra, i comencen a caure unes quantes gotes. Carretera amunt, parem a posar-nos el xubasqueros i para una mica, per lo que anem tirant, i així una bona estona en que plovia, parava, plovia, parava. Després ens en cau una de bona i ens aixopluguem al porxo d'una casa, on se sentia la gent a dins però no han sortit a oferir-nos cafe i pastetes. Quina pinta debiem fer, jeejej

Torna a para i tornem a tirar una mica més amunt i ... endevineu ... torna a ploure. Aquí en teletubi decideix que té mes conexeixement que la resta junts i que potser no cal calar-se fins als ossos, per lo que tira cap al cotxe abans que la cosa es compliqui. En Nozone i jo ens mirem i diem alló de "una miqueta més" i anem fent. La cosa cada vegada més negre però el paissatge cada cop més alucinant. Cau un xafec de collons i ens amaguem sota un arbre, però quan ja gairebé estavem decidits a girar torna a parar i "una miqueta més". Torna a caure un xafec de l'ostia i ens tornem a amagar, però com que parats agafem fred diem .... "una miqueta mes" i anem tirant. Pujem per una pista trencada acollonat per la que baixa un autentic riu pel mig, en un paissatge de compte de fades.

Al final la cosa sembla que afluixa i arribem adalt, i a partir d'aquí comença lo bo. Primer una pista trencada amb riu per acabar de donar color a les bicis, després un corriol de zetes tècniques amb pedra alucinant, per empalmar a l'acabar amb un pr que ens portara pel mig del bosc i les barranques fins a pueyo. Allí remontar una mica, carretera avall, més gr, una mica més de carretera i ja som a ainxa. Xops com gats però amb un somriure a la boca que no me'l treure en uns dies. Definitivament un d'quells dies que es recorden!!!

Al campament base, equipant-nos

Aquí fent el vell truc de posar-no el xubasquero perquè pari de ploure. Sols ha funcionat temporalment ...

Fent vida social

Els paissatges estaven espatarrants

Aquí ens estava caient la gorda. Si us hi fixeu es veuen fins i tot les gotes. I com la cosa no feia pinta de parar al final hem sortit plovent i tot

més paissatges

No se si s'apreciarà però anavem reboçat de fang

Apretant el sillin rebel

La qualitat de les fotos deixa algo que desitjar, però tenint en compte que la camara xorrejava aigua, encara rai, jeje

PromoPrades

2007-06-17T18:38:00.000+02:00

Doncs això, que el diumenge passat vaig fer una sortida en principi light, per la zona de Poblet, amb uns colegues que s'estan aficionant a això de la bici. Si, ja ho se, sóc mala persona, jejejej

En principi teniem que ser una colla i al final vam ser només dos, però amb moltes ganes de passar-ho bé. Vam pujar pel matarrucs, Pena, colom, fins adalt, baixar pel corriol del mirador de la pena, colom un altre cop i cap al cotxe. Un dia guapo, molts riures, 700 metrets de desnivell pel cos (algú se'n recordará de mi uns dies, jejejeje), algun petit incident mecànic i poca cosa més. En total ganes de repetir, jejejej

Algunes fotiquis per moure això, que està molt mort

Per cert, el colega estrenava bici, i deixant de banda el frens que ens van donar una mica la murga per que els del Deca els van omplir d'oli, la bici em va sorprendre molt gratament. Senzilla però molt efectiva. I a un preu demoledor.

L'orgullós propietari quan encara estaven les forces intactes i la bici impoluta

Aquí quan se'n va adonar de perquè el corriol és diu matarrucs ;-)

A canviat una mica la cara de la sortida comparada amb la d'arribada a dalt, ehhh

Les fotos que m'ha passat el soci. Per cert, que ha llegit la crónica, m'ha dit que sóc un cabró i ja en té ganes de més, jejejej

Dona gust treballar en un taller tant xulo

I la cada de satisfacció dels dos al final

Au revoir!!!

Montsant - Ulldecona

2007-05-26T18:35:00.000+02:00

NoZone diu:
Temíem que tot s'acabés en un esmorzar al bar... però doncs al final d'esmorzar res, ja que hem desafiat el temps i ens hem atrevit a fer la ruteta :D

Tot i la duresa i l'alt percentatge de pateo, m'ha agradat molt, hi tornaria un altre dia amb més de calma i a reintentar els punts on no ho hem fet muntat (dins d'un limit que alguns vaya tela!!!!)

De remullades no ens hem salvat... i ha dificultat el primer tram de la baixada final, pero bueno, es ley de vida jejje.

Avui si que he dinat a gust!!!

demolits diu:
Doncs si ,al ruteta ha sortit millor que les espectatives del temps marcaven. Menys la remulladeta abans de l'última trialera ens ha respectat bastant.

És una ruta potent, no per la distància ni el desnivell, però el terreny maxaca que dona gust. I el meu estat de forma es manté en el seu pèsim habitual, jejeeje
La primera trialera deu ni do lo bruta que estava, i les pedres molles deu ni do lo que patinen.

Tot i així un matí de conya

Fotos:
Els corriols de pujada al principi

El fart west, jejeje

La ermita de no se que ;-)

El troç més selvàtic

La bici del Nozone, que com s'avorreix d'anar al meu ritme va plegant floretes ...

Aquí aviat plantaran una rotonda

Quina cara de susto!!!

La baixada de Montral

2007-05-13T18:40:00.000+02:00

Doncs bé, avui aprofitant que tornava a pedalar però volia fer alguna cosa no massa maxacona he aprofitat per anar a fer una rutilla que feia dies que comentava amb el meus nebots, i avui li hem fotut canya.

Al final erem 6, i hem fet combinació de cotxes per no maxcar massa. Uns els hem deixat a Alcover i amb els altres hem pujat fins a Montral i després fins a la cruïlla de la febró. Des d'alli hem començat, seguint un tram de la pedalada de capafonts, primer per pista i després per un gr bastant entretingut, una mica d'empalme per carretera i ja erem a Montral. Allí solventar alguns problemilles mecànics i avall pel gr de la vall de la glorieta.

Aquest GR feia temps l'havia fet a peu, i el recordava guapo, i el paisatge ho és, pero la ciclabilitat baixa, tot i que l'Albert deu ni do. Després un corriol molt xulo però una mica brut, hem sentit jabalis, una mica de pista i l'última trialera de la pedalada d'Alcover.

Un bon matí: una rutilla que m'ha agradat, el genoll m'ha funcionat, bona companyia i pocs incidents. Que més es pot demanar, jejjej

A algú els tolls li han donat feina, jeeje

Algunes imatges del gr

Algun dels trams "poc ciclables", jejeej

Una vista de la vall

L'albert n'ha tirat alguna més, a veure si me les passa.

Ja torno a estar operatiu!!!

Reto: 7 baixades de Tella

2007-05-06T18:41:00.000+02:00

De moment només diré:

La mare que ho va parir, aquestos "nòrdics" dels pirineus no tenen coneixement jeje

La sonrisa d'atontat em durarà fins la setmana que be com a mínim!!!

Link del foro on hi ha croniques i fotos a tutiplén de la sortida
Només sé que:
- Aquella gent de la zona baixen que se les pelen.
- Los pamplonicas ídem (tonifane, jim i potxito).
- Jo m'he superat... he baixat i he fet coses que fins ara meu repensava jeje quin remei, que sinó ja em veia vivint al monte para siempre.
- A la primera trialera anava molt torpe, pero a la segona ja m'he despertat i he disfrutat de valent...
- Molta diversió, moltíssima pedra, molta tècnica i velocitat, la reign va de putamare, hem provat moltes bicis (les anavem canviant)
- Hem començat la primera baixada a les 10 del matí i la última (la sisena) hem acabat a les 9 de la nit, 11 hores deixats a la mano de dios.
- Moltes punxades que ens ha fet retrassar bastant, en total unes 7 o 8 punxades o rebentones.
- Ja no em queden pastilles ni davant ni darrere, la AM ha acabat negra la part inferior de la barra esquerra jejejej els discos te una banda negra i tot...
- El xofer de la furgoneta un gran home, sense ell, no seriem res jejeje
- I quin fart de menjar!!! com menjen els animals jeje

Parte personal:
- 1 caiguda per xafar malament una placa de formigó amb gravilla. No m'he fet res pero la camara de fotos KO, tota doblegada. Gràcies a ella, no m'he rascat el lateral de la cama!
- Protector i baixos de la reign de plats matxacats jejej

Lo dolent, un ha acabat a urgències per curar un tall al braç (igual que el teu, demolits), ha petat el TST de dues AM... la heckler del tonifane fissurada pel mateix lloc que la del Eras i bastant temps perdut reparant rebentones, n'hi hagut 7 o 8 tranquilament.

Com a anecdota, he fet la meitat d'una trialera amb una mondraker Kaiser amb una 888, les pedres no existien...!!!

I amb tot això només he explicat una petita part...

Vista matutina desde Tella direcció Tellaexpress...
Inici Tellaexpress

El remonte

No tot es pedra jajajaj

La cinquena i penúltima trialera, la vam baixar una mica tocats del vi... ningú anavem finets jejej

Les "víctimes", hi falto jo i dos més (un que es va fer mal i l'altre no tenia bonobici de tarda)

+ info a partir del post #46
www.foromtb.com/showthread.php

Salut!

Fangal d'Alguaire i Rosselló

2007-03-31T18:43:00.000+02:00

Doncs avui dos agerrits han desafiat el mal temps i l'estat del terreny i hem sortit en bici.
Per problemes horaris de servidora, finalment hem optat per no anar lluny i hem fet una ruteta entre alguaire i rossello que al final ja ha sortit prou bé.

Hem quedat a casa meva, hem intentat arreglar el meu canvi sense grans resultats, ens hem disposat anar cap a rosselló pel plà, tot xarrant i fem algunes baixadetes per rossello i alguna pujadeta, després cap al plà de nou (les alternatives estaven impracticables) a ensenyar-li al gran guerrer freerider les pertinences d'alguaire on poc a poc s'està fent un circuitet força interessant i no massa díficil. I cap a casa meva, a les 12 ja haviem acabat.

Una mica de comentaris del projecte de la rígida, i cadascú al seu cau que hi havia feina

No ha estat malament el matí, sobretot tenint en compte com pintava... Anar xerrant, el fang ens ha respectat bastant i ens ho hem passat força bé.

Poques fotos, no ha donat temps, jejeje

I en aquesta s'observa com la forquilla del nozone està a punt de fer una tragada d'impressió, jejeje

I els "supervideus"

El primer, un intent de salt on s'observa clarament que el meu cos és nega a volar, jejeje
PRMER VIDEO

I el segon una baixadeta que vista en video sembla asfaltada, però això del video és lo que té, ehh nozone
SEGON VIDEO

byeeee

Montrebei Extrem 99% ciclable

2007-03-17T18:47:00.000+01:00

Doncs, avui tres aguerrits guerrers han aconseguit vencer, no sense dificultats, al castell de Montrebei.

a les 9:50 sortiem del parking del congost per la banda de Pont de Montanyana, des d'allí "suau" pujada o "falso llano" per reg asfàltic, primer fins a Alsamora i desprès amunt fins a la collada. Mil i algo metrets de no res que m'han fet treure el que no tenia mentres els meus companys m'apallisaven vilment, jejejej

Un cop adalt picar alguna cosa, tota la ferralla sobre i avall. El primer tram d'investigació encara ha sortit prou bé, no ha estat tot trialera però si un corriolet semiperdut amb la seva gràcia. Desprès empalmada per pista, que per cert amb les obres l'han cnviada de lloc, fins al desvio de la carena des castell Des d'alli per trialera BESTIA (m'he colat de corriol) fins al castell. Pista puja baixa fins al lada cremat i aquí agafar forces i avall per la trialera de Mas Carlets. He saldat deutes pendent però la primera pedra ha pogut amb mi. Per cert que el freerider Nozone si que li ha tirar amb un estil "peculiar" però efectiu. Un cop a Mas carlets amb un somriure em continuat pel corriol del congost, que té la seva gràcia, procurant no atropellar ningú i donar bona imatge. Al congost el morbo de pedalar amb tant patí i la vista sempre espectacular. Després cap al pont i cap al cotxe, on hem arribat a les 15 bastant rebentadets.

En resum, uns 30 i pico llarg km's, 1300 metrets pel cos i una ruta de les que es recorden temps

I ara unes quantes fotos, que no li fan justícia al lloc però és el que hi ha. Quan un és negat no dona per més

l principi... pujant pujant... cap Alsamora

Pujant pujant pero cap al Coll d'Ares

Una vista desde la pujada, mentre esperava als globers aquestos, santa paciència jajaj (ja me fotran ja)

Finalment Coll d'Ares!

Mentre els altres estaen tot emocionats del caminet en desús descobert... jo a fer fotos per deixar-ne constancia :D

Més del mateix lloc

A la Cresta subebaja

Buscant el corriol perdut... i vaia lloc on ens hem fotut!!!

Més.

Per aqui darrere hem baixat... i no es veu per on!!!

Baixant Cap al Mas Carlets... un tram mol guapo i exigent.

Finalment al Congost, jo l'he feta a peu, m'estimo massa jejej

Panoramica vertical... m'encanta.

Pont metàl·lic

Cap als cotxes q es fa tard! (jo no...) Per cert, aqui diguem que és l'unic lloc on HE CAIGUT jajaja ver para creer.

Salut a tots!!!

Ruteta per Baldellou

2007-03-11T18:45:00.000+01:00

Doncs al final vaig enganyar al Teletubbi i vam anar a donar un tomet d'un parell d'hores per Baldellou. Pujada pel GR, corriol de la Tikal, pujada fins al lloc de saltar amb el parapent i baixada pel corriol del bosc. I desprès cap a casa d'hora que tenia que tornar a sortir amb bici, però ara amb la cadireta i la cria i uns amics.

Un matí tranquilet que de quan en quan ja va bé

Salut

PD: El bosc està molt brut, qualsevol estiu d'aquest se li calarà foc i no en quedarà res ...

Té, perquè callis ;-)

Ruta per Montmeneu

2007-03-03T18:50:00.000+01:00

Demolits diu:

Al final vam ser en Nozone, en Paket i servidora.

Endosada la racció de cafeina en vena al meu cos, que entre que feia quinze dies que no tocava al Reign i em ronda mig costipat ja tremolava, tirem cap a mequinensa amb el megane volador. Un cop allí decissió unànim de sortir de curt, que ja fa bo i amunt. Primer que carretera, tot fent cas omís de tota una sèrie de senyals de prohibit passar, voladures i similars... Desprès slalom de camions i vistes a l'explotació minera, que et fa sentir-te com un il.legal intentant passar desapercebut, i tot això per pistes i més pistes. Bordejar el Montmeneu per un corriolet de 200 metres i desprès pistes i més pistes. Baixada per una trialereta fàcil fins a la Granja, que es fa curta. Allí barretes apartant a les mosques empipadores, punxada de la Kona voladora, i amunt per .... emoció ... pistes i més pistes. Per cert, vaja pujada més desmoralitzadora, veient-la tota la estona sencera. Desprès planejar per pistes i més pistes i al final un tramet de gr que ens porta fins al cotxe, amb algun pas una mica técnic però que es fa curt. I mira que jo ni tenia el dia ni el cos, que a aquestes alçades ja estava més fos que no pas una altra cosa.

Doncs res, en resum, ja m'he respós la pregunta de com era aquesta ruta: 96% pista i més pista i 4% trialera. I com aquest tipus de rutes me les prohibeix la meva religió no em tornaran a veure per allí

En quan tingui alguna estona ja penjaré alguna foto de els frondoses arboledes i els majestuosos ca
mps verds ....

Nozone diu:

Doncs a mi no em va desagradar la ruteta... com a sortideta no está mal, no és del nostre estil, ok... però bueno, per mi, deixem-ho en acceptable ;-) S'ha de fer de tot ehhh

La pujada de la granja d'escarp, a mi no sem va fer molt pesada... serà que estava inspirat o algo... jaja però a l'arribar a dalt em vaig adonar que ens vam passar quasi 40 min fent la pujadeta de marras, sem va passar el temps com si fos 15 min.

Per cert allo de les mosques, no eren mosques sinó mosquits, es veu que hi ha una plaga d'una espècie de mosquit tropical per aquella zona.

Fotos:

INTRUSISME

PUJADES I MÉS PUJADES

PAISATGES "PRECIOSOS"

"RECONFORTANT"

I SOBRETOT... BONA COMPANYIA

n parell de fotos que vaig fer aquell dia:

Ruta dels Senders a Navarcles

2007-02-11T18:52:00.000+01:00

mini crónica: Matinadeta, cap a Navarcles xino xano, inscripció, cafè, sortida una mica massificada, alguna cua al principi però res escandalós i corriols per donar i vendre. Ruta trinxadora com sempre tot i que un tramet no l'hem fet perquè no ens han deixat, arribada amb cara de felicitat, botifarra que sap a glòria i cap a casa falta gent.

Un ruta de les que no deceben. L'any que ve més!
fotos

-Al començament, quan encara hi havia bastant tràfic

Encara que no ho sembli no s'ha estampat, ehhh

El fixatge del dia, quan ja debia començar a pensar que qui li manava seguir a aquell parell de penjats ;-)

Passant per la zona cremada

Aquest parell era acollonant veure per on es tiraven amb el tandem. El de darrera els deu tenir quadrats...

Oscar, explicans que has sentit en aquesta foto: Alivi, alegria, gana ....

Qui diu que les bicis d'enduro no són pràctiques? Si fan de taula i tot!!

I el perfil, pocs metres però MOLT matadors.

Au, a per la següent

Via verda a Xerta

2007-01-27T18:56:00.000+01:00

He sortit de casa a les 7 a 8 sota zero. Entre això i les fotos d'Horta de Sant Joan ahir al telenotícies la cosa promet ...

Una baixadeta ligera per carreteres sense ningú i ja a Xerta, aquí a 0. Ni fred ni calor, la cosa millora. I un sol espatarrant. Començo a tirar amunt a bon ritme, que vull enganxar als altres el més aprop possible d'Horta.

Fa un vent gelat que molesta bastant, i a més de cara. Paso uns quans tunels, faig amistat amb unes cabretes que has estat els únics sers vius que aquelles hores voltaven per allí i arribo a Bot. Faig una paradeta per fer una trucada i menjar una barreta i continuo tirant. A partir d'aquí ja es veu neu. A mig camí d'Horta, o sigui desprès de 29 km's de pujada suau però continuada trobo als altres. Mitja volta i avall, parem a Bot a fer un cafè, i lleugerets tirem avall. Dels 10 que havien de ser s'ha quedat en 2. El fred fa por, jejeje. Arribem a Xerta, després d'uns 59 km's i uns 400 de desnivell, a una mitja no habitual en mi. Carreguem trastes i torno a pujar a Horta a acompanyarlos. Amb la neu està preciós. Tenim feina pendent als ports!!

And that it's all, folk's

Com que feia rasca i anava per feina només n'he fet un parell: Una a les cabretes i una a una entrada d'un tunel.

Llàstima de les d'Horta perquè estava de postal.

Hivernal del Bages -Santpedor-

2007-01-14T18:57:00.000+01:00

Doncs bé, tot i la deserció massiva d'integrants d'aquest col.lectiu, jo si que vaig complir amb la peregrinació anual a la Hivernal, feu dentetes, feu, jejejeje

Vaig arribar i la primera sorpresa va ser que hi havia bastanta gent, i que continuen amb el sistema de que tothom vagi sortint quan vulgui. A l'anar a recollir el dorsal primera sorpresa: només els que estavem preinscrits teniem dorsal, en el dia estaven exaurits. Com es nota que aquesta gent no s'ho monta com una màquina de fer calés!

Total, recullo el dorsal, m'equipo amb una temperatura que voltava els 0 i començo a pedalar. Els primer 3 km's me'ls vaig passar amb ganes de donar mitja volta i anar-me'n cap a casa. Em feia mal el cap, les cames, tenia mal rotllo, mandra, m'ofegava a les pujades i tot el que us pogueu imaginar. Una mica més per orgull que no pas per una altra cosa vaig continuar, això si, amb una política conservadora a tope, ni una pedalada que no fes falta, ni un esforç que no fos estrictament necessària. Amb tot això vaig anar calentant i començant a agafar bon rotllo, tot i que en aquest tipus de rutes és més divertit anar amb algú per comentar la jugada, però m'anava enrotllant amb la gent que trobava i anar fent.

Respecte a la ruta en si aquest any es feia en sentit invers a l'anterior, amb variants com sempre (alló és un paradís pel mtb) i amb el terra en perfectes condicions. Em va donar la sensació de que hi havia més corriols de pujada (culpa d'aquest nadal que m'està matant), que els de baixada eren una mica més sosos (culpa de la bici) i que el algun punt havien posat algun baixador una mica heavy. No es que fossin dificils, però si una mica perillosos. De fet un xaval davant meu es va fer una clavicula nova... També em va tocar patejar considerablement, ja que entre la meva política conservadora, alguna minicua i que alguns dels corriols que l'any passat es feien en baixada aquest any es feien en pujada ... De fet em vaig carregar les sabatilles, aquesta setmana en tocarà comprar-ne unes altres ;-)

I com a colofó de la festa, quan arribo al 3 avituallament segons el compta només quedaven 3-4 km's per acabar, m'estranya que l'hagin posat tant al final, pregunto i ... sorpresa ... encara en queden 12!!!!, i a més d'autentic corriol trinxacames. Han canviat el circuit i ara no són 42/1000 sinó 50/1300 oooohhhhh "se siente". Doncs res, si toca ballar, ballarem. En aquest tram, preciós per cert, es quan més agraeixo tot el que m'he guardat durant el matí, i al final arribo a les 14:00, ja bastant justet de tot, després de 5:40 de festa.

En resum, una ruta guapa, aquest any més primaveral que hivernal pero molt guapa. L'any que ve més.

Rutilla per Sta. Anna - St. Salvador -

2007-01-07T18:59:00.000+01:00

NoZone diu:
Llastima de forquilla desunflada i que anava fent topes amb la mínima pedra :-/
Pero el dia no ha estat malament, bastanta conversa i de bici, només uns 12 km. HEM VIST EL SOL.

demolits diu:
un dia tranquilet, més aviat de senderisme, jejejeje

Hem sortit de la font de Sta Anna i a la pujadeta ja em vist que els turrons han fet estragos (donem-li al culpa a alguna cosa que sinó és molt dur, jejeje), i amb unes quantes paradetes hem anat pujant fins on comença la trialera de la font. Des d'allí hem tirat amunt fins on s'acaba la pista que arriba a l'ermita de Sant Salvador, i des d'aquí hem pujat amb la "bici a l'hombro" els graons de fusta i pedra que hi ha.

Un cop adalt hem "planejat" una mica per les pedres relliscoses, ehh Nozone, fins a l'ermita, tot gaudint del solet. Un cop allí hem menjat alguna cosa, hem vist lo guarra que es la gent i ens em equipat per baixar. El corriol estava força bé, i hem fet una variant sobre l'anterior vegada que hi vaig anar que no ha estat malament. En Nozone es barallava amb la seva forquilla mentres jo anava fent coneixences amb el funcionament de la Reign, amb la que cada dia em trobo més a gust. Se m'ha fet curta la trialera.

Un cop aquí en principi voliem tornar a pujar per fer la trialera de la font, però la pista estava tota enfanginada i enganxosa, per lo que em tirat per l'altra banda i tot planejant em arribat al cotxe. And that it's all, folks.

Jo no he tirat cap foto, perquè he tingut que posar les piles de la càmara al gps, que ahir no vaig recordar de carregar-lo. Penjo només una de l'altra vegada que hi vaig estar. Ara la tinc bastant més llarga .... la forquilla jejejejeej

Rutilla per Prades

2007-01-03T19:02:00.000+01:00

Doncs bé,que avui aprofitant que alguns teniem festa ens em marcat una "il.legal" per la zona de Prades poble.

Al final només i hem anat en Paket i jo, donades les "visicituts" tècniques d'algu, jejeje.

Hem arribat a Prades pobles desprès de passar per unes carreteres fosques i obagues, amb punxada al cotxe inclosa. Malament anem. Tot començar feia una mica de rasca, encara debia glaçar, però el solet començava a calentar. Hem fet la ruta que van fer els de la VT a la kdd de prades amb alguna variació.

Hem pujat per corriols i pista (amb unes pujades del cagar-se...) fins al tossal de la Baltassana. Desd'aquí una curta, i amb un començament potent que hem fet a peu, fins a empalmar amb la pista una altra vegada. Desprès "falso llano" fins al començament de "LA TRIALERA". Un riera seca amb tot el muestrari possible de pedres de totes mides i formes, i col.locades de totes les maneres possibles. Avui la veritat es que la bici m'ha ajudat, perquè jo poc fi anava. Al final, ja cansat hem arribat gairebé a Capafonts, des d'on hem agafat una pista amb MES pujades per tal de tornar a guanyar l'alçada, i després per una curiosa trialera de tobogans de pedra fins a prades. 20 km's i uns 800 m de desnivell positiu. Desprès sencers cap a casa.

PD: Com a nota divertida del dia ahir vaig montar a última hora el soport del GPS a la Reign, i ho vaig fer al reves, amb lo que avui he anat tot el dia amb el gps girat. Al final t'acostumes i tot, jejejeje

Algunes fotiquis. De les trialeres no n'hi que prouta feina tenia

Reignificació a Montalegre!!!

2006-12-17T19:12:00.000+01:00

Donc això, que al final la Reign ja està estrenada. Prou que li ha costat, jejeje

Em sortit de Sant Llorenç en Paket i jo sota una boira pixona i una mica de fred, i em anat pujant xino xano amunt. Ja al desvio d'abans de vilanova he pogut comprovar que la bici tracciona una cosa acollonant comparada amb l'altra i que el meu estat físic és lamentable. Per cert que pujant m'he liat un munt de vegades amb el rotatiu del canvi. No se perquè sempre faig el contrari del que vull fer, m'hauré d'ensinistrar millor, jejejeje

Desprès amunt fins a Montalegre tot xino xano, adalt vistes impressionants per sobre de la boira, fer un mos, posar-me la ferralla i avall!!!!

Ja en el primer tram fins creuar el camí he alucinat: On són les pedres? Les veus i si vols les esquives, però sinó els hi passes per sobre i tant tranquil. Quina diferencia! Et permet molts errors, i la veritat es que l'he trobada molt manejable. A la segona part de la trialera s'ha crospit els esgraons com si no hi fossin, i hem baixat bastant ràpid, de fet jo mai havia baixat tant ràpid per allí, però és que entre que et perdona els errors i que la pares on vols la veritat és que es tota una nova experiencia. Canvia bastant la conducció, ja que per exemple en aquestar trialera el fre de davant gairebé ni es toca, quan abans era l'únic que em parava. L'única cosa que m'hauré d'acostumar es que de davant pesa, i quan tibes de manillar ho has de fer amb força, sinó ni s'entera. L'altra cosa que també haig d'afinar és l'alçada del seient, que tot i que l'havia deixat a la mateixa mida des d'eix de pedalier que la NRS l'he hagut de pujar més d'un cm per trobar-me còmode pujant, i baixant l'hauré de baixar més que a l'altra, ja que sinó no em deixa sortir bé per darrera.

A la segona trialera estava moll amb ganes de la boira pixona, i hi havia un tram de pedra descomposta dels que abans m'amargaven la vida: Ha passat les dues proves amb nota. He baixat segur i "lleugeret". Al final tenia un somriure que no m'el treia de la cara. Els frens encara s'ha de rodar però m'han donat bones sensacions. Bon tacte.

Ja quan s'acabava la pista he agafat el corriol que dona a la carretera, just a l'entrada del camí. Està molt desfet dels quads, amb molta pedra suelta. Quina sensació baixar ràpid sense haver-te de preocupar, deixant que la bici treballi.

Porto un somriure tonto que em durarà dies, jejejejeje

es dues fotos del dia. Avui estava per altres coses, jejejeje

Calatayud, barrancos de Armantes

2006-12-17T19:07:00.000+01:00

Doncs la "locura" ja esta feta jeje.
Ha valgut la pena i molt, més que per la ruta, per la gent que he conegut i l'ambient q s'ha viscut.

A les 6 toca el despertador i pel meu cap m'ha passat seriosament passar de la kdd i dormir 1 o dos hores més i anar a montalegre jeje però amb un cop de voluntat m'he aixecat ja que a les 6:30 ja havia d'estar a la carretera. Mentre voltava per casa m'estae cagant an tot jejje...

Així que res, a la carretera a les 6:30 rumbo calatayud que hi havia de ser a les 9:20 com a molt, no hi ha gaire temps a perdre, GRACIES GPS.
Arribo a les 8:50 desrpés d'uns 260 km amb una mitjana del ordinador de a bordo de 103 km/h mai havia tingut una mitja tan alta jeje.

Caferet a un bar i cap al punt d'encuentro, comencen a arribar tot deu, tots amb una cara de ressaca jejje i congelats d efred, normal, estàvem a -4ºC. Jo no tenia fred... palabrita, amb la tèrmica i la jaquetilla DE SOBRES.

A les 9:40 comencem a pedalar, fem 500 metres de caminet (que no pista) i ja ens fotem en un singletrack que no s'acabarà fins al cap de 30 km. 12 km de pujada pel fons d'un barranc sec, xinoxano, anar sortejant els obstacles, a veure qui era el guapo que se pujava una sèrie d'escalons i tal (DONCS SI, EL GUAPO HE SIGUT JO entre altres jeje però en un d'ells he patinat de costat literalment sense ni donar temps de posar el peu i tinc un bon blau a la cama!

Despres un subebaja sense parar amb alguna baixada mes o menys llarga però de poc desnivell per finalment entrar al canyon de colorado, preciós i curiós.

I finalment toca fer senderismo per remuntar altura i des d'aqui ja seria tot baixada que ja portavem molt retràs degut a que un biker s'ha aostiat i l'anavem esperant, ell anava caminant amb una pàjara de por, li tremolaven fins i tot les mans i les cames... molt bestia.
El ritme que s'ha portat la marxa ha estat bastant bo per mi, anaven de "passeig" o realment estaven petats jjejje en cap moment he patit, que ja és molt!

I desprès cap a Nuevalos a dutxar-me, canviar-me i dinar, que no m'han deixat pagar-lo!!! que generosos, despedida a tutiplen i cap a casa!

Crònica i fotos del foroMTB:
a ruta de hoy es cuanto menos curiosa... bonitas vistas, todo por sendero... como a mi me gusta
No sé que decir la verdad, sólo que se me ha hecho cortissisima.

Pero personalmente, sin desmerecer la ruta, me ha encantado más conocer a todos los que no conocía, este ambiente me ha encantado, un saludo a los que pudé conocer y a los demás, a la próxima!

No queria hacer fotos hoy, pero el paisaje se lo merece así que os dejo unas cuantas:

Hasta pronto!

100 corbes

2006-12-13T19:03:00.000+01:00

Crònica i fotos

Santa Orosia

2006-11-25T16:25:00.000+01:00

Ruta del dia 18/11/2006
Escrit per Arctos

Avui hem anat Jam i jo a fer una ruta que havia sentit parlar molt bé i he pogut comprovar en primera persona que realment és una ruta en majúscules . Hi han hagut unes absencies molt sentides però ells sabran perquè s'han perdut la ruta d'avui

La ruta sortia de Yebra de Basa un petit poblet aprop de Sabiñanigo y es feia l'ascensió per pista bona i progressiva excepte en el últim tram que hem trobat una mica de fang que ha fet una mica més dura la pujada fins la ermita de Santa Orosia. Durant tota la pujada la feina no era pedalar sino no perdres cap de les fantastiques vistes que havien.

De l'ermita sortia una catifa d'herba que tot i fer més cansada la progressió donava un aspecte diferent al "camí".

Al arribar a una senyal que bifurcava el camí i que era el principi de la nostra diversió , uns han aprofitat per ficar-se les proteccions i demes estris utilitzats pels Mestres del Costat Fosc i jo com no portava doncs m'he encomanat a Deu, Mahoma, Ala, Buda i tots els Deus Incas per que betllessin per la meva integritat física .

L'entrada al sender era preciosa i clarament un indicador de lo que ens esperava desprès. Al principi havia molta pedra mullada ja que anavem casi per dins del barranc i jo he fet una mica (o bastant) senderisme però poc a poc hem anat entrant al bosc i la locura s'ha desfermat era increïble pedres, arrels, humitat, molsa, fulles per terra, colors ocres, terra mullada i en definitiva un natura espectacular. Un dels millors senders que he fet amb alguna difícultat casi impossible però que feia que la meva bici, jo i el sender fossim un de sol. Ha sigut una baixada de sensacions i de mtb del bó.

Quan hem parat al final no han calgut paraules les nostres cares eren un fidel reflex de la felicitat i d'haver disfrutat de la baixada com si fos l'última
Llavors ha vingut la part d'exploració per aconseguir arribar al cotxe, i seguint un PR i desprès un GR hem arribat al cotxe amb uns quants kilos de fang a sobre i ni una gota de força, però amb una pau interior que no té preu.

Jo personalment patia per anar amb la rígida (una Podium vibradora) però avui s'ha comportat com la campiona que és i he disfrutat més que si l'hagués fet amb la doble. Reconec que he fet uns quants trams a peu perquè la meva técnica no dona per a més i amb la doble i els seus recorreguts hauria caminat menys però les sensacions que dona una hardtail no tenen preu.

A veure qui és lo guapo que demà surt a fer fons per carretera i no és mor de avorriment

Ruta del carrilet d'Olot a Anglés

2006-11-05T19:15:00.000+01:00

Doncs diumenge vaig fer aquesta ruta, en honor al meu costat més paxanguero globeril que també em mola, jejejejeje.

Erem 9 adults i la pitufa, i ademés CAP d'ells surt habitualment amb la bici. Només un parell s'estan començant a enganxar, ja cauran, ja, la resta jejejejeje

Va costar una mica coordinar-nos tots, i enlloc de començar a les 10:30 ho feiem a les 12:30, però ens va sortir un dia despejat i collonut, encara que una mica fresc.

El carrilet en si té una gràcia relativa, però passar per uns llocs fantàstics. Els primers 8 o 9 km fa una lleugera pujada d'uns 120 metres de desnivell, i la resta ja es tot baixada o planejant. Vam començar tot xino xano gaudint de la ruta, jo amb el carret a darrera que a part anava carregat amb tot el que anava sobrant als demés i anar fent. Vam sortir de les Presses, i després Sant esteve d'en Bas, Sant Feliu de Pallerols i les Planes d'Hostoles. Aquí vam parar a dinar i nosaltres amb la petita vam agafar el cotxe escombra, ja que al sortir tard se'ns havia fer tard i començava a fer una mica massa de fred per la cria. La resta van acabar la ruta com uns campions. 35 km's!!!

En resum: Un dia de conya, d'aquells que acabes amb un somriure d'orella a orella. Segurament acabaré comprant una cadireta per la cria, ja que el carret si no es per superficies molt planes bota massa. Té l'avantatge de que el tanques i la cria va dormint calenteta, però per la resta es una mica rotllo.

A veure si aquest vespre tinc una estona i penjo alguna foto, jejejejej

Unes fotos per fer-vos una idea.